Imperialisme i colonialisme: Exploració, conquesta i conseqüències
Exploració i conquesta:
1.-Exploració i conquesta: A mitjan s. XIX, gran part de l'interior d'Àfrica, d'Àsia i dels oceans era pràcticament desconeguda. La recerca de nous territoris per a expandir-se va propiciar una sèrie de viatges científics i d'exploracions geogràfiques. Després de l'exploració dels territoris, la conquesta es va dur a terme de manera relativament ràpida i fàcil. Per fer-ho, els europeus van aprofitar les rivalitats internes de les tribus i ètnies indígenes amb la finalitat d'enfrontar-les entre si i de reclutar tropes al seu servei.
La conferència de Berlín
2.-La conferència de Berlín. El xoc d'interessos entre les potències rivals pel repartiment d'Àfrica va impulsar la convocatòria de la Conferència de Berlín (1885). Aquí es van decidir les normes per a repartir-se el territori i les zones que ocuparia cada potència.
L'Imperi Britànic
3.-L'Imperi Britànic: Al final del s. XIX, el Regne Unit tenia l'Imperi colonial més gran del món i controlava les rutes comercials marítimes amb bases a l'Atlàntic, l'Índic, el Pacífic i el Mediterrani. A Àfrica, van formar un imperi de nord a sud, que s'estenia des del Caire fins a la Ciutat del Cap. La principal colònia de l'Imperi va ser l'Índia. Amb una població nombrosa, l'Índia es va convertir en un gran mercat per als productes del Regne Unit i en una important proveïdora de matèries primeres. Per garantir un territori de seguretat que l'envoltara, els britànics van rivalitzar amb França per annexar-se Birmània (1886) i amb Rússia pel domini d'Afganistan i del Tibet.
L'Imperi Francès
4.-L'Imperi Francès: El segon gran imperi colonial era el de França. Els francesos es van instal·lar en diverses zones (a l'Atlàntic, a l'Índic, al Carib...) però especialment al nord d'Àfrica i al sud-est asiàtic. El projecte francès d'ocupar un vast territori d'est a oest d'Àfrica, del mar Roig a l'oceà Atlàntic, va topar amb els interessos britànics al sud. Tanmateix, França va consolidar el seu domini en una àmplia zona que s'estenia pel Marroc, Algèria i Tunísia i, a més al sud, a Àfrica Occidental Francesa i Àfrica Oriental Francesa. La presència francesa al sud-est asiàtic (Indoxina), des de mitjan s. XIX, es va ampliar amb l'establiment d'una sèrie de protectorats que van formar la Indoxina francesa (Cambotja, Vietnam i Laos).
L'Imperialisme Nord-americà
5.-L'Imperialisme Nord-americà. Als EEUU, després de la Guerra de Secessió (1861-1865) es va imposar el model industrial del nord, primer comprant Alaska als russos, i després intervingué contra Mèxic cap al Pacífic i el Carib. En una guerra ràpida va expulsar els espanyols de les Filipines, Cuba i Puerto Rico i es va apoderar d'una Franja de Panamà, on va acabar de construir el canal transoceànic.
L'Imperialisme Japonès
6.-L'Imperialisme Japonès. Al Japó, la industrialització va ser un projecte de modernització del país, encapçalat des de 1868 per l'emperador Mutsuhito (època Meiji). Amb l'assessorament de tècnics occidentals, el suport de grans conglomerats financers i la subvenció de l'Estat, es va dur a terme una ràpida industrialització. Japó va intervenir per detenir l'avanç rus a la província xinesa de Manxúria i va ocupar les illes Kurils, Corea, Formosa (Taiwan).
Les Conseqüències Econòmiques del Colonialisme
7.-Les Conseqüències Econòmiques del Colonialisme: Els natius havien de treballar en les plantacions per subsistir, i havien de comprar els aliments, ja que es va imposar una economia monetària i de mercat, que fins aleshores desconeixien. A més, l'artesania local es va arruïnar a causa de la competència dels productes industrials importats des de la metròpoli, a preus barats i en grans quantitats.
Les Conseqüències Socials i Culturals del Colonialisme
8.-Les Conseqüències Socials i Culturals del Colonialisme. L'estructura social també va canviar. Els colonitzadors no van tenir gens de respecte per les formes de vida dels pobles indígenes, ni per les seves llengües i cultures. Igualment, unitats ètniques van ser dividides o agregades de manera artificial i, d'aquesta manera, es van trencar ètnies i es va reforçar la convivència de grups enfrontats, per facilitar-ne el domini.
APT2
1.-Característiques del Capitalisme Liberal. El capitalisme és un sistema econòmic en el qual els instruments de producció (les fàbriques, maquinària i els estocs de béns) són majoritàriament de propietat privada. Les activitats econòmiques responen a la lliure iniciativa dels individus, que tenen com a objectiu buscar el màxim benefici. És un sistema no planificat. Els interessos dels particulars - venedors o compradors - concorren en el mercat, que només es regula mitjançant la llei de l'oferta i la demanda: en els productes, si augmenta l'oferta i es manté o disminueix la demanda, baixaran els preus, en canvi, si disminueix l'oferta i es manté o augmenta la demanda, pujaran els preus. La competència entre els empresaris per conquerir el mercat provoca una competició per reduir costos i augmentar beneficis, cosa que constitueix un incentiu per a la renovació tecnològica constant (lleis de la competència).