Impacte de la Segona Revolució Industrial

Segona Revolució Industrial: va comportar una sèrie de canvis com:

• Creixement demogràfic: migracions a ultramar.
• Van aparèixer noves fonts d’energia com l’electricitat i el petroli.
• Es va desenvolupar la ciència i la tecnologia, on va haver una revolució dels transports i nous invents. Els més importants van ser l’avió i el cotxe.
• Van haver canvis en l’organització empresarial, concentració d’empreses. Van aparèixer càrtels, trusts, holdings i monopolis.
• En l’organització del treball va aparèixer el Taylorisme, que va ser una nova idea de fer les coses, i el Fordisme, que les va aplicar amb el consum en massa i la producció en cadena.

Això va provocar un augment del comerç internacional i de la venda al detall.

La Segona Revolució Industrial va impulsar l’imperialisme.

Les causes van ser:

• Econòmiques: trobar nous mercats, cerca de matèries primeres, inversions de capital.
• Demogràfiques: nous llocs d’assentament per a la població europea.
• Ideològiques: superioritat de la raça blanca, missió civilitzadora d’Europa, darwinisme social, expansió del cristianisme.
• Polítiques: poder militar, poder i prestigi internacional.

Es va produir el repartiment del món. A Àfrica es van enfrontar els projectes britànic i francès. Es va crear la Conferència de Berlín, creada per Bismarck, on es van repartir els territoris entre les potències europees principals per tal d’evitar conflictes. Es va provocar el conflicte de Fachoda i la guerra dels anglobòers.

A Àsia, els britànics van ocupar l’Índia, França va colonitzar Indoxina i es va produir la penetració a la Xina: guerra dels bòxers.

Administració colonial:

• Colònies d’explotació: tenien poca població emigrada de la metròpoli i centraven l’activitat en l’explotació dels recursos.
• Colònies de poblament: on hi havia molta població europea emigrada que gaudia dels mateixos drets i privilegis que els metropolitans i s’imposava a la població indígena.

Tres tipus de govern:

• Colònies: no tenien govern propi, depenien directament de l’administració metropolitana que exercia una política d’ocupació. Autoritat del governador ajudat de funcionaris. Territoris sotmesos als interessos econòmics de la metròpoli.
• Protectorats: actuava un govern indígena que era respectat per l’administració metropolitana. En paral·lel, la metròpoli imposava un altre govern dominant que exercia de manera unilateral les funcions de defensa i de representació exterior.
• Dominis: territoris amb poca població indígena, on la minoria blanca va disposar d’un govern i d’un sistema parlamentari propi, malgrat que mantenien relacions de dependència amb la metròpoli.
• Mandats: nascuts per administrar els territoris dependents de les potències que havien perdut la guerra.

Conseqüències: A les metròpolis, enriquiment de sectors econòmics privilegiats, forta càrrega sobre el pressupost de l’Estat. Als territoris colonitzats, explotació econòmica, procés d’aculturació, millores sanitàries.

Nous imperis: Estats Units que esdevé una gran potència econòmica, inicia un nou tipus de colonialisme: neocolonialisme i s’expandeix per l’Amèrica Llatina i el Pacífic. Japó: Època Meiji: modernització econòmica i social i procés d’occidentalització. Inicia la seva expansió per Àsia.