L'ésser humà: Comparativa entre Aristòtil i Descartes

L'ésser humà: Aristòtil vs. Descartes

Un dels temes més polèmics entre els filòsofs és l'ésser humà; nosaltres, però, ens centrarem en la visió d'Aristòtil comparada amb la de Descartes.

Aristòtil: L'antiguitat grega

Aristòtil va ser un filòsof de l'Antiga Grècia nascut el 384 aC. Se'l considera un dels grans pensadors de la humanitat; la seva lògica, naturalisme i ètica van dominar el pensament europeu durant gairebé 2000 anys, fins ben entrat el segle XVI.

René Descartes: El racionalisme modern

En canvi, René Descartes va ser un important filòsof racionalista francès del segle XVII, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència. És considerat el pare de la filosofia moderna, en ser el primer a proposar el problema de la validesa del coneixement com a primera qüestió filosòfica i una de les figures clau de la revolució científica.

Comparativa antropològica

La visió aristotèlica

Per a Aristòtil, l'ésser humà és una unitat substancial de cos (matèria) i ànima (forma). Creu que el cos i l'ànima es necessiten mútuament per ser; no poden existir separadament. Per ell, el cos és la matèria (potència) i l'ànima és la forma (principi vital i d'automoviment). Diferencia tres tipus d'ànima:

• Vegetativa
• Sensitiva
• Racional (pensar, raonar, voluntat)

La visió cartesiana

En canvi, Descartes creu que l'ésser humà és un compost de dues substàncies diferents i independents entre elles. Aquest compost està format per:

• Substrat extens (cos)
• Substrat pensant (ànima): caracteritzat per la seva independència, immortalitat, llibertat moral i el paradigma determinat.

Fa ús de dos arguments per fonamentar-ho:

• Es poden concebre independentment.
• El cos es pot dividir, l'ànima no.

Diferències fonamentals

A més a més, Descartes creu que l'ànima no és un principi vital, sinó racional, i que els altres organismes vius no en tenen; aquests estan regits pel mecanicisme. També diu que l'ésser humà és l'únic on es troben les dues substàncies i que la relació cos-ànima està molt més potenciada en el cervell a través de la glàndula pineal i els esperits animals.

En canvi, Aristòtil defineix l'ànima com a mortal, perquè l'ésser humà és una única substància i, si mor el cos, mor l'ànima.