La Il·lustració i la Crisi de l'Antic Règim al S.XVIII
La Il·lustració:
La il·lustració és un moviment intel·lectual del S. XVIII, que qüestionava les bases de l'antic Règim i proposava una nova organització de la societat. Els seus orígens van sorgir gràcies a dos pensadors. La enciclopedia volia expendre les idees dels il·lustrats entre els lectors. Els il·lustrats defensaven la raó, la llibertat, la igualtat i la coherència. La il·lustració va impulsar revolucions liberal-burgeses contra l'antic règim. Com la Revolució Francesa i Americana. La societat estamental va dir públicament que ningú podia heretar ni tenir prestigi o privilegis en nom dels seus avant passats. Defensava la mobilitat social, la igualtat i el mèrit segons la vàlua de cada persona. L'economia: els mercantilistes creien en el comerç i en l'acumulació de metalls com a principi de riquesa d'un país. Es defensava la lliure iniciativa, la propietat privada i la llibertat econòmica sense la intervenció de l'Estat. La política: la separació de poders (legislatiu, executiu i judicial). La necessitat de la constitució i de la sobirania nacional. Per últim defensa la necessitat d'un parlament.
Crisi de l'Antic Règim:
L'antic règim és el sistema de govern anterior a la Revolució Francesa (1789). La societat estamental es separa per una part els privilegiats que són un 10% (nobles i religiosos) NO pagaven impostos en canvi els no privilegiats que són el 90% de la població (camperols, artesans, comerciants...), és a dir, tota la població que no formava part del govern i SI pagaven impostos. El sistema economic era mercantelisme. L'economia al S. XVIII té una expansió a Europa per al creixement de la població. La burgesia acumulava més diners de les activitats industrials i comercials, perquè augmentava la demanda, llavors van millorar les tècniques agrícoles, van vendre més i van guanyar més. També van augmentar les manufactures pel comerç triangular i la Revolució Industrial. La burgesia amb diners volia participar el govern, criticava els privilegis i reclamava que el reconeixement social fos resultat dels mèrits de cada un i no hereditari. Van lluitar per canviar les lleis. El sistema polític era la monarquia absoluta això vol dir que tot el poder el tenia el rei i manava sobretot el poble i diferents coses com la política exterior, dirigeix l'exercit, etc. Contràriament el règim parlamentari es basa en la divisió de poders: legislatiu, executiu i judicial.
Espanya i Catalunya al Segle XVIII
La política: tenien monarquia absoluta (tot el poder ho té el rei). La corona d'Aragó va desaparèixer. Va aparèixer la centralització que és el poder polític està en mans del govern. Va sorgir la guerra de Successió en la qual es van enfrontar Carles d'Àustria i Felip V, el tractat d'Utrecht va posar fi al conflicte. Quan el tractat d'Utrecht va donar fi al conflicte Felip V va ser nomenat rei d'Espanya. L'economia: les terres eren dels privilegiats, la població va passar gana, va augmentar la comercialització, desapareixen les terres agrícoles, Catalunya va evolucionar més que la resta d'Espanya perquè va ser pionera al comerç. Per últim la publicació del decret de nova planta comporta: Absolutisme centralitzat, concentració de poders i unificació de territoris.
Descontentament Social:
L'apogeu de la Burgesia demanen impostos pels privilegiats, entrar al govern, acabar amb el privilegiats heretats i la divisió de poders. Llavors provoca Revolucions com la Francesa i l'Americana. La pobresa a la pagesia surten millor tècniques i terres amortitzades.