La immaduresa al néixer i l'evolució psicosocial de l'ésser humà

1. La immaduresa al néixer pot ser un defecte i també un avantatge per a l'ésser humà. Per què?

-El defecte es al néixer prematurs, tenim un llarg desenvolupament i una llarga dependència. L'avantatge es que possibilita l'aprenentatge.

2. Quins factors han fet que l'ésser humà sigui probablement l'únic animal que ha assolit l'estadi evolutiu psicosocial (intel·ligència i vida social).

1.L'home té un ritme de desenvolupament lent. Des del naixement fins a la maduresa reproductiva hi ha un llarg període d'aprenentatge que permet desenvolupar el pensament racional.

2.La vida arbòria. Evolutivament l'origen de l'home és la vida arbòria, pròpia dels primats. Abans els primats es posaven dempeus a les branques dels arbres aixo va ajudar a desenvolupar una visió perfecta i desenvolupar el cervell.

3.La gregarietat. L'home viu en grups. Això l'ha ajudat a desenvolupar el pensament conceptual i el llenguatge.

4.La varietat reproductiva. Tendeixen a néixer aproximadament el mateix nombre de mascles que de femelles humanes. Això fa possible una gran varietat dels aparellaments i una gran riquesa genètica.

5.La postmaduresa. Els éssers humans sobreviuen generalment molt de temps després del naixement de les cries, això fa possible la transmissió d'hàbits culturals

6.L'existència de la mà. La mà és un mecanisme no especialitzat. Hi ha un eix mà cervell per a la informació, de manera que s' ha pogut dir que “ la mà és el cervell en acte” .

7.L'estratègia de reproducció qualitativa. En el món animal hi ha dues formes de reproduir-se:

a)Estratègia quantitativa (o d' esforç reproductiu –estratègia r

Multiplicar la quantitat i disminuir la qualitat (ser molts, però al mateix temps ser poc sofisticats). Es l'opció evolutiva dels insectes, quan s'acaben les condicions favorables hi ha un col·lapse (un any de molta calor hi ha moltes mosques i un any de fred i pluja n' hi ha poques)

b)Estratègia qualitativa (o d' esforç somàtic –estratègia K):

Disminuir la quantitat i augmentar la qualitat (ser 'pocs, però bons'). L'adopten les especies més estables que consideren que tenir molts fills no es favorable per a la supervivència (cal estar mes preparats). Es l'opció pròpia dels mamífers i sobretot dels humans.

3. Què afirmen les teories del 'mico assassí', la teoria de la incompetència i la teoria de la curiositat sobre el que és específic de l'ésser humà?

1.Teoria del mico assassí: Fou la teoria que defensà també en alguns moments Konrad Lorenz, el creador de la moderna ecologia humana. Es basa en l' agressivitat innata. Afirma que l'home (amb el ximpanzé) és l'únic mamífer capaç d'assassinar mamífers de la pròpia espècie. La resta de mamífers tenen pautes de comportament innates que els impedeixen assassinar membres de la seva pròpia espècie (per exemple, els llops allarguen el coll i això desarma els agressors). Només els nens són capaços de desenvolupar mecanismes de supervivència per aturar una agressió (la mirada de 'murri'). Per a Lorenz la capacitat humana per a la violència l'ha fet evolucionar específicament. La civilització es una manera per controlar l'agressivitat.

2.Teoria de la incompetència: Comparats amb altres mamífers, l'ésser humà passa molt poc de temps al ventre de la mare. Com que els humans caminen rectes, la formació del nadó ha de completar-se fora del ventre matern. Per tant l'ésser humà neix incomplet, el nadó al moment del part neix cec i sord (es desenvolupen més tard) i té un llarg període d'infància. Si la teoria de Darwin es certa (només sobreviuen els mes forts) els humans estem molt mal preparats per a sobreviure. Fa molt de temps que ens tindríem que haver extingit perquè som dèbils i poc àgils, però hem sobreviscut molt de temps gràcies a que hem desenvolupat intel·ligència abstracta i idees.

Conceptes:

-Darwinisme social: fou una ideologia sociopolítica, sorgida a partir dels volts de 1860, que aplicava els conceptes biològics de la teoria de l'evolució a la filosofia, la sociologia i la política: interpretava el concepte darwinià de 'la supervivència del més apte' com a 'la supervivència del més fort', i amb un determinisme mecanicista, l'aplicava il·legítimament a les societats humanes; tot plegat, amb pretensions científiques i en nom del progrés social i de la millora de l'espècie

-Sociabilització: La socialització és el procés pel qual una persona s'adapta i interioritza el seu entorn i la cultura del grup social on viu en societat incorporant els elements socioculturals que se li posen a l'abast, fent-los propis i establint, en relació a la seva manera de ser, la importància que exerciran en la seva vida quotidiana i que, finalment, col·laboraran a construir la seva identitat.

-Egoisme: és un excessiu amor per un mateix que fa atendre únicament a l'interès propi, fins i tot podent causar mal als altres. A la teoria ètica s'empra egoisme com el mateix interès com a fi de l'acció moral (oposat a altruisme), i en filosofia és equivalent al Solipsisme (doctrina segons la qual l'únic existent és la pròpia consciència i els seus continguts, i aquesta manca de tota possibilitat de transcendir el seu propi àmbit).

-Altruisme: L'altruisme és la preocupació pels altres que porta a comportar-se procurant el bé dels altres, per tant oposant-se a l'egoisme. L'altruisme no cerca el mateix benefici i es basa en l'empatia: en veure les necessitats alienes, sorgeix un sentiment positiu que porta a intentar satisfer-les.

-llenguatge simbòlic: El llenguatge és la facultat de poder comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor o interlocutor mitjançant un sistema o codi determinat de signes interpretable per a l'entitat emissora i la receptora. Per això, el llenguatge té un aspecte individual i un aspecte social.

Defineix el mot 'cultura'. En quin sentit podem afirmar que la cultura constitueix una segona naturalesa per als humans? Utilitza algun exemple.

-DEFINICIÓ:

-La cultura es refereix a tots els coneixements, capacitats, hàbits i tècniques adquirits o heretats socialment, és a dir, no heretats biològicament.

-Segons Jesús Mosterín la cultura és informació transmesa (entre membres d'una mateixa espècie) per aprenentatge social, és a dir, per imitació (en el cas dels animals i del ser humà), per educació, ensenyament o per assimilació (en el cas del ser humà). Els trets culturals són les unitats de transmissió cultural

-Arnold Gehlen afirma que la cultura és com una segona naturalesa per a l'ésser humà: ajuda a adaptar-nos i a trobar solucions als problemes diaris.

Explica què vol dir que la cultura constitueix una forma de vida. Posa un exemple. Per respondre correctament aquesta pregunta cal referir-se als elements que formen una cultura i relacionar-los amb la idea de forma de vida.

-Aquesta definició té dos aspectes clau:

1. S'hi poden distingir tres elements:

●Element conductual: la moral, la llei, el costum..., i es materialitza a través de valors, normes i actituds. Permet conèixer les regles de joc.

●Element cognitiu: format pels coneixements i creences. Es tracta de les diferents maneres de representar-se el món (sentit comú, ciència, creences religioses, ideologies...).

●Element material: l'art i la tècnica (cases, sabates, quadres, vestits); hi incorpora els elements emocionals o afectius relacionats amb l'estètica.

2.La cultura s'aprèn socialment, a través de la interacció amb altres humans.

-La cultura és una forma de vida que inclou creences, valors, desigs, sobre com percebre i interpretar el món, l'organització, la tecnologia, la ciència, la política...