L'Imperi Romà: Política, Societat, Economia i Cultura

Ciències socials2,4 KB

L'Imperi Romà

Política

Roma, centre d'un vast imperi que s'estenia al voltant de la Mare Nostrum (Mar Mediterrani), arribava fins a Escòcia. A l'Europa continental, les fronteres de l'imperi s'establien als rius Rin i Danubi. August va consolidar el poder absolut de l'emperador, i l'única manera de derrocar-lo era l'assassinat. L'Imperi Romà va perdurar durant segles gràcies a un exèrcit poderós i una administració eficaç.

Societat

L'Imperi Romà era una societat esclavista. Els homes lliures gaudien de diferents drets segons el seu grau de ciutadania fins a l'època de Caracal·la, qui va atorgar la ciutadania romana a tots els homes lliures de l'Imperi.

Economia

L'economia de l'Imperi Romà es basava en l'agricultura i la ramaderia. La trilogia mediterrània (oli, cereals i vi) constituïa els productes més importants. A més, els romans van desenvolupar un comerç important entre les ciutats de l'imperi gràcies a les vies de comunicació que van construir per tot el territori i a la navegació pel Mediterrani.

Cultura

Roma va imposar la seva cultura als territoris conquerits, un procés conegut com a romanització. Aquesta imposició incloïa una llengua comuna (el llatí) i un dret unificat (el dret romà). L'objectiu d'August era mantenir les fronteres de l'imperi i estendre la llengua, la cultura i les lleis per tot el territori.

Art Romà

Escultura

  • Gran eclecticisme i influència grega.
  • Anonimat dels artistes; importància dels comitents o mecenes.
  • Subordinació de l'escultura a l'arquitectura.
  • Realisme acurat (retrats, busts, relleus històrics, etc.), en contraposició a l'idealisme grec.

Arquitectura

  • Incorporació de dos ordres nous (compost i toscà).
  • Desenvolupament de l'espai interior amb arcs, voltes de canó i d'aresta, i cúpules.
  • Materials: marbre, pedra, fusta, formigó, etc.
  • Desenvolupament de la concepció urbanística.
  • Construcció de grans obres d'enginyeria (calçades i ponts).

Pintura

  • Preferència per la pintura mural.
  • Ús de mosaics per revestir els paviments i les parets dels espais interiors.
  • Subordinació de la pintura a l'arquitectura.
  • Gran realisme i il·lusions òptiques.
  • Temes mitològics, paisatgístics, quotidians, retrats, etc.

Descarregar

PDF Word HTML