Impacte de les Reformes Republicanes a Espanya

Les Reformes de la Segona República Espanyola

Reforma de l'Església i Laïcitat

La reforma de l'Església va buscar secularitzar la vida social, fent-la laica. La primera setmana de la República hi va haver molta violència social i un fort sentiment anticlerical, amb la crema de convents.

La Llei de Congregacions (1933)

Aquesta llei limitava els béns de l'Església, permetia la seva dissolució si l'Estat es trobava en perill, i prohibia la seva participació directa en la indústria, el comerç i l'educació. Va comportar la dissolució dels jesuïtes, que feien un quart vot d'obediència exclusiva al Papa de Roma. A més, no es va donar pressupost al clergat. Hi va haver campanyes antirepublicanes i una tensió violenta, iniciada per l'Arquebisbe de Toledo i el Bisbe de Bilbao.

La Reforma Agrària: Objectius i Resultats

La reforma agrària era crucial, ja que afectava a 4 milions de pagesos i 2 milions de jornalers.

Els decrets inicials incloïen:

• La prohibició de finalitzar contractes d'arrendament.
• L'establiment de la jornada laboral de 8 hores al camp.
• La fixació d'un sou mínim marcat per l'Estat.
• L'obligació de conrear terres aptes.

La Llei de Reforma Agrària (1932)

L'objectiu principal d'aquesta llei era crear una classe mitjana rural amb capacitat d'estalvi i, per tant, amb més consum. Pretenia expropiar terres de latifundis sense indemnització i terres poc rendibilitzades amb indemnització.

L'Institut de Reforma Agrària (IRA)

Creat per gestionar les reformes, els seus resultats van ser molt limitats a causa de la complexitat tècnica, l'augment de la burocràcia i la manca de pressupost.

Reforma Educativa: Ensenyament Laic i Mixt

La reforma educativa va promoure un ensenyament laic i liberal, desvinculat totalment de l'Església. Després de la Constitució de 1931, es va fer un decret d'educació (no es va arribar a fer cap llei específica) i es va augmentar el pressupost en el sector de l'educació.

L'escola primària va passar a ser obligatòria; es van crear 1.000 escoles noves amb 7.000 mestres i professors nous. Aquesta escola primària era laica, obligatòria, mixta i gratuïta. A més, es van dur a terme les missions pedagògiques a les zones rurals, molt oblidades fins aleshores.

La Reforma Laboral i la Llei de Contractes

La "Llei de Contractes de Treball" va regular les negociacions col·lectives, formades a partir de jurats mixtos (obrers i patrons) per resoldre conflictes. Les decisions d'aquests jurats mixtos eren vinculants. La llei pretenia crear assegurances socials, va establir la jornada laboral de 8 hores (també al camp) i va donar més influència als sindicats agrícoles.

Conflictivitat Social i Moviment Obrer

Malgrat aquestes reformes, la conflictivitat laboral va persistir. Hi havia un nivell molt elevat d'atur i els treballadors vivien en molt males condicions (barraquisme). Alguns sindicats van aprofitar aquests problemes per promoure la revolució social.

La CNT: Sectors Moderat i Radical

Els obrers de la CNT (Confederació Nacional del Treball) veien factible la revolució. Dins de la CNT, hi havia dos sectors principals:

Els Moderats: Manifest dels Trenta

Liderats per Àngel Pestaña i Joan Peiró, trenta dirigents de la CNT van signar un document anomenat Manifest dels Trenta. En aquest manifest, manifestaven idees com el suport a la República, la gestió de la conflictivitat laboral, la insurrecció al camp i les comunes llibertàries (grups, sobretot al camp, capaços d'autogestionar-se).

Els Radicals: FAI i Aixecaments Armats

Aquest sector, liderat per Buenaventura Durruti i Francisco Ascaso, estava format sobretot per la FAI (Federació Anarquista Ibèrica), el braç més radical de la CNT. Van protagonitzar aixecaments armats a l'Alt Llobregat el 1931 i també a Andalusia, la qual cosa va provocar una forta repressió per part de la República. La violència política es va incrementar i van començar a actuar forces públiques.

Els Fets de Casas Viejas (1933)

Casas Viejas va ser un poble on, en el marc d'una de les insurreccions, pagesos i jornalers van protagonitzar un aixecament que inicialment va tenir èxit. No obstant això, Madrid va enviar la Guàrdia d'Assalt. Els insurrectes es van refugiar en una casa, però els guàrdies van calar foc a l'habitatge amb els pagesos, jornalers i familiars a dins.

Crisi de Govern i Noves Eleccions (1933)

El juny del 1933, Manuel Azaña va dimitir i Niceto Alcalá Zamora va convocar eleccions per a la formació d'un nou govern.