Les Idees Polítiques de John Locke: Estat, Propietat i Pacte

Les idees polítiques de John Locke

El pensament polític de John Locke es troba desenvolupat en les Cartes sobre la tolerància (de 1689, 1690 i 1693) i en els Tractats sobre el govern civil (de 1690), especialment en el segon (sent el primer de caràcter fonamentalment polèmic). Les primeres suposen un al·legat en favor de la democràcia, i en les últimes Locke intenta fonamentar filosòfica i políticament l'Estat, buscant l'origen de la seva legitimitat. Exposa, a més, els postulats bàsics del liberalisme. S'ha interpretat aquesta obra com una simple justificació de la Revolució de 1688, encara que és evident que la seva intenció és més àmplia.

L'estat de naturalesa i la llei moral natural

L'estat de naturalesa es caracteritza per la llibertat i igualtat de tots els homes, en absència d'una autoritat comuna. En aquest estat, segons Locke, apareixen la llibertat, la seguretat i la propietat de l'individu, les quals qualifica de drets naturals, és a dir, són drets que ens dóna la naturalesa (iusnaturalisme). A diferència de Hobbes, per Locke l'estat de naturalesa no s'identifica amb l'estat de guerra. Ben al contrari: l'estat de guerra constitueix una violació, una degeneració de l'estat de naturalesa, mitjançant la imposició de la força en absència de tot dret, una desvaloració del que l'estat de naturalesa hauria de ser.

Però com sabem el que l'estat natural ha de ser? Perquè existeix una llei moral natural que ho regula, i tal llei pot ser descoberta per la raó. Aquesta llei és universalment obligatòria, promulgada per la raó humana com a reflex de Déu. Aquesta llei s'imposa als homes en absència de tot Estat i legislació.

La propietat privada

Ja que l'home té el dret i el deure a la pròpia conservació, tindrà dret a posseir les coses necessàries per a aquesta fi. Per això, per Locke, el dret a la propietat privada és un dret natural.

El títol de propietat és el treball. És cert que Déu no ha dividit la terra ni distribuït les seves riqueses, sinó que aquesta pertany per igual a tots els individus; però la raó ens ensenya que l'existència de la propietat privada està d'acord amb la voluntat de Déu, ja que allò que l'home obté mitjançant el seu treball (d'aquest domini comú natural: la terra) li pertany tant com el seu propi treball. Una altra cosa important a destacar, segons el liberalisme, és que tothom té les mateixes oportunitats, i si algú no treballa és perquè no ha aprofitat aquesta oportunitat.

Limitacions de la propietat privada

No es pot interferir en la propietat privada d'algú altre, ja que se l'ha guanyat amb el seu treball. La gent preserva la seva propietat privada perquè la treballa i l'explota.

Segons aquesta interpretació, el treball constitueix tant la font d'apropiació de béns com el seu límit, ja que només aquells béns sobre els quals l'home ha invertit el seu propi treball li pertanyen.

Els orígens de la societat política: el pacte

Encara que els homes posseeixen (en l'estat de naturalesa) una llei natural, no se segueix d'això que tots la respectin de fet, ni que respectin els drets dels altres. Per això, és d'interès de l'ésser humà, diu Locke, constituir una societat organitzada per la més efectiva preservació dels seus drets i llibertats, mitjançant un acord o pacte establert entre ells.

Beneficis del pacte social

Aquest pacte consisteix en la renúncia a alguns drets per part de les persones. La justificació per crear aquesta societat civil és que, amb ella, els homes seran protegits i tindran la seva propietat privada assegurada. A més, comporta uns beneficis que Locke resumeix en els següents termes:

• Els homes disposen d'una llei escrita que defineix la llei natural, evitant controvèrsies sobre ella.
• S'estableix un sistema judicial que gaudeix del reconeixement general i evita arbitrarietats.
• Es crea un poder capaç de castigar crims, i d'obligar a executar les sentències.
• Es conserva la propietat privada.