La Il·lustració: El Segle de les Llums i la Fi de l'Antic Règim

El Moviment de la Il·lustració al Segle XVIII

La Il·lustració va ser un moviment intel·lectual que es va desenvolupar a Europa, especialment a França, al segle XVIII. Els filòsofs il·lustrats sostenien que la raó (intel·ligència humana) era l'únic mitjà per entendre i explicar el món, en oposició a la concepció medieval basada en la religió o la tradició.

Principis de Llibertat i Igualtat

Els principis de llibertat i igualtat eren un nou model d'organització política i social que van proposar els filòsofs. Consistia a defensar la llibertat de consciència i de pensament i rebutjar la superioritat de qualsevol religió. Les idees il·lustrades van ajudar a soscavar els fonaments de l'Antic Règim, van afermar la consciència crítica de la burgesia i van obrir camí a les revolucions americana i francesa.

Crítica a l'Absolutisme i la Societat Estamental

Era una crítica a l'Antic Règim, ja que criticaven l'absolutisme amb el nom de liberalisme. També s'oposaven a la societat estamental. Van defensar la mobilitat social, la igualtat d'origen i el mèrit i la vàlua segons la intel·ligència i l'esforç de cadascú. Van proclamar que ningú no podia heretar l'honor, el prestigi o els privilegis en nom dels seus avantpassats.

Els Grans Pensadors Il·lustrats

• Montesquieu: Va propugnar la divisió de poders (legislatiu, executiu i judicial).
• Rousseau: Va defensar la necessitat d'un contracte social entre governats i governants, i va enunciar el principi de sobirania nacional, segons el qual el poder emana del lliure consentiment de tots els ciutadans expressat per mitjà del vot.
• Voltaire: Es va proclamar defensor de la llibertat de consciència (tolerància religiosa).

Economia i Despotisme Il·lustrat

En el món de l'economia van sorgir els fisiòcrates (la font de riquesa d'un país és l'agricultura), com Quesnay, que es van oposar al mercantilisme i van posar els fonaments del liberalisme econòmic.

El Despotisme Il·lustrat

Alguns sobirans van portar a terme experiències reformistes, com ara:

• Carles III d'Espanya.
• Frederic II de Prússia.

Els trets comuns de l'actuació d'aquests monarques són la racionalització de l'administració, el foment de l'educació i la cerca de la modernització econòmica. Finalment, les contradiccions del despotisme il·lustrat van finalitzar amb les revolucions que van donar fi a l'Antic Règim.