Imperi, Monarquies i Formes de Govern a Europa

Imperi, Monarquies i Altres Formes de Govern

1. LA RIVALITAT IMPERI-PAPAT. Suposadament, lemperador Constantí li va donar al Papa el control sobre Roma, mentre que ell sanava a la part oriental de lImperi. Resulta que després, Lorenzo Valla 1407-1457 descobreix que va ser un text apòcrif per justificar el poder del Papa. Es va donar una disputa entre lemperador i el Papa sobre qui ha de ser el caput mundis (el cap del món). Lo que va acabar fent la rivalitat entre els dos va ser erosionar-los i provocar el naixement de les monarquies europees. -El Papa de Roma: La Santa Seu va cedir a lemperador la defensa de la cristiandat. Lemperador era lespasa o el braç armat del Papa, però que aquest podria treure-li el poder si no complia. -El Sacre Imperi Romànic Germànic: -Defensors de lImperi van intentar demostrar la finalitat justiciera i pacificadora de lemperador. -Lemperador es va recobrir dun halo de sacralitat i santedat que el va col·locar només per sota de Déu i molt per damunt dels seus súbdits. Rivalitzava amb el Papa per lorigen diví. -Lemperador comença a utilitzar una determinada simbologia. -Hi ha una progressiva identificació de lImperi amb la nació alemanya.  -Lemperador sempre tractarà de tornar a tenir el seu control sobre Roma, Itàlia. Això provocarà el desenvolupament de les monarquies europees. -En Època Moderna el Rei encarna la Justícia. Quan moria un rei es feia un alliberament de presos, com una renovació de la justícia.  CLAUS DE LAUTORITARISME MONÀRQUIC: Debilitament de lEmperador i del Papa. Vicarius Christi ¨ El Rei representant de Crist a la Terra. Dinasticisme ¨ Política de matrimonis molt importants. El patronat: privilegis i facultats especials que atorga el Papa als monarques. Això permetrà al rei aconseguir més control i poder (tenir poder sobre la diòcesi, sobre el cobrament a lEsglésia...). Es fa la política de lespasa i lanell: enviar lexèrcit i casar-se amb el territori al mateix temps. Desenvolupament estructures dEstat ¨ el Consell sespecialitza gràcies a la burocràcia.

Desenvolupament del sentiment nacional. Exèrcits permanents front mainades feudals. Necessitaran molts diners per mantenir-lo. Desenvolupament i consolidació de la Cort. La Cort sidentifica allà on estigui el Rei. Comencen a crear un cos de diplomàcia per negociacions i mantenir informat al rei. - Nova Concepció de la Monarquia. Els reis són ara sobirans del seu territori. El Rei és lencarnació de la Llei i del Dret. Introducció a la nova doctrina jurídico-política per manifestar lidea de que el Rei no reconeix cap poder superior en el món terrenal. La monarquia hereditària es consolida. - Sacralització de les Monarquies. Els reis taumaturgs: concepció que un cop són coronats i sacralitzats, poden sanar/curar. Els Reis tenen dos cossos: el Rei mor, però la monarquia segueix. Es venera el cos del Rei (les relíquies, en Època Medieval, eren cosa dels sants i no dels Reis). Amb el Vicarius Christi i el Rei Gratia Dei permetrà crear les Esglésies nacionals. Desenvolupament ritual i adopció dels atributs i símbols imperials: ceptre, tàlem, baldaquins… Tractament de Majestat. El títol abans era pel tractament de lemperador, ara ho serà pel Rei. - Concessions de lEsglésia. Quan els Papes no tenien un poder efectiu, davant les monarquies que sestaven imposant, hi havia concessions. Concordats on satorgaven nomenaments, rendes... - Martí V signa al 1418 concordats amb Anglaterra, França, Alemanya i Castella. - Lleó X al 1513 cedeix al rei de França Francesc I el dret de nomenar bisbes i abats.
- Adrià VI al 1523 li concedeix a Carles V el dret de nomenar els bisbes i altres membres. Aquestes concessions de butlles (bulas), privilegis i impostos que el Papat cedeix als Reis són perquè a canvi lluitin contra els enemics de la cristiandat (els turcs, en aquells moments). Les Tres Gràcies (butlla de Croada, Subsidi i Excusat) concedides per la Santa Seu a la corona espanyola per a la seva utilització en la defensa de la fe catòlica.

LES MONARQUIES EUROPEES. - La Cort: Desenvolupament a partir de les Cases Reials medievals. La noblesa al servei del sobirà. Les cases reials representaven el Govern de la Cort. La cort és el conjunt de membres de la noblesa i funcionaris que acompanyen el rei en les seves funcions de govern i protocol. La cort estava situada al castell o palau principal i residències properes dels nobles. - La Diplomacia. Aparició de tractats sobre diplomàcia: -- Bernard de Rosier: Ambaxatorium brevilogus. -- Ermolao Bárbaro: De officio legatis. -- Torcuato Tasso: Il Messagero. Els diplomàtics han de seguir lideal cortesà i estar dotats de qualitats com la gràcia, leloqüència i lhabilitat per a ocultar els interessos propis i descobrir els aliens. Existència duna diplomàcia oficial i daltra no oficial. Ambaixadors (ordinaris, extraordinaris, plenipotenciaris...), legats pontificis i nuncis apostòlics, representants de regnes, senyors i territoris, procuradors, agents, espies. - Nou Ordre Monàrquic I Universalismes. És un govern pactat i compartit ¨ La Cort 1) Oratores: el clergat 2) Bellatores: noblesa 3) Laboratores: diversos grups. - Nous Exèrcits Moderns. Creació e increment dexèrcits moderns front les mainades feudals. (20.000 a 100.000). Recurs als préstecs financers pel seu manteniment: «El diner és el nervi de la guerra». - La Hisenda Moderna. Contrast: necessitats monarquiques per augmentar ingressos i la poca capacitat de recaptació. -- Limitacions. Exigus patrimonis dels monarques. Obligatorietat de negociació de nous impostos i subsidis a canvi de concessions. Exempció dels estaments privilegiats de pagar impostos. Escasses estructures administratives de recaptació. Necessitat de privatitzar la recaptació a particulars. -- Els monarques van crear nous recursos per augmentar els ingressos: Desenvolupament de la capacitat extractora mitjançant la creació i reforç dinstitucions i oficials. Amb lexpulsió Jueus es van quedar sense treballadors, però amb les universitats, van començar a substituir-los. Creació de nous impostos derivats de consum i de les activitats en expansió. Venda de terres de jurisdicció reial i doficis (venalitat: venda de oficis de l'administració). Obtenció de nous subsidis ¨ demanar diners per fer un projecte. Recurs a les rendes eclesiàstiques. Crèdit privat, interessos elevats. Si no es podia pagar, es feia amb títols de noblesa.

- La Nova Europa dels Estats. 1) Model Imperial ¨ Sacre Imperi Romànic Germànic, Imperi Otomà, Imperi Rus. 2) Monarquia o Principat ¨ França, Anglaterra, Castella, Aragó. 3) Ciutat Autònoma o Confederació de Ciutats ¨ Gènova, Venècia, Repúbliques Italianes. -El Sacre Imperi. 30 Principats (Saxonia, Alta i Baixa Baviera, Palatinat...) 50 dominis eclesiàstics; 100 comtats i 60 ciutats lliures (Frankfurt, Augsburg, Colónia...). Lemperador, rei de romans, elet per 7 electors. 1) 3 Eclesiàstics ¨ Els arquebisbes de magúncia, Tréveris i Colònia. 2) 4 Seglars ¨ El rei bohemia, duc Saxonia-Wittemberg, Margrave Branburg i Comte Palatí Rin. Frederic III dHabsburg assegura la monarquia pels seus fills. Maria Borgonya, filla de Carles el Temerari, es casa amb els Hamsburg. Això supondrá que les terres de l'imperi envoltaran a França. -LÈxit dels Reis Catòlics. Els Reis Catòlics casen els seus fills amb la casa dels Habsburg amb interessos mutus. Els reis saberen gestionar bé la gràcia ¨ magnanimitat, clemència i liberalitat. 1492 Toman Granada i deixen que els musulmans es quedin, també el descobriment dAmèrica. 1492 Conquesta de Granada - Arribada de Colom a Amèrica - Expulsió dels jueus. 1503 Conquesta del Regne de Nàpols. 1512 Conquesta del Regne de Navarra. - LImperi Otomà. Imperi compost de diversos territoris amb una ciutat, què és el símbol de la unitat política. Ladministració de les províncies es basa en un triple sistema de autonomia local, de vigilància militar i de gestió duna magistratura, que aplica i manté un dret estricte. Els representants de les elits dels pobles conquerits sintegraren a la vida de la cort imperial. Ambdós imperis toleraren la diversitat de cultes; foren més tolerants que els regnes cristians. El poder del soldà sexerceix gràcies a un exèrcit permanent i una administració sofisticada. La majestat imperial es manifesta en larquitectura i les infraestructures. --Mehmed II Fatih (1451-1481). Setè soldà de la dinastia Osmanlí. 1453 Conquereix Constantinoble. Rep el títol de Cèsar (Kaisar-IRum). 1456-1466 Expansió pels Balcans. 1463-1479 Guerra amb Venècia. 1480 Conquesta dOtrant i voluntat denvair Roma. 1481 La seva mort es celebrada a tota la Cristiandat. --Solimà I Kanuni (1521-1566). A Occident com el Magnífic i al món turc el Legislador. Conflicte Mediterrània amb Carles V. 1521 conquereix Belgrat. 1522 Conquesta de Rodas. 1526 Batalla de Mohacs i conquesta dHongria. 1532-1555 guerra amb el sha Tahmasp I Savàfida de Pèrsia. - La Monarquía Françesa.

--Carles VIII (1483-1498).1484 Només uns Estats Generals. Absorció del ducat de Bretanya. Reclamació de lherència Anjou sobre el Regne de les Dues Sicílies. Pagament d'indemnitzacions territorials. 1494-1495 Invasió i guerra de Nàpols. ¨ Reclamació de lImperi. -- Lluís XII (1598-1515). Aclamat com a «Pare del poble». No convocà mai els Estats Generals. Reclamació i conquesta del ducat de Milà. 1503 Derrota a Nàpols front al Gran Capità a Seminara, Ceriñola i Garellano. Enfrontament amb Juli II i excomunicat pel papa. Matrimoni amb Maria Tudor i mort. -- Francesc I (1515-1547)Començà el regnat amb la victòria de Mariñano. Concordat amb la Santa Seu que li permet nomenar bisbes i abats. Reinterpretació de la figura del rei des dun registre cristià i un altre profà. Augmentà els ingressos de la Corona. 1525 Derrota i presó a la batalla de Pavía. 1529 Tractat de Barcelona i Pau de les dues dames. -Monarquia Anglesa. --Enric VIII (1509-1547). Ministres amb molt poder (Wolsey i Cromwell). 1532 Acta de Sumisió del clergat. - Acta de restricció dAnnatas. 1533 Acata de Restricció dApel·lacions. 1534 Acta de Supremacía. Exigia als adults jurament de fidelitat al monarca. Considerava traïdor a tot aquell que tractés al rei dheretge o de cismàtic. -Itàlia al Segle XVI (Ejemplos). Regne de Nàpols (jurisdicció feudal papal) - Regne de Sicília - Regne de Cerdenya. República de Venècia (jurisdicció imperial). 1531 República de Florència ¨ 1569 Ducat de Florència ¨ Gran Ducat de Toscana.