Immunitat: Cèl·lules, Molècules i Mecanismes Clau

Biologia26,69 KB

Immunitat Innata: Components Cel·lulars i Moleculars

Cèl·lules Clau de la Immunitat Innata

  • Neutròfils: Lisozimes, defensines, catelicidines, elastasa, col·lagenasa. Els grànuls no es tenyeixen amb hematoxilina/eosina.
  • Macròfags: Cèl·lules de Kupffer (fetge), Micròglia (SNC), macròfags alveolars (pulmons).
  • Cèl·lules Dendrítiques: Internalitzen FITC, mieloides, plasmocitoides (antivirals).
  • Eosinòfils: Pigments bàsics, hidrolasa, fosfolipasa, fosfatasa, proteïnes catiòniques i sulfatades.
  • Mastòcits: Receptors d'IgE i IgG, hipersensibilitat immediata.
  • Basòfils: Implicats en la defensa contra ectoparàsits.

Òrgans Limfoides Primaris i Secundaris

  • Ganglis Limfàtics: Les cèl·lules B es troben al fol·licle primari a la còrtex. La proliferació de cèl·lules T i dendrítiques es produeix a les àrees paracorticals i profundes. Els limfòcits verges arriben per les Vènules Endotelials Altes (HEV), que els atrapen.
  • Conducte Toràcic: Connexió limfàtic-sang.
  • Melsa: La Beina Limfoide Periarteriolar (PALS) es troba al voltant de l'artèria aferent i conté macròfags, limfòcits T i cèl·lules dendrítiques.
  • Teixit Limfoide Associat a l'Intestí (GALT): Inclou les Plaques de Peyer, els ganglis mesentèrics i les cèl·lules M (que fan que els antígens siguin accessibles per a les Cèl·lules Presentadores d'Antígens - APC).

Receptors de Reconeixement de Patrons (PRR)

Els PRR detecten els Patrons Moleculars Associats a Patògens (PAMPs).

  • Macròfags:
    • Membrana: Receptor de manosa, receptors scavenger (reconeixement de lligands com el lipoteicoic de Gram+), CD14 (reconeix el complex LPS-LBP), CpG-ADN desmetilat.
    • Solubles: Proteïna C Reactiva (PCR), Lectina d'unió a manosa (activen el complement).
  • TLR-4: El complex LPS-CD14 s'uneix a TLR-4, i MD-2 activa el factor de transcripció NF-κB, que activa la codificació de proteïnes contra infeccions, com les interleucines.
  • NOD1 (Gram-) i NOD2 (Gram+): També poden activar NF-κB.

Quimiocines i Citocines

  • Hemoquines: Solubles, presents als ganglis, detecten gradients de quimiocines.
  • Quimiocines: Produïdes per macròfags, generen un gradient (força contragradient).
  • CCL2: Actua a través de TLRs.

Molècules Solubles de la Immunitat Innata

  • Pentraxines: Molècules solubles del sistema immunitari innat que poden iniciar la via clàssica del complement.
  • E-Selectines: Actuen en el procés de rolling.
  • IRF-3 i IRF-7: Augmenten l'expressió dels gens d'IFN-α/β, importants contra els virus.
  • IFN-γ: Produït per cèl·lules T, augmenta l'expressió de MHC en macròfags.

Interleucines Clau

  • IL-1: Febre, activació de limfòcits T i macròfags.
  • IL-2 (Hematopoietina): Molt important per a l'augment de la proliferació de cèl·lules T.
  • IL-4: Activació de cèl·lules B.
  • IL-6: Funció endocrina.
  • IL-8: Forma un gradient, s'adhereix a la superfície de l'endoteli.
  • IL-7: Produïda per cèl·lules estromals tímics, necessària per a la proliferació de cèl·lules B.
  • IL-10: Antiinflamatòria.
  • IL-12: Produïda per cèl·lules dendrítiques, induïda per LPS/àcid teicoic. Activa les cèl·lules NK.
  • TGF-β: Antiinflamatòria.

Barreres Físiques i Resposta Inflamatòria

Defenses de Barrera

Pell: Conté defensines i catelicidines (creen porus).

Inflamació i Coagulació

Tant les quimiocines com les citocines fan l'endoteli més permeable i adherent, provocant la formació de coàguls locals.

Fagocitosi i Explosió Respiratòria

El fagolisosoma en macròfags i neutròfils és atret per pH baixos dels bacteris. Realitzen una explosió respiratòria, generant metabòlits d'oxigen microbiocides. Inclouen la dismutasa superòxid, lactoferrina, hipoclorit i hidròxid. Les defensines creen porus i les lisozimes actuen com a enzims.

Receptors Tipus Toll (TLRs)

Els TLRs es troben en macròfags, cèl·lules dendrítiques, neutròfils, epiteli mucós i cèl·lules endotelials.

  • TLR-2, -4, -5, -6: A la superfície, reconeixen patrons a l'exterior dels patògens.
  • TLR-3, -7, -8, -9: En endosomes, reconeixen àcids nucleics microbians.

El reclutament de proteïnes TIR, la unió amb TLR i quinases, i la fosforilació (NF-κB, AP-1, IRF-3 i -7) activen factors de transcripció que indueixen la producció de citocines, quimiocines (CCL2), selectines (E) i/o CD80 i CD86 (que augmenten la interacció entre cèl·lules T).

Molècules d'Adhesió Cel·lular

  • Integrines: Presentes en leucòcits, són dimèriques (la seva disfunció pot causar malaltia), implicades en l'extravasació. LFA-1 i CR-3 reconeixen ICAMs.
  • Selectines: En endoteli i plaquetes activats. Són glicoproteïnes de membrana que s'uneixen a carbohidrats específics.
    • P-selectines: Induïdes pels cossos de Weibel-Palade (activats per TNF-α dels macròfags, LPS, histamina, C5a). Interaccionen amb sialyl-Lewis amb baixa afinitat.
  • Immunoglobulines (Ig): En endoteli i leucòcits activats. Són receptors d'integrines.
    • ICAM-1 i ICAM-2: Reconeixen sialyl-Lewis, LFA-1, CR3 i altres. ICAM-1 és constitutiva.
    • PECAM-1 (CD31): Reconeix PECAM-1 idèntiques, implicat en l'extravasació.

Les quimiocines augmenten l'afinitat de les integrines. TNF i IL-1 augmenten els lligands per a integrines (unió estable): VCAM-1-VLA-4 (monòcits), ICAM-1 i ICAM-2-LFA-1, CR3, Mac-1, Sialyl. GRO (macròfags, quimiocina amb IL-8)-CXCR1.

Diapedesi i Resolució de la Inflamació

Diapedesi: Els leucòcits necessiten l'ajuda de l'enzim metal·loproteïnasa. Els macròfags fagocitaran els neutròfils (amb vida més curta), alliberant interleucines.

Xoc Sèptic

Xoc Sèptic: Degut a la producció desmesurada de citocines induïdes per LPS o lipoteicoic (TNF-α, IL-12, IFN, IL-1). Provoca una resposta local en tot el cos: molts coàguls, insuficiència i col·lapse d'òrgans.

Resposta de Fase Aguda

TNF-α, IL-1, IL-6 provoquen canvis en la concentració de proteïnes plasmàtiques del fetge:

  • Fibrinogen
  • Proteïna C Reactiva (CRP): S'uneix a LPS, opsonitza.
  • Lectina d'Unió a Mannosa (MBL): Activa la via de la lectina, opsonitza per a monòcits.
  • Surfactants Pulmonars A i D (SPA i SPD): Promouen la fagocitosi.
  • Proteïna Amiloide Sèrica (SAP)

Sistema del Complement i Cèl·lules NK

Cascada del Complement

C3b: Augmenta la fagocitosi per macròfags i neutròfils, estimula la cascada.

Via Alternativa

C3b es pot hidrolitzar i inactivar. El Factor D (serina proteasa) i la Properdina s'uneixen a C3bBb (C3 convertasa) si es troba en un microbi. La C5 convertasa és C3b + C3b + Bb. C5b no es pot unir covalentment a la superfície cel·lular (C4b i C3b sí).

Via Clàssica

Requereix 11 molècules. No s'activa en solució. C1q té 6 caps globulars. Només es podrà unir als fragments Fc d'IgG i IgM (pot activar-ne dues) quan estan unides a antígens. C1q activat activa C1r, que escindeix C1s (tetràmer, serina proteases). Aquest escindeix C4 i després C2. La C3 convertasa és C4b + C2a (proteòlisi). La C5 convertasa és C4b-C2a-C3b.

  • C3b: Opsonització, unió a anticòs o membrana, C3 convertasa alternativa.
  • C3a: Inflamació local.

Via de les Lectines

Polisacàrids microbians + lectines (MBL i ficolines) s'associen a MASPs (homòlogues a C1r i C1s), iniciant la via clàssica.

Complex d'Atac a la Membrana (MAC)

C9: Diàmetre de 100 Å, s'uneix entre C5b i C6. C7: Hidròfob, s'insereix a la membrana entre C5b i C8. Provoca tumefacció osmòtica.

Regulació del Complement

C3 i C4 no saben diferenciar grups hidroxil de patògens o no.

  1. Inhibició de C1: La unió de C1 al fragment Fc d'IgG i IgM.
  2. C1-INH: S'uneix a C1s i C1r, que l'escindeixen, i s'uneix al tetràmer i el dissocia de C1q. La seva deficiència causa Edema Angioneuròtic Hereditari.
  3. Unió a Proteïnes de Membrana Pròpies: La unió de C3b/C4b a proteïnes de membrana pròpies atura el procés.
    • CR1: Competitiu.
    • DAF (CD55): En cèl·lules endotelials i eritròcits.
    • C4BP: Ajuda al Factor I a escindir C4b.
    • MCP: + CRP + Factor H, Factor I realitza la proteòlisi de C3b.
    • Factor H: Afinitat per àcid siàlic (mamífers). Inhibeix la unió de Bb a C3b.
  4. Inhibició del MAC: CD59 i Proteïna S plasmàtica impedeixen la formació del MAC, unint-se a C9.
  5. Regulació Positiva: El Factor P (Properdina) estabilitza el complex C3bBb.

Receptors del Complement

  • CR2 (CD21): En cèl·lules B i FDC, reconeix C3, activació de cèl·lules B.
  • MAC-1 (CR3): En cèl·lules dendrítiques, monòcits i macròfags, reconeix iC3b.
  • CR4: Augmenta la fagocitosi.

Interferons i Resposta Antivírica

TLR-3 reconeix dsRNA, provocant la secreció d'IFN-α i IFN-β. Aquests són detectats per STAT, que es fosforila, activant les cèl·lules NK, l'Oligoadenilat sintetasa (degradació d'RNA víric) i la PKR Quinasa (fosforila eIF2, impedint la transcripció en cèl·lules infectades).

L'expressió de MIC-A i MIC-B reconeix immunoglobulines i lectines de tipus C, activant les cèl·lules NK. La inducció de MHC-I (inhibidor, reconeixement de l'MHC-I propi absent) activarà les cèl·lules NK i els limfòcits T CD8+ si té pèptids estranys.

Estructura de les Cèl·lules NK i els seus Receptors

  • ITAMs: En unir-se, es fosforilen i activen la cascada de senyalització.
  • KLR: Format per dues lectines de tipus C (AB: inhibidor; CD: activador). Reconeix molècules semblants a MHC-I (HLA-E, Qa-1).
  • ITIM: Inhibició, recluta fosfatases.
  • KIR: Gens LRC semblants a Ig. Llargues (KIR-DL): activadores; Curtes (KIR-3DL): inhibidores.
  • FcγRIII: Receptor de cèl·lules NK que reconeix el fragment Fc d'IgG, provocant la secreció d'IFN-γ.

Anticossos: Estructura, Funció i Producció

Estructura dels Anticossos

Les cadenes pesades (Hc) i lleugeres (Lc) estan unides per ponts disulfur entre la cisteïna del C-terminal i CH1 de la cadena pesada.

  • Papaïna: Provoca pèrdua d'avidesa, útil per a l'estudi d'afinitat.
  • Pepsina: Manté els ponts intercadenaris i l'avidesa intacta.

Estructura globular: Dues làmines beta (3-5 cadenes beta antiparal·leles cadascuna) unides per ponts disulfur.

Flexibilitat: Rotació del domini V respecte al C i diferències en la regió frontissa (subtipus d'IgG).

  • CDRs (Regions Determinants de Complementarietat): Tres nanses que connecten les làmines beta de VH i VL (sis dits per domini variable). Són la superfície d'unió a l'antigen.
  • Framework (Regions Estructurals): Seqüències conservades adjacents als CDRs que determinen la capacitat de plegar-se del domini d'immunoglobulina. Tenen limitació de variabilitat, proporcionant una estructura bàsica a tots els anticossos.

Epítops i Immunògens

  • Epítops Tridimensionals (3D): Aminoàcids no en seqüència lineal, però reconeixibles quan la proteïna està plegada.
  • Epítops Lineals: 6 aminoàcids en seqüència lineal, plegada o no.
  • Neoepítops: Depenen d'una modificació (glicosilació, proteòlisi...).
  • Immunogen: Haptè + Proteïna transportadora (Carrier protein), molècula capaç d'estimular respostes immunes.

Interacció Anticòs-Antigen

La unió es produeix per interaccions hidrofòbiques, forces de Van der Waals, ponts d'hidrogen i forces electrostàtiques.

Afinitat: Mesurada per Kp (constant de dissociació) i Ka (constant d'associació).

Tipus d'Anticossos

  • Anticossos Policlonals: Diferents anticossos per a diferents epítops d'un antigen complex (purificació d'antisèrum de ratolí).
  • Anticossos Monoclonals: Immunització de ratolí, hibridoma entre cèl·lules B i mieloma, generació de clons funcionals monoclonals.

Detecció d'Anticossos en Gel d'Agarosa: Zona d'equivalència anticòs:antigen.

Coespecificitat: Dos antígens s'identifiquen entre ells.

Isotips d'Immunoglobulines

  • IgM: Pentamèrics, secretats per cèl·lules B. Presents a la sang.
  • IgA: A les mucoses, monomèrica o dímer. Quatre subclasses.
  • IgD: Quantitats minúscules en el sèrum, no es coneix la seva funció principal.
  • IgE: Unida a la superfície, sobretot de mastòcits, els farà alliberar histamina. Present en vies respiratòries, digestiu, pell.
  • IgG: Quatre subclasses, pot formar dímers, secretada a la placenta en forma monomèrica. Alta difusió en teixits.

Tipus d'Immunitat

  • Immunitat Humoral (Anticossos): Neutralització, opsonització, activació del complement.
  • Immunitat Cel·lular: Mediada per cèl·lules T.

BCR (Receptor de Cèl·lules B)

Regions transmembrana i citoplasmàtiques diferents entre isotips.

  • Cadena μ: Citoplasmàtica amb tres residus, en secretar-se tindrà una C-terminal llarga (21 residus), formant IgM pentamèrica.
  • Cadena Ig: 20-30 residus citoplasmàtics. Cua C-terminal curta (3 residus) en secretar-se.

Maduració de l'Afinitat: Els antígens estimulen les cèl·lules B a la mutació somàtica.

Limfòcits T i Complex Major d'Histocompatibilitat (MHC)

TCR (Receptor de Cèl·lules T)

Format per α (2 aminoàcids bàsics) + β (1 aminoàcid bàsic) + dos heterodímers (2xε, δ, γ) + homodímer ζ. Cada cadena tindrà un ITAM (ζ x3) per reclutar quinases i activar les cèl·lules T, com en les NK.

MHC-I

Màxim uneix 9 aminoàcids, presenta a limfòcits T CD8+. Es troba al cromosoma 17. Família de les Ig, heterodímer (α1+α2 = barril beta i diferències al·lèliques + α3 (transmembrana) i β2-microglobulina).

MHC-II

Unió fins a 20 aminoàcids i també similars. Heterodímer transmembrana amb 2 dominis cadascun en plegament beta antiparal·lel. α1+β1 = unió a pèptids. Només en APC, epiteli tímic, i cèl·lules T i B humanes.

MHC en Diferents Espècies

  • Ratolí:
    • MHC-I: 3 loci (D, L, K), 6 al·lels totals.
    • MHC-II: Loci D i K. Al·lels I-A i I-E (4 al·lels totals). En total, 10 al·lels (quan no endogàmics).
  • Humans:
    • HLA-I: Homòleg de MHC-I, 3 loci.
    • HLA-II (expressió codominant): 4 classes, 3 loci (HLA-DP, -DQ emparellats αβ). En total, 12 al·lels diferents.

Doble Restricció del TCR

El TCR s'ha d'unir al MHC i al pèptid alhora per activar-se. Depenent de l'afinitat, hi haurà activació parcial o forta.

  • TCR-MHC: Interacció forta.
  • TCR-Pèptid: Interacció fluixa, insuficient.

Superantígens

S'uneixen a Vβ de molts TCR, generant una resposta primària inespecífica (proliferació no específica + limfòcits T CD4+ generen citocines massivament), que pot portar a toxicitat sistèmica i supressió de la resposta immune en les cèl·lules T.

Activació de Limfòcits T CD4+

Activació de Limfòcits T CD4+ per APC Professionals (Dendrítiques, Macròfags i Cèl·lules B): El limfòcit T efector produeix citocines que activen els macròfags (IL) i ajuden les cèl·lules B a produir anticossos.

Processament i Presentació d'Antígens

Processament i Presentació d'Antígens per MHC-II (Limfòcits T CD4+)

La proteïna fagocitada es digereix a l'endosoma tardà i lisosomes amb proteases àcides com les catepsines. S'obtindran pèptids de classe II.

Ii (Cadena Invariant): Trímer de 3x30 kDa que s'uneix a l'heterodímer αβ de MHC-II bloquejant el lloc d'unió a pèptids en el RE, deixant-los per a MHC-I. Les vesícules exocítiques (MHC-II) es fusionen amb les endocítiques (pèptids de classe II). Dins dels endosomes, Ii es dissocia de MHC-II gràcies a HLA-DM i es degrada per catepsina S i L, deixant un pèptid CLIP de 24 aminoàcids que es degradarà per HLA-DM (controla la unió de pèptids a MHC-II i impedeix que MHC-CLIP surti de la cèl·lula). Ara sí s'uneixen el pèptid (que s'haurà de retallar si >30 aminoàcids) i MHC-II.

Processament i Presentació d'Antígens per MHC-I (Limfòcits T CD8+)

La majoria d'antígens són processats per aquesta via.

  • Proteasoma: 2 anells α, 2 anells β (7 subunitats: β1, β2, β5 llocs catalítics). IFN-γ provoca un canvi d'especificitat i activa la proteòlisi.
  • Antígens: Cues C-terminal amb aminoàcids hidrofòbics i bàsics. Proteïnes citosòliques: Grans (PA28 fa obrir el proteasoma) i Petits (degradats per proteases del citosol).
  • Transport: TAP (dimèrica, dependent d'ATP, especialitzada en 8-16 aminoàcids) els transporta fins al costat luminal del RE. Allà, TAP s'associa amb tapasina, que dirigirà el complex cap a les molècules de MHC-I acabades de formar.
  • Assemblatge: Les xaperones calnexina i calreticulina uneixen la cadena α i la β2-microglobulina. ERp57 manté MHC-I semiplegat fins que no es plega amb el pèptid. En el RE, els pèptids són ajustats i retallats per l'aminopeptidasa ERAP. La unió pèptid-MHC a través de tapasina fa que aquesta se separi de MHC-I, que és transportat al Golgi i després en una vesícula exocítica.

Estratègies Virals per Evadir la Presentació d'Antígens

  • Herpes: Evita que TAP transporti proteïnes al RE.
  • Adenovirus: Genera E19, que s'interposa entre tapasina i MHC-I.
  • Citomegalovirus: US11 s'associa amb MHC-I acabades de sintetitzar i les porta al citosol (on seran degradades) pel canal Derlina-1.

Presentació Creuada i Epítops Immunodominants

  • Presentació Creuada: Les cèl·lules dendrítiques fagociten cèl·lules infectades i presenten antígens vesiculars a MHC-I (cas únic).
  • Epítops Immunodominants: Aquelles seqüències d'aminoàcids contra les quals s'obté immunitat. Els epítops de fagocitosi per APC són els més forts.

Desenvolupament i Tolerància de Limfòcits

Desenvolupament de Limfòcits B

  • Cèl·lula Progenitora: Expressa FLT3 i VCAM-1 (VLA-4) per unir-se a l'estroma, que la retindrà gràcies a SDF-1. KIT (CD117) s'uneix a SCF i s'activa, provocant la proliferació.
  • Cèl·lula Pro-B: Expressa CD19, CD10, Rag (cadena pesada). Reordenament de la cadena pesada (Hc): D+J → eliminació d'ADN intermedi → V+DJ → eliminació d'ADN → addició de Cμ. Augment de TdT. Dos intents, 50% ho aconsegueix.
  • Cèl·lula Pre-B: Expressa μ, preBλ5 + Pre-BV (imiten la cadena lleugera constant-variable), Igα i Igβ (transductors de senyals també en cèl·lules B madures). IgM s'associa a elles, augmentant l'expansió proliferativa.

Primer es reordena κ, si falla λ. Es produeix exclusió al·lèlica. La poliadenilació permet a les cèl·lules B fol·liculars expressar IgM o IgD (recirculació i competència funcional). Les cèl·lules B-1. Un BCR autorreactiu reactivarà Rag generalment en κ (recombinació addicional).

Homeòstasi: Tornar al nivell llindar de cèl·lules després d'una infecció.

Tolerància de Cèl·lules B

  • Deleció Clonal: Quan hi ha autoantígens.
  • Anèrgia: Reconeixement creuat amb antigen sense coestimulació, perden la resposta a l'antigen.
  • Ignorància Clonal: Quan no s'uneix amb prou força.
  • Naives: Surten a la superfície sense haver fet canvi d'isotip.

Desenvolupament de Limfòcits T

Els progenitors en fetge (fetus) i medul·la òssia arriben al tim per l'endoteli d'una vènula postcapil·lar en la regió corticomedul·lar i envien una senyal Notch. Les cèl·lules epitelials corticals del tim són radioresistents. Necessiten molècules no limfocitàries per a proliferar: IL-7 i quimiocines, MHC-I/II i cèl·lules dendrítiques del tim. Els timòcits expressen CCR9 (s'unirà a CCL25, permetent l'entrada de precursors al tim) i CCR7 (reconeix CCL21 i CCL19, facilitant el moviment de limfòcits T en desenvolupament). Afinitat per CD1 en NKT (Artemis no actua).

  • Doble Negativitat (Pro-T): Rag1 i Rag2, 4 oportunitats per fer β funcional (D separats). Reordenació productiva de β. Pre-Tα (invariable) en superfície, CD3 i proteïna ζ, per formar el pre-TCR. Senyals d'exclusió al·lèlica als altres loci.
  • Doble Positivitat: Reordenació d'α, no exclusió al·lèlica (podem tenir-ne dues).
  • Selecció Restringida a MHC:
    • Selecció Positiva: S'estimulen aquells que reconeixen MHC:pèptid propi amb baixa avidesa.
    • Selecció Negativa: Els que mostren molta avidesa es converteixen en limfòcits T reguladors o moriran (tolerància enfront del propi).

AIRE (regulador autoimmunitari): La senyal de Bim. La mutació pot causar Síndrome Poliglandular Autoimmunitari.

Tolerància i Activació de Limfòcits T

Tolerància de Limfòcits T

Apoptosi

  1. Activació per BIM.
  2. Fas-FasL entre limfòcits T: Canvi del domini de mort de Fas → FADD-procaspasa-8 → activació en caspasa. Tall de Caspasa-8 → Procaspasa-3 → inactiva l'inhibidor I-CAD → activació de la DNAasa CAD → degradació del nucli.
  3. Bax+Bcl-2: Desestabilització de la membrana mitocondrial → Apoptosoma (Apaf-1+Citocrom-C) → unió de procaspasa-8.

TUNEL: Es talla l'ADN i s'afegeix TdT amb nucleòtids amb biotina. Grànuls brillants = apoptosi.

Limfòcits T Reguladors (Treg)

Limfòcits T CD4+ autorreactius que expressen FoxP3. Inhibeixen els limfòcits T naives i baixen l'activitat dels TCD4+/CD8+.

  • Naturals (nTreg): Expressen CD4 i FoxP3, induïda per IL-2 (20%).
  • Induïdes (iTreg): Expressen FoxP3 en òrgans limfàtics de la perifèria no inflamatòria.

Anèrgia

Els limfòcits T CD4+ madurs fan reconeixement sense coestimulació (sense coestimuladores B7.1 i B7.2, activades per TCR). Si interactuen amb CD28, hi ha proliferació. L'autoantigen amb CTLA-4 porta a l'anèrgia.

Generalitats de l'Activació de Limfòcits T

Es volen limfòcits T efectors i de memòria. CCR7 fa que s'atreguin els limfòcits T naives. L'activació de limfòcits T pot donar lloc a:

  1. El limfòcit T segrega IL-2, estimulant les proteïnes antiapoptòtiques Bcl-2 i Bcl-XL.
  2. Expansió Clonal: Augment de clons contra un antigen.
  3. Diferenciació de limfòcits naives en efectors i de memòria (abunden en pell i mucoses).

Limfòcits T Efectors

Els limfòcits T CD4+ realitzen opsonització, reclutament de leucòcits, estimulació de barreres mucoses i ajuden les cèl·lules B a fer anticossos. Produeixen IL-2, la citocina més important per a limfòcits T madurs, que indueix Bcl-2, ciclines, degradació de p27, i augmenta IFN-γ i IL-4.

Senyals per a l'Activació de Limfòcits T

Coestimuladors

Les molècules B7 s'expressen en les APC quan els estimulen els TLRs (productes microbians, citocines com IFN-γ produïdes durant la immunitat innata i per la unió entre CD40 (APC) i CD40L (limfòcits T activats)).

  • B7-2: Constitutiva i s'induirà.
  • B7-1: No constitutiva, s'expressa hores o dies després.

Autorització: Els limfòcits T permeten a les APC ser estimuladors més potents.

SMAC (Supramolecular Activation Cluster): Induïda per molts BCRs i TCRs amb crosslinking en el mateix lloc, provocant una senyalització intracel·lular molt forta.

Resum de l'Activació de Limfòcits T

  1. CD28-B7.1/B7.2 → CTLA-4 → Desactivació de T.
  2. Quinases.
  3. Apoptosi.

Descarregar

PDF Word HTML