Inducció i Deducció: Mètodes Científics i Raonament
Els mètodes en les ciències: Inducció i Deducció
1 La Inducció
Les ciències es caracteritzen pel fet d’establir enunciats universals. Un enunciat universal és una proposició que afirma o nega alguna cosa sobre tots els individus que pertanyen a una classe. Per exemple, el principi d’Arquimedes es considera aplicable a tot cos submergit en un fluid.
Els enunciats empírics universals són generalitzacions a partir de l’experiència. La formulació d’enunciats generals a partir de l’experiència s’anomena inducció, o bé raonament inductiu.
Aquests enunciats, encara que procedeixen de l’observació d’alguns casos, fan referència a tots els casos. És a dir, fem la generalització sense haver observat tots els casos. Observar-los tots seria una tasca impossible.
L’estructura del raonament inductiu
L’estructura del raonament inductiu, per tant, és la següent:
- Premissa (Casos particulars): En alguns casos (és a dir, en els casos observats)...
Exemple: “La calor ha dilatat alguns metalls”
- Conclusió (Afirmació universal): En tots els casos
Exemple: “En tots els casos la calor dilata els metalls”
El raonament inductiu planteja un problema interessant de caràcter lògic. En aquest tipus de raonament es parteix d’una premissa particular i es conclou una afirmació general o universal que, per tant, va més enllà de la informació continguda en la premissa.
El Principi d’Uniformitat de la Naturalesa
Per justificar lògicament la inducció, alguns filòsofs de la ciència han suggerit que, en realitat, en tot raonament inductiu hi ha implícita una premissa generalitzadora del tipus: “tots els individus pertanyents a una classe natural es comporten de la mateixa manera”, o bé “la naturalesa es comporta de manera uniforme”. Aquesta premissa implícita es sol anomenar “principi d’uniformitat de la naturalesa”.
El problema, però, és demostrar que la naturalesa es comporta uniformement. Es pot caure en un cercle viciós si justifiquem la inducció recorrent a aquest principi, i aquest principi recorrent a la inducció.
Possibilitats davant la dificultat
Davant aquesta dificultat tenim dues possibilitats:
- La primera consisteix a renunciar a justificar lògicament la inducció, reconeixent que és injustificable lògicament.
- La segona possibilitat és recórrer a una justificació de caràcter pràctic. Emprem la inducció perquè és l’opció més sensata i més pràctica.