Inductivisme vs. Falsacionisme: El Mètode Científic de Karl Popper
L'Inductivisme: La Ciència i la Inducció
L’epistemologia, part de la filosofia que analitza la ciència, es va convertir en una part central de la investigació filosòfica amb la Revolució Científica, quan els avenços tecnològics aconseguits per les ciències van ser interpretats amb un enfocament inductivista.
Fonaments de l'Inductivisme
L’inductivisme afirma que la ciència es construeix mitjançant raonaments que, partint de l’experiència, tracten d’obtenir conclusions aplicant la generalització. Ha tingut molts partidaris des de l’inici de la ciència moderna, com ara:
- Francis Bacon
- John Stuart Mill, que va defensar l’inductivisme com a procediment bàsic per a l’avenç de les ciències.
Els inductivistes creuen que la ciència comença amb l’experiència (empiristes). L’observació experimental ens permet elaborar enunciats particulars sobre els fets que percebem.
El Problema de la Inducció i les Crítiques
Tot i que el seu plantejament és fàcil de comprendre, és molt difícil justificar adequadament el procés de generalització. La generalització pot arribar a un punt de l’experiment en què hi hagi una anomalia. Aquesta dificultat, coneguda com el Problema de la Inducció, ha impulsat molts filòsofs a buscar interpretacions alternatives per explicar com funciona la ciència. (Exemple clàssic: el gall d’indi inductivista).
El Falsacionisme de Karl Popper
El Criteri de Demarcació Científica
El falsacionisme és una teoria epistemològica proposada per Karl Popper a mitjan segle XX. Segons ell, mai no podem estar del tot segurs que una generalització és completament certa perquè comprèn un nombre infinit de casos, així que les afirmacions de la ciència mai no es poden *verificar* del tot. (Exemple: els cignes).
Popper creia que els enunciats científics tenen només una validesa provisional, són afirmacions que podem acceptar temporalment mentre no hagin estat contradites per l’experiència.
La Falsabilitat com a Prova Experimental
El plantejament de Popper permet establir un criteri per decidir si una afirmació és científica o no. La ciència proposa enunciats que poden ser sotmesos a experiments. Segons Popper, els experiments mai no poden verificar completament una afirmació, però sí que la poden falsar demostrant que no és certa.
Les ciències més fiables són les que contenen moltes afirmacions que encara no han pogut ser falsades malgrat haver-les sotmès nombroses vegades a la prova experimental.