L'impacte de la Primera Guerra Mundial en la Restauració
La Crisi de 1917 i la Primera Guerra Mundial (1914-1918)
Espanya va mantenir la neutralitat durant la Primera Guerra Mundial, una decisió provocada per l'aïllament aliancista. Aquesta situació va generar un fort partidisme bèl·lic interior:
- Germanòfils: Classes altes i exèrcit.
- Aliadòfils: Republicans i catalanistes.
- Neutralistes: Obrers.
Econòmicament, la guerra va suposar beneficis empresarials gràcies a l'augment de les exportacions i la reducció de la competència exterior. Tanmateix, la inflació va perjudicar greument les classes populars, provocant vagues i protestes. El 1917, la Revolució Russa va esdevenir un referent per al món obrer.
El final de la Gran Guerra el 1918 va modificar les fronteres d'Europa i va impulsar el dret d'autodeterminació, fet que va esperonar els nacionalismes, especialment el català.
Les tres crisis del sistema de la Restauració
La crisi de 1917 va accentuar la desigualtat social, fent trontollar el sistema de la Restauració, que va sobreviure gràcies a la manca d'unitat entre els tres fronts de conflicte:
1. Crisi militar
L'exèrcit estava afectat per la inflació i el descontentament pel sistema d'ascensos (els mèrits només s'obtenien al Marroc). Les Juntes de Defensa van sorgir amb reivindicacions corporatives: no volien canvis polítics, sinó un augment de sou i que l'ascens fos per antiguitat.
2. Crisi política
Davant les vagues, el president del govern, Eduardo Dato, va suspendre les garanties constitucionals i va tancar les Corts. L'oposició republicana i els catalanistes van demanar la reobertura. La Lliga va convocar una Assemblea de Parlamentaris per formar un govern provisional i convocar eleccions constituents. La convocatòria va ser un fracàs (només 71 diputats de 760) per la por a la fi de la Monarquia i a la revolució obrera.
3. Crisi social
La unió de la CNT i la UGT per exigir a l'Estat que frenés la inflació va derivar en una vaga general l'agost de 1917. Mal coordinada, va acabar amb una repressió duríssima: 70 morts i milers d'empresonats.
Conseqüències de la crisi de 1917
La dimissió d'Eduardo Dato va posar fi al torn pacífic, donant pas a governs de concentració. L'atur va pujar, així com la conflictivitat social i la presència anarquista al camp andalús (crema de collites i ocupacions il·legals). El 1921 neix el PCE (Partit Comunista d'Espanya) i, a partir de 1918, es va tornar a un torn pacífic inestable amb 10 governs diferents fins al 1923.