L'impacte de la Primera Guerra Mundial i la crisi del 1917
L’impacte de la Gran Guerra
El 1913, el rei Alfons XIII atorga la presidència al conservador Eduardo Dato, que va haver de fer front a l’esclat de la Primera Guerra Mundial l’any 1914. Dato va declarar de seguida la neutralitat espanyola, país que encara estava enfonsat després del desastre de Cuba.
- La guerra generalitzada a Europa va permetre exportar productes industrials i agraris. Es va estimular així la siderúrgia basca, els tèxtils catalans i la mineria asturiana.
- Però, com que es va dedicar una gran part de la producció a l’exportació i no a un millorament dels sistemes productius, els preus interiors van pujar desorbitadament, i això no es va acompanyar de pujades de salaris.
La carestia de la vida es va convertir en un problema per a les classes populars. El conflicte social, a causa de l’empitjorament de les condicions de vida de la major part de la població, va fer que les organitzacions obreres encapçalessin una protesta cada vegada més gran que va desembocar en el moviment vaguista de l’estiu del 1917.
La crisi del 1917
L’any 1917 es produïa la Revolució Bolxevic a Rússia. A Espanya, la coincidència entre les greus dificultats del sistema polític de la Restauració, el descontentament militar i la conflictivitat social van provocar una protesta generalitzada de caire antigovernamental en la qual es van veure implicats:
- Els partits situats al marge del torn dinàstic.
- Els militars.
- Les organitzacions obreres.
La protesta militar
L’exèrcit espanyol presentava un nombre excessiu d’oficials en relació amb el de soldats, fet que beneficiava els militars africanistes en detriment dels peninsulars. A més, la inflació havia fet disminuir el valor real dels ja baixos salaris militars.
El fort descontentament entre els oficials de graduació baixa i mitjana va desembocar en la formació de les anomenades Juntes de Defensa, que reclamaven:
- Un augment salarial.
- L'antiguitat com a únic criteri d'ascens (oposant-se als ascensos per mèrits de guerra).
El manifest de juny del 1917 culpava el govern dels mals de l’exèrcit i del país, i feia una crida a la renovació política. No obstant això, com que les reivindicacions de les juntes no es corresponien amb les de la resta de grups, aquestes no van tenir èxit.