La implantació del liberalisme a Espanya (1808-1833)
Com es va implantar el liberalisme a Espanya?
Una monarquia constitucional
El 1812 es va proclamar la primera Constitució espanyola. Després de la Primera Guerra Carlina (1833-1840), un enfrontament entre absolutistes (carlins) i liberals (isabelins), la victòria isabelina va significar la implantació definitiva d'una monarquia constitucional.
L'alteració del lliure joc polític
El sistema liberal es va caracteritzar per:
- Divisió dels liberals: en moderats i progressistes.
- Intervenció de la Corona en la política.
- Camarillisme: grups de privilegiats que exercien influència sobre la cort en benefici propi.
- Sufragi censatari: el dret a vot estava limitat a l'1% de la població més rica.
- Caciquisme: influència de famílies adinerades sobre la població local, especialment en zones rurals.
El paper arbitral de l'exèrcit
El paper decisiu de l'exèrcit durant la Guerra del Francès va fer que molts militars es convertissin en líders polítics. El pronunciament militar es va convertir en un mecanisme habitual per forçar el monarca a entregar el govern a un partit o un altre.
Guerra i revolució liberal (1808-1814)
La crisi de la monarquia de Carles IV
En el context de la Revolució Francesa, Carles IV es va enfrontar a França. Més tard, Manuel Godoy, primer ministre de Carles IV, es va aliar amb Napoleó per enfrontar-se a Anglaterra. El Tractat de Fontainebleau (1807) va permetre l'entrada de les tropes franceses a Espanya per envair Portugal.
La invasió napoleònica
- Motí d'Aranjuez (1808): va provocar la dimissió de Godoy i l'abdicació del rei en el seu fill, Ferran VII.
- Abdicacions de Baiona: la família reial va abdicar en favor de Josep Bonaparte. Josep I, amb el suport dels afrancesats, va emprendre reformes i va aprovar una carta constitucional (Estatut de Baiona) i diversos codis (penal, civil).
La Guerra del Francès (1808-1814)
La guerra va començar el 2 de maig de 1808 a Madrid i es va desenvolupar en tres fases:
- Resistència popular (1808): organització de guerrilles per fustigar els francesos.
- Ofensiva francesa (1808-1812): Napoleó va ocupar gairebé tota la península.
- Victòries angloespanyoles (1812-1814): l'exèrcit britànic, juntament amb les tropes espanyoles, va aconseguir vèncer els francesos.
Ferran VII: el retorn a l'absolutisme (1814-1833)
Ferran VII va tornar a Espanya el 1814 per regnar com a monarca absolut.
El Sexenni Absolutista (1814-1820)
El rei va derogar la Constitució de 1812 i va anul·lar tota l'obra reformista de les Corts de Cadis. Els liberals van protagonitzar diversos pronunciaments militars per intentar que el rei acatés la Constitució, però van fracassar.
El Trienni Liberal (1820-1823)
El 1820, el pronunciament del coronel Rafael de Riego va obligar el rei a acceptar la Constitució. Es va crear la Milícia Nacional per protegir el règim liberal i fer front als absolutistes. No obstant això, el 1823, la intervenció de la Santa Aliança va restaurar l'absolutisme.
La Dècada Ominosa (1823-1833)
La restauració de la monarquia absoluta va provocar la crisi definitiva del sistema. Aquesta etapa es va caracteritzar per:
- Crisi econòmica: la hisenda estava en fallida i es va intentar una reforma fiscal perquè els privilegiats paguessin impostos.
- Conflicte dinàstic: el naixement d'Isabel, filla de Ferran VII, el 1830, va originar un conflicte successori amb el germà del rei, Carles Maria Isidre.