ideologies polítiques a Espanya (s.XX)
Ideologies Polítiques a Espanya (Segle XX)
1. El Pensament de José Ortega y Gasset
Ortega y Gasset defensa que l'individu aïllat no és viable i que el projecte de nació és l'objectiu últim de la societat, ja que aquesta es preocupa per la comunitat. El treball és la contribució de l'individu a la comunitat. Proposa una combinació de liberalisme econòmic i nacionalisme social. Considera que la societat ha de ser educada per a ser virtuosa. La nació combina l'afirmació voluntària de la societat ("som") i la cultura del poble ("volem ser"). Creu en una elit encarregada de guiar a la massa. Mostra una relació d'amor-odi cap a la democràcia, ja que considera que l'important és que la millor de les idees governi. Entén la societat com a mutable i destaca la importància de la història per a les generacions i entendre el passat. Es preocupa per trobar una alternativa al turisme i lluitar contra la llibertat impermeable de la costa, buscant construir una consciència de nació.
2. El Republicanisme Espanyol
2.1. Alejandro Lerroux
Lerroux representa un republicanisme radical i populista. Es mostra anticlerical i promou la llibertat de culte, ja que busca la secularització. Confia en la raó i, davant els fracassos d'Espanya, creu que s'ha de recuperar la República, que aportarà pau social al sistema polític. Qüestiona la democràcia com a solució i planteja si és necessària una dictadura social. El centre del seu pensament és el poble, que ha de tenir igualtat (no privilegis) i llibertat (no desigualtats socials). Considera que la propietat privada és llibertat i límit, i que aquestes han de ser formals i materials. Justifica la violència en alguns casos.
2.2. Manuel Azaña
Azaña veu la República com la solució per arribar a una democràcia real on els ciutadans participin i hi hagi justícia social. Defensa el sufragi universal i creu que la democràcia modernitzarà Espanya. Considera que la llibertat ens fa homes. Es mostra laic però defensa la llibertat de culte, i busca la secularització ja que li preocupa la sobreposició de l'Església a Espanya. Creu que l'Estat ha de fer-li competència a la caritat cristiana i donar pedagogia. Vol potenciar la modernització i deixar enrere les restes de l'Antic Règim. Entén la nació com el tercer estat i considera que el tornisme no és satisfactori perquè acaba en dictadura (Primo de Rivera). Creu que la República fa al poble lliure i que és un projecte que parteix dels ciutadans (la nació). Proposa una política econòmica keynesiana amb obres públiques i distribució de la terra per acabar amb la monarquia. Vol formar a la societat per garantir la construcció de la República des de baix. Defensa la descentralització administrativa i apropar els assumptes de decisió política als ciutadans perquè participin. Té por de la independència de Catalunya perquè tem que s'imposi la burgesia dominant i es deixi de banda la lliure unió d'iguals sense pretensions d'hegemonia ni dominació.
3. El Socialisme Espanyol
3.1. Pablo Iglesias
Iglesias, qui va obtenir el primer escó del PSOE, defensa un socialisme marxista basat en els pilars de la revolució: educació/consciència i moviment/actuació política per canviar Espanya. Promou valors obrers com la solidaritat, la llibertat i la justícia. Creu que la revolució socialista és l'única solució als problemes d'Espanya (desigualtat, cleavage urbà-rural, analfabetisme). Entén la revolució com una lluita de classes entre la burgesia i el proletariat. Introdueix una imatge utòpica socialista per a una revolució permanent.
3.2. Indalecio Prieto
Prieto representa un socialisme reformista. Vol substituir la dictadura del proletariat per la socialdemocràcia. Defensa un socialisme constructiu per transformar la societat mitjançant l'educació. Es nega a pactar amb els republicans perquè considera que aquests han pactat amb la dreta burgesa. Entén el socialisme com a llibertat, democràcia, igualtat i justícia, que depenen de l'organització política. Proposa col·lectivitzar els mitjans de producció per evitar reaccionar contra els treballadors com la burgesia o els republicans de dretes.
4. L'Anarquisme
4.1. Federica Montseny
L'anarquisme, representat per Federica Montseny, parteix de dos eixos: la llibertat individual compatible amb el comunitarisme extrem i la confiança en la supremacia de les idees per sobre de lo material (confiança + moral lliure). D'aquests eixos es deriva el pensament lliure que culmina amb la revolució social, el progrés humà i la mobilització. Es defensa la raó com a eina per a la llibertat, la raó contra l'Estat i l'autoritat, ja que es creu en la capacitat d'obrar si hi ha confiança en l'individu. La raó aporta progrés. Es planteja un dilema amb la moral, ja que aquesta diu el que s'ha de fer, i això xoca amb l'autoritat. No obstant això, s'ha de ser bo pel gaudi individual i col·lectiu. Com que no existeix l'autoritat, s'ha de confiar en l'individu i la seva bondat, i en la seva lliure associació amb la finalitat de que no existeixi el contracte social. Es defensa una moral socràtica: aquells que fan el mal és perquè no el coneixen.