Immunodeficiències: causes, tipus i signes clau
Malalties del sistema immunitari
Hi ha diversos tipus de malalties del funcionament del sistema immunitari.
1. Immunodeficiència
Immunodeficiència: incapacitat del sistema immunitari per defensar-nos. Les persones amb immunodeficiències es posen malalts molt sovint amb malalties «tontes».
El metge pot començar a sospitar que una persona pateix una immunodeficiència quan va al metge reiteradament i no s'acaba de curar mai.
Hi ha una sèrie de criteris que segueixen els metges per a diagnosticar una immunodeficiència.
Criteris clínics
- 8 o més infeccions d'oïda (otitis) l'any.
- 2 o més infeccions de pit en un any.
- Els antibiòtics orals no funcionen bé.
- 2 o més episodis de pneumònia en un any.
- Retard del creixement amb o sense diarrea.
- Abscessos (acumulació de pus → neutròfils) recurrents de pell profunda o d'òrgans.
- Molta gent és portadora de Candida, però no es posa malalta.
- Episodis de meningitis.
- Història de malaltia autoimmunitària i història familiar d'immunodeficiència.
La primera opció no serà immunodeficiència.
Les immunodeficiències poden ser de dos tipus: primàries i secundàries.
2. Immunodeficiències primàries
Són genètiques; normalment es manifesten des del naixement o durant la infància. El nen ja neix amb alguna mutació que fa que el seu sistema immunitari (SI) no funcioni de forma correcta: signe freqüent és el retard en el creixement.
De les immunodeficiències primàries en trobem diferents tipus:
- Immunodeficiència humoral → anticossos.
- Immunodeficiència cel·lular → limfòcits T (p. ex. limfòcits T CD8).
- Immunodeficiència combinada → afecta la immunitat humoral i cel·lular a la vegada; no hi ha ni producció d'anticossos ni citotoxicitat → «nens bombolla».
- Immunodeficiència natural → fagocitosi, sistema de complement, etc.
Aquestes, en principi, són cròniques: poden ser més o menys greus però duren tota la vida. Es podrien curar mitjançant un transplantament de medul·la òssia. No obstant això, moltes vegades el que es fa és paliar els símptomes, prevenint o tractant infeccions.
La gravetat de la immunodeficiència dependrà de quin moment de la maduració dels leucòcits es manifesti.
2.1. Anormalitats de les cèl·lules fagocítiques
Principalment afecten neutròfils i monòcits.
Podem trobar immunodeficiències quantitatives i qualitatives:
- Quantitatives → disminució del nombre de cèl·lules.
- Qualitatives → tot i que es tingui un nombre normal, no funcionen de manera correcta.