Immunitat Innata i Específica: Barreres i Mecanismes de Defensa
Immunitat: Innata i Específica
La immunitat innata inclou mecanismes defensius que formen les primeres barreres de protecció contra agents infecciosos. Aquests mecanismes impedeixen l'entrada d'elements estranys a l'organisme. Els microorganismes han de travessar la pell o penetrar per algun orifici natural. La pell dels mamífers és una barrera infranquejable gràcies al seu gruix i al procés de queratinització de les capes cel·lulars més externes.
La secreció de les glàndules sebàcies i la suor determinen un pH àcid que dificulta la supervivència dels microbis. La flora bacteriana impedeix l'establiment i el desenvolupament d'altres bacteris.
No obstant això, els microbis poden entrar a través de ferides o per obertures i vies naturals com la boca, l'anus, les fosses nasals, vies respiratòries, etc. En aquestes obertures, les barreres són les secrecions mucoses. Per exemple:
- Saliva: destrueix la paret bacteriana.
- Secrecions àcides: formen un ambient desfavorable per a la proliferació dels microorganismes.
- A les vies respiratòries, els microbis queden atrapats en el mucus i són eliminats.
Tots aquests elements formen les anomenades barreres defensives primàries. Quan els microorganismes travessen les barreres primàries, es posen en marxa altres mecanismes:
Defensa Fagocítica i Resposta Inflamatòria
Les cèl·lules fagocítiques absorbeixen la cèl·lula invasora. Per afavorir la resposta, es desencadena una resposta inflamatòria, que és una resposta immunitària inespecífica davant d'una lesió o infecció en un teixit.
Efectes de la resposta inflamatòria:
- Augment de volum i envermelliment degut a l'augment del flux sanguini local i de la sortida de macròfags de la sang als teixits.
- Augment de temperatura.
- Dolor: causat per l'augment de volum, que genera pressió sobre les terminacions nervioses.
Altres Mecanismes de Defensa
- Cèl·lules NK: leucòcits que reconeixen alteracions en les membranes de cèl·lules infectades per virus i les destrueixen. Són activades per substàncies alliberades per les cèl·lules que sofreixen la invasió.
- Sistema complement: proteïnes que afavoreixen l'acció de les cèl·lules immunitàries o destrueixen cèl·lules invasores en contacte amb el microorganisme.
Immunitat Artificial
Adquirim immunitat natural quan som exposats a una invasió microbiana. El sistema immunològic actua i produeix anticossos específics contra aquests microorganismes.
Adquirim immunitat artificial a través de tècniques com la vacunació o la seroteràpia.
Vacunació
La vacunació consisteix a injectar microorganismes morts o atenuats de la malaltia que es vol prevenir. Aquesta vacuna activa el sistema immunitari, induint la formació d'anticossos específics. Les vacunes són preventives, no curatives. Exemples: tètanus, xarampió, còlera, etc.
Seroteràpia
La seroteràpia consisteix a tractar el pacient afectat d'una malaltia infecciosa amb anticossos específics dels antígens.