Immanuel Kant: Filosofia, Criticisme i el seu Llegat Actual

Contextualització

Immanuel Kant és una de les grans figures de la història del pensament i marca una nova etapa en la història de la filosofia. Parteix de les influències de les tendències de la seva època: la Il·lustració, el racionalisme i l'empirisme.

Solen distingir-se en la seva producció filosòfica dos períodes: precrític i crític. En el primer, es va ocupar sobretot de qüestions científiques, metafísiques i del racionalisme, fins que la lectura de Hume el fa "despertar del son dogmàtic de la raó". Això marca el començament del seu període crític, en el qual va construir una filosofia original que va més enllà del racionalisme i de l'empirisme.

El sistema filosòfic que Kant elabora rep el nom de criticisme i idealisme transcendental. La seva filosofia és una síntesi entre el racionalisme i l'empirisme: tot comença en l'experiència, però no tot en procedeix. Agafant i criticant ambdues corrents, arriba a conclusions noves.

En l'actualitat

• Des del punt de vista del coneixement: En l'actualitat, segons les ciències cognitives, el nostre coneixement és la suma del que ens ve de l'exterior més la forma com nosaltres l'organitzem. Aquest coneixement també es basa en l'aprenentatge significatiu: és més fàcil aprendre allò que per a nosaltres tingui algun significat (un sentit). És la forma contemporània de concebre el coneixement.
• Des del punt de vista de la metafísica: També trobem en l'actualitat la impossibilitat dels objectes de la metafísica (Déu, ànima i món), encara que, per exemple, en l'àmbit de la religió sí que és possible.
• Des del punt de vista de la ciència: En l'actualitat, els judicis sintètics a posteriori correspondrien amb la física, ja que aquesta no dona veritats absolutes, i els judicis analítics a priori correspondrien amb les matemàtiques (que donen veritats universals i necessàries). En canvi, per a Kant, tant la física com les matemàtiques són judicis sintètics a priori, ja que les categories, com a conceptes purs de l'enteniment, fan possible la universalitat de la física perquè, al no derivar de l'experiència, proporcionen el caràcter d'universalitat necessari per a la ciència.