Els Imperis Austrohongarès i Rus al segle XIX
L'Imperi Austrohongarès i l'Imperi Rus al segle XIX
1. L'Imperi Austrohongarès
L'Imperi Austrohongarès reunia territoris que van agrupar la dinastia dels Habsburg, els arxiducs austríacs i emperadors del Sacre Imperi. Hi havia una gran diversitat ètnica, cultural i religiosa. L'imperi tenia dos grans centres: Àustria, de cultura alemanya, i Hongria, de cultura magiar. Al Congrés de Viena va néixer una Confederació Germànica dirigida per Àustria.
L'imperi va ser governat per Francesc Josep I, i va organitzar l'imperi en dos regnes: Àustria (on predominava la població alemanya, però a l'interior hi havia pobles no alemanys) i Hongria (que comprenia també Eslovènia, Croàcia i Transsilvània). Àustria i Hongria tenien lleis, govern i Parlament propis.
A finals del segle XIX, l'Imperi Austrohongarès apareixia com un estat sense futur, a causa del personalisme de l'emperador, el mal equilibri entre magiars i germànics i la incapacitat per evolucionar cap a un sistema de govern democràtic.
2. L'Imperi Rus
L'Imperi dels tsars s'assemblava a una monarquia absoluta. L'extensió territorial va mantenir aspiracions expansionistes constants en tres direccions: Extrem Orient, sud i oest. La diversitat ètnica era molt variada, hi predominaven els eslaus, una altra ètnia era la caucàsica i l'ètnia groga de l'Àsia. També es van afegir una comunitat jueva i una d'alemanya.
La política dels tsars va ser la de mantenir el règim autocràtic amb petites reformes.
Alexandre II
El seu regnat va estar condicionat pels efectes de la Guerra de Crimea. La primera reforma va ser l'abolició de la servitud. També es va iniciar una industrialització que va afectar la mineria, i es va construir la xarxa de ferrocarrils.
En el govern d'Alexandre II es va intensificar la repressió dels moviments d'oposició al tsarisme: nihilisme, anarquisme i populisme.
Alexandre III
Va ser un regnat molt conservador, va potenciar el desenvolupament econòmic. La industrialització es va impulsar des de l'estat, com la minerometal·lúrgica, el petroli i el ferrocarril. També va crear la policia política.
El Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (POSDR), partit marxista dirigit per Lenin.
Nicolau II
Va continuar l'acció repressiva del seu pare i la política de russificació de Polònia. El tsar va donar suport a l'expansió imperialista cap a la zona oriental, que el va portar a embrancar-se en una guerra amb el Japó, però va sortir derrotat. Això va portar a la Revolució de 1905, i el tsarisme va intentar transformar el sistema de govern mitjançant un desenvolupament cap al constitucionalisme que no va acontentar ningú.