Imperis Europeus: Decadència, Conflictes Colonials i Camí a la Gran Guerra

Els Grans Imperis Europeus i la seva Decadència (Tema 6)

Aquest tema explora els vells imperis europeus caracteritzats pels seus règims absoluts i els enfrontaments colonials que van precedir la Primera Guerra Mundial.

L'Imperi Rus sota els Romanov

• El tsar Nicolau II (1894-1917) va governar un règim autocràtic.
• A partir de 1905, el tsar va acceptar una reforma agrària i l'existència de la Duma (assemblea representativa), tot i que el poder autocràtic es va mantenir fort.
• Un territori enorme que incloïa Polònia, Finlàndia, els pobles bàltics (lituans, estonians i letons), Ucraïna, Bielorússia, Sibèria, entre d'altres.
• Persistència del règim senyorial, malgrat que s'havia decretat l'alliberament dels serfs.
• Industrialització tardana en comparació amb altres potències europees.
• Aliat de Sèrbia.
• Durant la Primera Guerra Mundial, es va produir la Revolució de 1917, que va posar fi a la dinastia Romanov.

L'Imperi Austrohongarès dels Habsburg

• Regnat de Francesc Josep I (1848-1916).
• Estancament polític amb un règim gairebé absolut.
• A partir de 1869, l'Imperi va esdevenir dual: l'emperador era, al mateix temps, rei d'Hongria.
• Lluites reivindicatives de les diferents nacionalitats que el componien: croats, bosnians, eslovens, polonesos, txecs, eslovacs, romanesos, hongaresos i italians.
• Annexió de Bòsnia i Hercegovina (territori otomà) el 1908, un fet que va augmentar les tensions als Balcans.

L'Imperi Otomà en Decadència

• Règim autocràtic en clara decadència sota la dinastia Osman (sultanat).
• Els seus territoris europeus es van anar independitzant progressivament:
  • Grècia (1830)
  • Romania (1856)
  • Sèrbia (1878)
  • Montenegro (1878)
  • Bulgària (1878, a més de Rumèlia Oriental el 1885)
  • Albània (1913)
• Bòsnia i Hercegovina va ser annexionada per Àustria el 1908.
• Només va restar a l'imperi la zona propera a Istanbul (Constantinoble i Andrinòpolis).
• Cal destacar la celebració del Congrés de Berlín de 1878, signat després de la guerra russo-turca de 1877, segons el qual:
  • Armènia va seguir sota control de l'Imperi Otomà.
  • Bòsnia i Hercegovina va ser posada sota control de l'Imperi d'Àustria-Hongria.
  • Sèrbia, Montenegro i Grècia van augmentar el seu territori.
  • Es va crear el Principat de Bulgària a expenses de l'Imperi Otomà.
  • Xipre va ser posada sota control britànic.
  • El tractat va assegurar a França i Itàlia la possibilitat d'ocupar Tunísia i Tripolitània (Líbia).

Enfrontaments Colonials: Les Crisi Marroquines

Les tensions colonials van ser un factor clau en la inestabilitat europea, especialment al Marroc.

• Alemanya i França es van disputar el control del Marroc, fet que va provocar dues crisis significatives:
  • Primera Crisi Marroquina (1905-1906): Es va arribar a la Conferència d'Algesires (1906), que va establir dos protectorats al Marroc: un espanyol i un francès. Alemanya va quedar al marge d'aquests acords.
  • Segona Crisi Marroquina o Crisi d'Agadir (1911): Alemanya va intervenir al sud del Marroc. A canvi de retirar-se davant les pressions franceses i britàniques, Alemanya va ampliar la seva colònia del Camerun.