La Industrialització a Espanya: Tèxtil, Siderúrgia i Mineria (S. XIX)

Inicis de la Industrialització a Espanya

La Indústria Tèxtil Catalana

A Catalunya s’havia iniciat una manufactura tèxtil. Les fàbriques d’indianes, que havien augmentat la seva producció i havien incorporat les primeres filadores mecàniques. L’any 1808, la Guerra del Francès va frenar l’expansió. Després del conflicte, l’augment de la producció es va reprendre ràpidament, demostrant que el seu mercat principal era l’interior d’Espanya. Les mesures liberalitzadores de la producció i el mercat que van establir els progressistes, i la suspensió dels privilegis gremials, van assegurar el lliure exercici de l’activitat industrial. Al segle XIX, la indústria tèxtil catalana era la fàbrica d’Espanya.

Procés de Mecanització Tèxtil

El 1830 es van instal·lar les primeres màquines de vapor. La mecanització va ser més ràpida en la filatura que en el teixit; els telers mecànics no arribaven ni a la meitat del total. Les causes de la ràpida mecanització van ser l’escassetat de mà d’obra, que va portar a l’augment de salaris en un moment d’abundant capital. Aquest procés va suposar una disminució dels costos i preus de venda, cosa que va estimular una major demanda que va augmentar amb la protecció aranzelària i amb la substitució de les peces de llana per les de cotó.

Consolidació i Limitacions de la Indústria Tèxtil

El desenvolupament va haver de fer front a dues limitacions:

• L’escassetat de carbó de la mineria catalana i les dificultats del transport. Aquesta carència de carbó va ser la que va estimular la proliferació de colònies industrials situades a la vora dels rius per aprofitar l’energia hidràulica.
• La feblesa del mercat espanyol, constituït per camperols amb poca capacitat adquisitiva.

Així, les indústries tèxtils van esdevenir un sector que exigia al govern la promulgació de mesures proteccionistes per afrontar la competència estrangera. La fase de creixement només es va veure interrompuda durant la Guerra de Secessió dels EUA, a causa de les dificultats per proveir-se de matèries primeres, la «fam de cotó». Però l’any 1874 es va iniciar una nova fase expansiva. El creixement de la indústria cotonera va aconseguir desplaçar la indústria tèxtil no cotonera, ja que era de més qualitat i més barata. Tanmateix, les quantitats absolutes eren molt petites; les dimensions del sector cotoner van ser suficients per industrialitzar Catalunya, però no el conjunt de la indústria espanyola.

La Indústria Siderúrgica

Primeres Siderúrgies a Espanya

Els primers intents van tenir lloc el 1826 a Andalusia, aprofitant el ferro d’Ojén. La producció andalusa va ser hegemònica a la península durant 30 anys. Però va fracassar per l’ús de carbons vegetals en lloc de carbó de coc. A Astúries, el centre siderúrgic d’Espanya entre els anys 1864 i 1879. Tot i l’escassa qualitat i el baix poder calorífic de l’hulla, la producció de ferro va créixer. La siderúrgia d’Astúries va mantenir la seva primacia fins a finals del segle XIX perquè era l’única zona d’Espanya que tenia carbó mineral.

L'Hegemonia Siderúrgica Biscaïna

Biscaia posseïa mines de ferro. L’any 1876, amb l’arribada de carbó de coc de Gal·les, es va consolidar la indústria siderúrgica. El poder calorífic més alt i el seu preu més baix van comportar la pèrdua de les empreses asturianes. La consolidació de l’eix comercial entre Bilbao i Cardiff va tenir un paper de primer ordre en la industrialització del País Basc. El 1880, l’empresa Vizcaya va construir alts forns i el 1882 es va crear la Societat Anònima Altos Hornos.

Expansió Industrial i Diversificació

Al segle XIX, Catalunya i el País Basc ja havien desenvolupat una estructura industrial moderna, assentada en la producció tèxtil i la siderúrgica. El predomini agrícola va fer possible que la indústria agroalimentària tingués un paper rellevant. El 1856, a València, es va estimular la creació d’indústries; a Aragó, la davallada del tèxtil tradicional va obrir pas a la creació d’una indústria financera. Madrid també va iniciar un cert dinamisme industrial amb la indústria tipogràfica i editorial. Els sectors nous, el metal·lúrgic i el químic, van anar guanyant terreny, i la indústria del gas es va estendre. Però el creixement d’aquestes indústries no va tenir un desenvolupament significatiu fins al segle XX.

La Producció Minera

L'Explotació del Subsol i els Minerals Clau

Entre el 1874 i el 1914 va tenir lloc l’explotació del subsol a Espanya, sent els minerals més importants el carbó i el ferro. L’augment de la demanda de carbó va ser afavorit per la màquina de vapor i el desenvolupament de la siderúrgia. A Astúries, el carbó va assolir un desenvolupament més gran; la competència amb el carbó de Gal·les va ser alleujada amb el proteccionisme aranzelari. La mineria del ferro va tenir una expansió important, sobretot a partir de la difusió del convertidor Bessemer, que requeria un mineral sense fòsfor. El mineral biscaí comptava amb l’avantatge de la proximitat de les mines al mar, que n’abaratia el transport. L’escassetat de la demanda interior va fer que la major part fos per a l’exportació. L’auge de les exportacions va fer d’Espanya el principal proveïdor de mineral de ferro.

La Desamortització del Subsol

La Llei de Mines del 1868 va suposar la fi d’una reglamentació de concessions mineres i la liberalització del sector, que va iniciar l’explotació massiva dels jaciments espanyols. L’expansió s’explica per tres factors: l’augment de la demanda, els avenços en les tècniques i el finançament de la Hisenda. Entre 1870 i 1913, l’explotació va créixer enormement.