Industrialització a Catalunya: Energia, Indústria i Colònies (1833-1929)
Industrialització a Catalunya (1833-1929)
1833-1860: predomina la màquina de vapor (energia del carbó) al Maresme, Garraf i Vallès Occidental.
1860: l'energia hidràulica dona lloc a les colònies industrials. La turbina substitueix les rodes d'aigua i les feixes d'aigua dels rius Llobregat, Ter i Fluvià.
Primera industrialització (1830)
Anomenada L'Arrancada: la màquina de vapor i els vapors funcionen amb energia del carbó; les colònies, amb energia hidràulica i, en alguns casos, carbó.
- 1832: es prohibeix la importació de manufactures, en un marc de protecció que beneficia la indústria catalana.
- 1833: Francesc Bonaplata introdueix per primera vegada l'energia de vapor a Espanya; el 1841 ho fa a Barcelona.
- 1879: la plaga de la fil·loxera afecta el sector vitícola.
Embrionària indústria tèxtil (1844)
Les inversions suposen renovació tecnològica i modernització del filat: les antigues berguedanes manuals són substituïdes per selfactines mecàniques i telers mecànics.
Indústria espanyola (1847)
Problemes que limiten la industrialització:
- Manca de fonts d'energia.
- Manca de primeres matèries (ferro i cotó), depenent de les Índies.
- Limitacions del mercat i competència britànica, amb proteccionisme.
- Deficiències en la xarxa de comunicacions espanyola.
- Manca d'un sistema financer i bancari desenvolupat.
1860-1870: màquina de vapor i carbó autòcton a Berga, insuficients; cal importar carbó del Regne Unit i d'Astúries.
Crisi del cotó (1862-1865)
Recuperació de la indústria llanera i mecanització i modernització a Sabadell i Terrassa.
- 1888: Exposició Universal de Barcelona.
- 1889: fundació del Foment del Treball Nacional, impulsat per J. Costa, que regenera el sector.
Principis del segle XX
El Llobregat aporta el 60% i el Ter el 40% de l'energia hidràulica.
Colònies industrials: fàbrica, reclosa, canal derivat, salt artificial, abocador, casa del patró, església, escola, casal recreatiu, taverna i habitatge. Les relacions són paternalistes i de dependència.
Segona revolució industrial
Durant el primer terç del segle XX, la indústria creix i es diversifica:
- Introducció de l'electricitat com a font d'energia, d'origen hidràulic i més barata que el carbó.
- Construcció de línies d'alta tensió per abaratir el cost.
- 1911: es crea la Societat General de Forces Hidràuliques d'Energia Elèctrica de Catalunya i la Barcelona Traction, Light and Power Company.
- Una companyia canadenca construeix les centrals de Camarasa, Tremp i Seròs. Durant la dècada de 1920 es consolida una bona producció i distribució elèctrica catalana, i s'explota el tramvia i el ferrocarril elèctric.
- Enllumenat de fàbriques, carrers i habitatges (ascensor de motor elèctric).
- Noves indústries que fabriquen productes elèctrics: electromotors, llums incandescents, química, siderometal·lúrgia i alimentació.
El sector tèxtil continua creixent. El 1921 s'impulsa la campanya del gran Barcelona metropolità i la construcció i explotació del ferrocarril elèctric subterrani.
1929: Exposició Internacional de Barcelona, amb obres públiques i infraestructures.