Humanisme, Renaixement i Reforma Protestant: Segles XIV-XVII

Segle XIV

Humanisme: Rebutja la mentalitat medieval, centrada en la idea de Déu, i exalça l’ésser humà, considerat com l’únic ésser proveït de raó i lliure.

• L’apassionat interès per l’home i la natura.
• S’inspira en la cultura grecollatina.
• S’interessa per la ciència i pel progrés tècnic.

• Usen llengües vernacles (francès, italià, castellà...) com a vehicle de transmissió cultural.

Difusió: Impremta, Acadèmies, Mecenatge, Universitats

Segle XVI: Renaixement

Els nobles i els prínceps governaven les ciutats italianes. Els artistes buscaven la bellesa ideal.

• Deien que l’ésser humà és l’obra més perfecta de Déu i van estudiar la naturalesa i l’anatomia humana.
• Feien retrats, integrats en un fons paisatgístic.
• Els arquitectes feien línies simples i harmonioses.
• Els pintors van adoptar la perspectiva.
• Els escultors van recuperar la proporcionalitat dels cànons del classicisme.

Reforma Protestant

Catòlics:

• Doctrina: La salvació per mitjà de la fe i les bones obres. Tenen 7 sagraments. Veneren la Mare de Déu i els sants.
• Culte: La principal cerimònia és la missa. Cerimònies celebrades en esglésies, presidides per un altar. S’hi veneren imatges.
• Organització: El Papa és el cap suprem. Hi ha bisbes i cardenals.
• Localització: Gran part d’Europa (part sud i centre).

Luterans i Calvinistes:

• Doctrina: La salvació s’aconsegueix només per la fe o per predestinació. 2 sagraments. No veneren ni la Mare de Déu ni els sants.
• Culte: No hi ha missa, hi ha lectura de la Bíblia, sermons i cants. Cerimònies senzilles celebrades en temples molt austers, sense altar i sense imatges.
• Organització: No obeeixen el Papa. No hi ha bisbes ni cardenals.
• Localització: Al Nord d’Europa.

Anglicans:

• Doctrina: Salvació obtinguda per mitjà de la fe. 2 sagraments. No veneren ni la Mare de Déu ni els sants.
• Culte: Missa reemplaçada per lectura de la Bíblia, sermons i cants. Temple sense altar ni imatges, però no austers.
• Organització: El rei és la màxima autoritat. Manteniment dels bisbes.
• Localització: Anglaterra i Irlanda.

La ràpida difusió de la Reforma protestant per Europa va fer que hi hagués:

• La lluita contra els protestants: Per perseguir els protestants, el Papa va restablir la Inquisició (un tribunal eclesiàstic) que persegueix i castiga els heretges. Els sospitosos d’heretgia eren sotmesos a un judici, anomenat acte de fe, on els condemnats havien de dir públicament les seves creences i aleshores podien tornar al si de l’Església. Si no, eren cremats.
• El Concili de Trento: L’Església va fer una renovació, la Contrareforma, que es va concretar al Concili de Trento. Va confirmar els set sagraments, el caràcter sagrat de la missa, el culte a la Mare de Déu i els sants. També va declarar la Vulgata com l’única interpretació vàlida de la Bíblia.

Segle XVII

Els científics treballaven individualment. Els poders públics i la societat en general es van anar interessant pels temes científics, així van fer acadèmies per estudiar-ho.

• Galileo Galilei: L’astrònom italià va perfeccionar el telescopi.
• René Descartes: Era un filòsof. Va establir el dubte metòdic i el llenguatge matemàtic.

Art Barroc

L’art barroc és un estil artístic que predomina durant tot el segle XVII i una part del segle XVIII.

• El Moviment: corbes còncaves i convexes.
• Llum i color: Es dibuixaven efectes per sobre del dibuix, per crear les formes.
• Realisme: Ho feien per emocionar l’espectador o que el sorprengués.
• Efectes teatrals i escènics: Ho feien per fer sentiments i sensacions.

Arquitectura:

Volen donar a l’edifici un efecte de moviment. La planta de l’edifici incorpora formes el·líptiques o ovals per millor il·luminació.

• Gian Lorenzo Bernini (1598-1680), Basílica de Sant Pere del Vaticà.
• Francesco Borromini (1599-1667), San Carlo alle Quattro Fontane i Santa Agnese.

Escultura:

La representació del moviment. Línies corbes i obliqües. A la roba els plecs es multipliquen. El naturalisme.

• Bernini: Una obra és Alexandre VII.

Pintura:

S’hi utilitzen colors vius i càlids. Contrastar zones fosques amb zones il·luminades. El realisme. Intenten buscar moviment.

• Caravaggio: jocs de contrast.
• Rubens: Utilitzava molt tècniques de llum. Va pintar tot tipus de temes.
• Rembrandt: Va destacar en retrats col·lectius.
• Hals o Vermeer: Interiors il·luminats i detall a les figures humanes i dels objectes.