L'Ideari d'Almirall: Anàlisi del Catalanisme Progressista (1881)
L’Ideari d'Almirall
a) Aquest document és un article escrit per Valentí Almirall, publicat al Diari Català l’any 1881. És un text de caràcter polític i contemporani als fets. Es tracta d’una font primària i el tema principal és l’ideari del catalanisme progressista.
b) Valentí Almirall va ser una figura cabdal en la definició del catalanisme polític, i ha estat considerat un dels principals impulsors. Almirall, un dels dirigents federals més destacats de Catalunya, va trencar amb Pi i Margall l’any 1881 i es va decidir a impulsar una actuació política específicament catalana al marge dels partits d’àmbit estatal. La seva tasca propagandística el va portar a promoure el Primer Congrés Catalanista (1880), que pretenia aplegar tendències diverses, des del federalisme republicà fins al corrent que pels volts del 1870 havia fundat la primera associació catalanista, La Jove Catalunya, al voltant de la publicació La Renaixensa.
Almirall, ja des del Diari Català, va explicar la necessitat que el catalanisme superés la formulació literària i cultural que fins llavors havia predominat i passés a ocupar-se dels ‘’interessos materials’’ del país, la qual cosa significava fer política. Aquesta idea va ser el centre del congrés catalanista, en el qual es va acordar la formació d’un partit, el Centre Català (1882), encarregat de desenvolupar un programa reivindicatiu (llengua, dret civil, divisió comarcal, proteccionisme econòmic) i de crear nuclis propagandístics del catalanisme arreu del Principat.
El Centre Català va convocar el Segon Congrés Catalanista (1883), en el qual es va denunciar el caràcter sucursalista dels partits dinàstics a Catalunya i es va fer una crida als polítics catalans perquè abandonessin i s’impliquessin en les organitzacions estrictament catalanes.
c) Al primer paràgraf observem que per voler parlar la pròpia llengua (la qual estava prohibida públicament i s'utilitzava el castellà) els tracten de maleducats; veiem com es vol tornar a conèixer la història de Catalunya (Historicisme), això té una forta base romàntica (sentiment del propi país, recuperar les arrels). Finalment, a la darrera part del primer paràgraf veiem com es fa esment de la qüestió econòmica i fiscal, fent front a la imposició del cadastre que es va fer.
Al segon paràgraf, es parla de com pel fet de parlar català els tracten de pagesos (les èlits parlaven castellà); fa esment de com abans "feien cas" al Decret de Nova Planta i no hi havia catalanisme, però avui, la Renaixença i el catalanisme els porten a tornar a fer ús de la llengua catalana, saber-ne la història, defensar tradicions, etc.
Per últim, el tercer paràgraf diu que el català serà la llengua oficial de Catalunya, evoca la història que ja té Catalunya (Edat Mitjana) i diu que se'n farà més; que tindran una administració pròpia, deixant de banda el Dret de Nova Planta. Finalment, es demana la descentralització de Catalunya i ser un estat unitari, però no centralitzat.