Immanuel Kant: El Gir Copernicà i la Teoria del Coneixement
Immanuel Kant (1724-1804)
Context històric: Segle XVIII, la Il·lustració, que defensa la raó i la llibertat. Kant viu a Königsberg, a Prússia, sota el regnat de Frederic II i el despotisme il·lustrat. És una època de grans canvis com la Revolució Americana de 1776 i la Revolució Francesa de 1789, que acaben amb l’Antic Règim i impulsen els drets humans. També el terratrèmol de Lisboa reforça la confiança en la raó. Destaca la Constitució de Cadis de 1812. A més, la burgesia guanya pes i, culturalment, sobresurten l’Enciclopèdia, el Neoclassicisme i el primer Romanticisme.
Context filosòfic: Dins la Il·lustració, Kant es pregunta si la metafísica pot ser una ciència segura com la física de Newton. El seu pensament neix del debat entre racionalisme i empirisme, amb influència de Descartes, Hume i Leibniz. Així, proposa l’idealisme transcendental, segons el qual el coneixement comença amb l’experiència, però el subjecte aporta formes a priori com l’espai, el temps i les categories. En ètica rep la influència de Rousseau. Tot això s’inscriu en el lema sapere aude i en la recerca dels límits de la raó.
Obres principals
- Crítica de la raó pura
- Crítica de la raó pràctica
- Crítica del judici
Pregunta fonamental de l'epistemologia kantiana
Tema en forma de pregunta: Com és possible el coneixement a priori i quina relació hi ha entre el subjecte i els objectes en el procés de conèixer segons Immanuel Kant?
La tesi que defensa Immanuel Kant és que no són els nostres coneixements els que s’han d’adaptar als objectes, sinó que els objectes s’han de conformar a les estructures del nostre coneixement. Aquest gir és el que es coneix com la “revolució copernicana” en filosofia.
Explicació de les idees fonamentals
En primer lloc, Kant assenyala que tradicionalment s’havia suposat que el coneixement depèn dels objectes, és a dir, que la ment ha d’ajustar-se a la realitat externa. Tanmateix, sota aquesta suposició, tots els intents d’obtenir coneixement a priori (independent de l’experiència) han fracassat.
Davant d’aquest fracàs, Kant proposa invertir el plantejament: en lloc de pensar que el coneixement s’adapta als objectes, cal suposar que són els objectes els que s’adapten a les condicions del subjecte que coneix. Això significa que la ment humana no és passiva, sinó activa, ja que imposa formes i estructures (com l’espai, el temps i les categories) a l’experiència.
Aquesta nova perspectiva permet explicar com és possible el coneixement a priori, perquè aquestes estructures no provenen de l’exterior, sinó del mateix subjecte.
Relació entre idees: estructura clara
- Exposició del problema: Fracàs del model tradicional.
- Proposta de solució: Invertir la relació subjecte-objecte.
- Justificació mitjançant una analogia: El paral·lelisme amb Copèrnic.
Així, totes les idees estan connectades per demostrar que aquest canvi de perspectiva és necessari per fonamentar el coneixement a priori.
Comparació: Descartes vs. Hume
La filosofia moderna s’inicia amb el debat sobre l’origen, el límit i la validesa del coneixement. D’una banda, el racionalisme defensa que el coneixement prové principalment de la raó i de les idees innates; de l’altra, l’empirisme sosté que tot coneixement té origen en l’experiència sensible. Aquesta oposició es veu clarament en autors com Descartes i Hume.
El racionalisme de Descartes defensa que el coneixement prové de la raó i de les idees innates, mentre que l’empirisme de Hume afirma que tot coneixement prové de l’experiència.
Descartes creu que existeix una realitat objectiva que podem conèixer amb certesa i parteix del cogito com a veritat a priori. Hume, en canvi, sosté que la ment és un full en blanc i que només coneixem impressions, sense poder assegurar la realitat externa.
Pel que fa a les idees, Descartes distingeix entre adventícies, factícies i innates. Hume redueix tot a impressions i idees, que són còpies de les primeres.
Finalment, Descartes confia en la raó i en un mètode racional segur, mentre que Hume defensa el coneixement basat en l’experiència, sempre probable i mai absolut.
Les facultats del coneixement
- Sensibilitat: Rep informació del món. Utilitza les formes a priori de l'espai i el temps. Tot el que percebem apareix dins d’ells.
- Enteniment: Organitza la informació mitjançant categories com la causalitat, la unitat, la pluralitat i la substància, que ordenen els fenòmens.
- Raó: Busca explicacions absolutes a través de les idees de Déu, Ànima i Món.
El gir copernicà i la síntesi kantiana
Kant proposa el Gir Copernicà: el subjecte no és passiu, sinó que construeix el coneixement. No coneixem la realitat “tal com és”, sinó filtrada per la nostra ment (espai, temps i categories).
Combina el racionalisme (estructures innates) i l'empirisme (experiència). En la seva teoria distingeix:
- Fenomen: El que podem conèixer, la realitat tal com se'ns apareix.
- Noümen: La cosa en si, que és inaccessible per a nosaltres.
El coneixement es basa en judicis sintètics a priori, que tenen la particularitat d'ampliar el coneixement i ser universals alhora.
La metafísica no és considerada una ciència perquè tracta idees sense base en l’experiència (Déu, ànima, món). Tot el seu pensament gira al voltant de quatre preguntes essencials: què puc conèixer?, què he de fer?, què puc esperar? i què és l’ésser humà?