L'impacte de la Gran Guerra i l'esclat del conflicte

Conseqüències de la Primera Guerra Mundial

• Demogràfiques: Entre 9 i 10 milions de morts; 6,5 milions d’invàlids, a més dels mutilats, ferits i orfes. Es va produir un descens de la natalitat per l’elevada mortalitat i les penalitats de la guerra, que afectà sobretot els homes mobilitzats d'entre 20 i 40 anys.
• Econòmiques: Destrucció econòmica que significà l’endeutament, la inflació i la pèrdua potencial de la indústria i de l’hegemonia econòmica d’Europa. Els Estats Units (EE.UU.) es converteixen en el prestamista i en la nova potència mundial.
• Polítiques: Reorganització del mapa d’Europa amb el desmembrament dels grans imperis i la formació de nous estats (Polònia, Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània, Iugoslàvia i Hongria). Es va produir el desmantellament de les monarquies imperials tradicionals: Àustria, Alemanya, Rússia i Turquia.
• Socials: Les diferències socials destacaven. Cal remarcar la incorporació de la dona al món laboral i una nova consideració social pel seu important paper durant el conflicte.

L'esclat del conflicte i les causes de la guerra

El 28 de juny va ser assassinat a Sarajevo, capital de Bòsnia (ocupada pels austríacs des del 1908), l’hereu de l’Imperi Austrohongarès: Francesc Ferran. Àustria va acusar Sèrbia d’haver instigat l'atemptat, li va declarar la guerra i li envià un ultimàtum amb les seves exigències. Davant la resposta negativa, els esdeveniments es van precipitar.

Rússia va intervenir per protegir Sèrbia i va declarar la guerra a Àustria. Alemanya, aliada d’Àustria, va declarar la guerra a Rússia i a França (aliada de Rússia). Gran Bretanya va declarar la guerra a Alemanya i a Àustria quan els exèrcits alemanys van envair Bèlgica. Només Itàlia es va mantenir neutral, malgrat l’aliança amb els imperis centrals.

Crisis colonials i tensions territorials

Durant les crisis colonialistes al Marroc (1905 i 1911), Alemanya va veure una oportunitat per ampliar els seus territoris i imposar-se a França i Gran Bretanya. L'annexió de Bòsnia i Hercegovina a l’Imperi Austrohongarès (1908) va revifar el conflicte dels Balcans (zona dominada per l’Imperi Turc). Àustria-Hongria aspirava a expandir-se per la zona, però també l’Imperi Rus. La successió en pocs anys de dues guerres balcàniques va agreujar la situació.