Impacte humà i econòmic de la Guerra Civil
Conseqüències humanes de la Guerra Civil
Mil dies de guerra van deixar un saldo de morts i destrucció, amb ferides morals que encara avui persisteixen. El nombre de morts va ser elevat, ja fossin en combat, bombardejos, presons o camps de concentració. La repressió dels rebels va ser superior a la dels republicans, ja que moltes víctimes foren executades o assassinades durant la guerra i en acabar aquesta.
A finals del 1936 i principis del 1937, els afusellaments i execucions a la zona *nacional* es feien sense judici previ, amb la participació tant de l'Exèrcit com d'escamots falangistes. A partir del 1937, la repressió esdevingué més "legalista", amb l'aplicació de la justícia militar mitjançant consells de guerra.
A començaments del 1939, la política repressiva es va reforçar amb la Llei de Responsabilitats Polítiques i, més tard, amb la Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme. Maçons, comunistes, socialistes, republicans, anarquistes, nacionalistes, demòcrates... tots quedaven exposats a una repressió de la qual no es van salvar ni tan sols els catòlics, com el líder d'Unió Democràtica de Catalunya, Manuel Carrasco i Formiguera. A tot això, cal sumar-hi la baixada de mig milió de naixements.
Destrucció econòmica i exili
La destrucció ocasionada per la guerra també va resultar devastadora, deixant el país exhaurit. El PIB va caure, així com la producció agrària i industrial. Una petita part dels habitatges van quedar destruïts.
El més greu va ser que l'inici de la Segona Guerra Mundial i la nefasta política econòmica del franquisme van fer que l'economia espanyola trigués molt de temps a recuperar-se.
La derrota republicana va obligar moltes persones a exiliar-se. Molts van buscar refugi a França, però els va sorprendre la Segona Guerra Mundial. Milers de refugiats van ser allotjats en pèssimes condicions en camps de concentració a les platges del Rosselló. Poc després, es van dirigir a diversos països sud-americans, sobretot Mèxic, on el president Cárdenas va acollir molts republicans, i altres països com Xile, Cuba i Argentina. Molts comunistes van optar per establir-se a l'URSS.
L'ofensiva alemanya a França el juny del 1940 va deixar els refugiats republicans en una posició difícil. La Gestapo i la policia del règim col·laboracionista de Vichy van detenir polítics republicans i els van lliurar a les autoritats franquistes, com el president català Lluís Companys, afusellat l'any 1940. Altres republicans van ser deportats a camps de concentració nazis i d'altres van ser assassinats.
Amb el temps, una part dels exiliats va anar tornant a Espanya, encara que molts van tenir problemes d'adaptació o no trobaven feina. D'altres no van tornar fins a la mort de Franco i el restabliment de la democràcia.