La Industrialització a Catalunya al Segle XIX
L'expansió de la indústria moderna a Catalunya
L’expansió de la indústria moderna a l’Espanya del segle XIX va començar a Catalunya amb el sector cotoner. La importància d’aquesta moderna indústria tèxtil rau en el fet que, des que va néixer, va ser un sector dedicat a produir per al mercat i no per a l’autoconsum, a diferència de la immensa majoria de les activitats manufactureres d’aleshores.
La indústria catalana es va caracteritzar per la seva concentració en la indústria lleugera (sector tèxtil), impulsada gràcies als petits capitals provinents dels beneficis agrícoles i del comerç colonial.
Limitacions de la indústria catalana
- Pobresa del subsòl: Escassetat de carbó i dependència de l'estranger (Gran Bretanya).
- Feblesa del mercat espanyol: Necessitat de mesures proteccionistes.
Localització industrial
- 1a etapa (1830-1860): Situació a la costa per reduir costos.
- 2a etapa (a partir de 1869): Situació a les conques dels rius (Llobregat, Ter, Cardener) per estalviar el cost del carbó.
- Les fàbriques que utilitzaven energia de vapor es van concentrar a les ciutats (anomenades vapors).
- Les fàbriques que van optar per l'energia hidràulica es van establir al llarg dels rius, formant colònies industrials.
Catalunya va ser una excepció, ja que la producció i la productivitat van créixer en proporcions desconegudes fins al moment. Aquest èxit s'explica pel desenvolupament del segle XVIII i la consolidació de la manufactura d'indianes (teixits de cotó o fil estampats), que va estimular una burgesia emprenedora capaç d'invertir i adaptar-se a les innovacions tecnològiques.
El procés d'industrialització
La indústria tèxtil, tant la cotonera (que es mecanitza primer) com la de la llana (mecanitzada entre 1869 i 1890), van ser els motors de la reactivació econòmica, gràcies al control del mercat colonial cubà.
El procés de mecanització
A la dècada de 1830 es va introduir la màquina de vapor i es va començar a mecanitzar la filatura i els telers. Això va comportar un augment de la producció i una disminució dels costos, estimulant la demanda fins a la crisi de la Guerra de Secessió dels Estats Units (1861-1865), coneguda com la fam de cotó. A partir de 1874, es va iniciar una nova fase expansiva amb la mecanització del tissatge i la transformació dels edificis industrials.
La diversificació industrial
- Sector de la llana: Mecanitzat a Sabadell i Terrassa.
- Metal·lúrgia: Subsidiària del tèxtil (ex: La Maquinista Terrestre i Marítima, 1855).
- Indústria química: Lligada als acabats tèxtils.
- Indústries pioneres: Electricitat i telefonia (primera central elèctrica el 1881).
- Manufactures tradicionals: Paper, cuir, farinera i surotapera.
- Altres sectors: Producció de gas, serveis (banca, assegurances), siderometal·lúrgia i mineria.
El desenvolupament ferroviari
Les etapes de construcció del traçat ferroviari van començar amb línies com Barcelona-Mataró. La gran expansió es va produir entre 1855 i 1866 amb una gran mobilització de capitals estrangers. Després de la crisi financera de 1866, el 1873 es va reprendre la construcció, consolidant una estructura radial amb centre a Madrid i un ample de via superior a l'europeu.
Situació econòmica i política aranzelària
Espanya era un país exportador de matèries primeres i importador de productes manufacturats. Els problemes principals eren l'escàs desenvolupament industrial, la baixa capacitat adquisitiva de la pagesia i una xarxa de comunicacions deficitària. La política aranzelària va evolucionar del lliurecanvisme cap a un proteccionisme marcat, establint l'eix econòmic Barcelona-Bilbao-Valladolid.