Imperialisme Europeu: Repartiment d'Àfrica i Àsia (Segle XIX)

La Colonització d'Àfrica al Segle XIX

La Cursa per Àfrica: Projectes i Rivalitats

Aquest nou tipus de colonització es va dur a terme sobre el continent africà, escassament poblat al segle XIX (amb només 10 milions d’habitants). La rivalitat entre potències europees va ser clau:

• Un projecte britànic pretenia connectar el nord de l'Àfrica amb el sud mitjançant el ferrocarril.
• El projecte francès pretenia exercir el seu domini en una àmplia franja que s’estenia d’est a oest, des d’Algèria, dominant el nord (Marroc i Tunísia) fins al Sudan.
• A més de la rivalitat Anglaterra - França, s’hi va afegir Bèlgica amb l’exploració del Congo (encarregada per Leopold II).
• Més endavant, els comerciants alemanys es van instal·lar a l’Àfrica central (Togo, Camerun, Àfrica Sud-occidental i Tanganyika), intensificant el conflicte entre potències europees.

La Conferència de Berlín i els Conflictes Colonials

Davant l'escalada de tensions, Bismarck va convocar la Conferència de Berlín (1885), on 14 països europeus van pactar un principi d’entesa per al repartiment d’Àfrica. Malgrat l'acord, els conflictes van ser inevitables:

• Els portuguesos van consolidar-se a Angola, Moçambic i Guinea Bissau.
• Itàlia (Líbia) i Espanya (Sàhara, Guinea Equatorial) també van pugnar per aconseguir petits territoris.
• La Guerra dels Bòers (grangers holandesos) amb l’Imperi Britànic (1880-81 i 1899-1902) va culminar amb l'annexió de Sud-àfrica per part dels britànics.
• El petit territori de Faixoda (entre el Txad i l’alt Nil) va passar de mans franceses a britàniques, un episodi clau de la rivalitat anglofrancesa.

L'Expansió Colonial Europea a Àsia

Dominació Britànica a l'Índia i Rivalitat amb França

L’Imperi Britànic va iniciar la colonització d’Àsia a la regió de l’Índia, on la Reina Victòria va ser proclamada emperadriu (1877). Tot i això, van haver de rivalitzar amb França per annexionar-se Birmània (1886).

Els francesos van centrar la seva expansió en la Unió d’Indoxina, a la qual es va unir el regne de Laos (1893). Mentrestant, Rússia va continuar la seva expansió per Sibèria, fet que va desencadenar la Guerra Russo-Japonesa als inicis del segle XX (1904-05).

Les Guerres de l'Opi i la Influència Britànica a la Xina

A la Xina, els anglesos equilibraven les compres de te i de seda amb la venda d’opi procedent de l’Índia. Aquesta pràctica va ser el causant de les Guerres de l’Opi (1839-42 i 1856-60), gràcies a les quals l’Imperi Britànic va aconseguir el control de Hong Kong.