Immunologia: La Immunitat i els Mecanismes Defensius
Immunologia: La Immunitat
Immunologia: ciència que estudia el sistema immunitari i com actua i ens protegeix de les infeccions i càncers; també estudia les seves alteracions i al·lèrgies, autoimmunitat, etc. Immunitat: ser invulnerable a un agent infecciós concret. Específica: només protegeix enfront d'un agent infecciós determinat. Té memòria: recorda els microorganismes que han atacat el cos (Varicel·la, xarampió).
Natural: Activa
S'adquireix quan són exposats a un agent infecciós concret i el sistema immunitari actua i produeix anticossos específics contra el microorganisme envaïdor, serà recordat per sempre. Passiva: el fetus (cordó umbilical) i el nadó (llet materna) reben anticossos que el protegiran fins que el seu sistema immunitari maduri i sigui capaç de formar els seus propis anticossos, no té memòria i s'acaben.
Artificial: Activa
Infecció d'organismes morts o atenuats de manera que el sistema immunitari produeixi anticossos específics contra aquell microorganisme concret. És la vacunació (preventiva, no curativa). Té memòria; perdura. Passiva: injecció d'anticossos específics fets contra un microorganisme concret. No té memòria; s'esgoten. Seroteràpia: ús d'anticossos per curar; no té memòria.
Principals Cèl·lules Sanguínies
Eritròcits (glòbuls vermells), trombòcits (plaquetes), leucòcits (glòbuls blancs) – mastòcits o basòfils, eosinòfils, macròfags o monòcits, micròfags, limfòcits (T citotòxics, T col·laboradors, NK, B cèl·lules plasmàtiques, B de memòria). Diapedesi.
Mecanismes Defensius No Específics
Barreres Primàries
La primera barrera (pell i obertures naturals = mucoses) que ha de travessar un microorganisme. Pell: Descamació: expulsa les cèl·lules superficials mortes i els microorganismes que s'instal·len. Secrecions: glàndules sudorípares; augmenten la salinitat, glàndules sebàcies; disminueixen el pH 5,5. Microbiota natural: microorganismes que de manera natural i habitual viuen a la pell sense produir infeccions. Estan perfectament adaptats i no permeten que s'instal·lin altres microorganismes. (Ferides, mossegades... via d'entrada). Mucoses: (fumar tabac enganxa els cilis i no els neteja) pell que recobreix obertures i conductes rics en secrecions. Lisozim: enzim de la saliva, llàgrimes i mocs que destrueix el peptidoglicà (bacteris). Secrecions àcides: estómac, vagina (maten microorganismes). Mocs i cilis: aparell respiratori (bronquis) Microbiota intestinal.
Barreres Secundàries
Actuen quan els microorganismes traspassen les barreres primàries. Dos mecanismes -> Resposta inflamatòria: Mastòcits que provenen dels basòfils de la sang (als teixits). A tots els teixits produeixen, emmagatzemen i secreten histamina, molècula biològicament molt activa: vasodilatació i augment de la permeabilitat dels vasos sanguinis (inflamació). Antihistamínics -> substàncies que inhibeixen l'acció de la histamina, disminueixen la resposta inflamatòria. Eosinòfils -> acció antihistamínica. Barrera fagocítica: Macròfags <- monòcits, micròfags <- neutròfils. Amb diapedesi combaten els microorganismes d'una ferida, per exemple.