Il·lustració i Neoclassicisme al S. XVIII: Raó, Art i Llengua Catalana
Neoclassicisme i Il·lustració: Context Històric
A mitjan del S. XVIII es produí l'esgotament del model artístic del Barroc i aparegué un nou corrent racionalista: la Il·lustració. Aquest moviment es generà entre la Segona Revolució Anglesa (1688) i la Revolució Francesa (1789).
El Racionalisme Il·lustrat i la Societat
Aquest moviment va ser protagonitzat per la burgesia com a classe social ascendent que aspirava al poder polític i a la transformació de la societat. Després del seu triomf, el sobirà se subordinà a la nació i els súbdits passaren a ser ciutadans.
El moviment il·lustrat confiava en la raó humana com a instrument capaç d'aconseguir la felicitat general. La considerava natural, individual i necessitada de càlcul. Calia buscar aquesta felicitat en els camps de:
- L'ètica
- La psicologia
- L'economia
El racionalisme il·lustrat afavorí la ciència i la tècnica, la difusió de coneixement i diverses reformes socials. La Il·lustració estimulà la vida cultural i associativa, i una important tasca erudita i investigadora.
L'Estètica Neoclàssica i la Literatura
En l'àmbit artístic, l'estètica dels il·lustrats fou anomenada Neoclassicisme. Aquest corrent suposa un retorn als models clàssics grecollatins i als ideals d'harmonia i equilibri.
Aquest moviment tingué una curta durada, ja que a la fi del S. XVIII una sensibilitat que anticipava el Romanticisme del S. XIX s'estengué per tot Europa.
La literatura neoclàssica, com a conseqüència de l'afany científic i investigador, fou sobretot didàctica, i l'assaig fou un gènere molt conreat. Cal destacar l'erudit valencià Gregori Maians.
Les Apologies de la Llengua Catalana
L'activitat erudita i investigadora dels il·lustrats afavorí la preocupació per l'ensenyament i també per la llengua pròpia. Durant la segona meitat del S. XVIII aparegueren diversos estudis lingüístics, gramàtiques, diccionaris i nombroses apologies de la llengua catalana.
Aquests treballs contribuïren a la presa de consciència lingüística dels parlants i establiren les bases de la recuperació a què aspira la Renaixença del S. XIX.
Cal destacar la difusió d'un nou apel·latiu per a designar la nostra llengua, més enllà dels gentilicis històrics, o les denominacions com:
- Romanç
- Vulgar
- Pla