La Il·lustració i el Despotisme Il·lustrat de Carles III
La Il·lustració: definició i principis
La Il·lustració és un corrent de pensament amb origen a França que té una il·limitada confiança en la raó. Els seus pensadors van criticar els següents aspectes:
- Societat estamental: Defensen la igualtat i el dret a la llibertat; la vida depèn de les capacitats individuals.
- Organització econòmica: Critiquen la manca de llibertat per comprar i vendre, defensant la propietat privada i la llibertat de comerç i d'indústria.
- Religió: S'oposen a l'Església, als seus privilegis i a la seva visió del món, sense negar necessàriament l'existència de Déu.
- Política: S'enfronten a l'absolutisme monàrquic defensant la necessitat d'un contracte entre governants i governats.
La Il·lustració a Espanya
A Espanya, el procés va ser lent a causa de l'absència de burgesia, l'analfabetisme, el gran pes de l'Església i la inexistència de classes mitjanes. Figures com Jovellanos, Aranda, Floridablanca i Feijoo van mostrar interès per la ciència, l'esperit crític i la idea de progrés.
L'educació va ser l'objectiu prioritari:
- Critiquen les ordres religioses i els estaments privilegiats.
- Defensen la necessitat d'una ensenyança útil per als dos sexes.
- Identifiquen l'endarreriment econòmic a causa de l'excessiu control de les activitats econòmiques, el desconeixement de noves tècniques i la pervivència de la propietat nobiliària i eclesiàstica.
El Despotisme Il·lustrat de Carles III
Carles III va pujar al tron després de la mort del seu germà Ferran VI. Es va mostrar partidari de les idees de progrés i racionalització, sempre que no anessin en contra de la monarquia absoluta. Es basa en un sistema polític absolutista que pretén una modernització en tots els àmbits, defensat per intel·lectuals, tot i que amb limitacions per l'incapacitat de canviar el model i l'oposició dels sectors conservadors.
Programa de reformes
- Socials (1783): Es declaren honestes totes les professions per estimular l'interès de les classes altes per activitats productives, posant fi a la consideració de certs oficis com a deshonrosos i acceptant la integració dels gitanos.
- Religioses: El monarca va exercir el regalisme (el seu poder per sobre de l'Església), reclamant el dret a nomenar càrrecs eclesiàstics, controlar la Inquisició, fundar monestirs i expulsar els jesuïtes.
Reformisme econòmic
Les principals mesures van ser:
- Mesta: Limitar els seus privilegis, permetent als camperols el tancat de les seves finques per evitar el pas de ramats.
- Agricultura: Olavide va proposar colonitzar noves terres i impulsar la reforma agrària per augmentar el nombre d'arrendataris.
El govern i els il·lustrats van criticar l'agricultura com el principal problema de l'economia espanyola a causa del règim senyorial, les formes de propietat de l'Església, els mayorazgos (transmissió de la terra al fill gran) i la propietat comuna. Jovellanos va informar sobre l'expedient de la Llei Agrària per intentar solucionar aquestes mancances.