Infància: Evolució Històrica, Drets i Protecció Legal dels Menors
1a aproximació al concepte d'infància:
El període de la vida que comprèn des del naixement fins a la pubertat (0-12 anys).
Es produeixen canvis psicològics, socials i ideològics importants.
El seu correcte desenvolupament dependrà en gran manera l'evolució de les etapes vitals posteriors.
L'atenció a la infància la trobem al llarg de la història:
La consideració de la infància en el món antic:
Antiga Mesopotàmia (Alnajarai) i els Vedes de l'Índia: trobem textos dedicats a la higiene i la cura dels infants, i el Codi d'Hammurabi, la primera legislació que regula la protecció dels orfes (en llengua semítica accadiana).
Les antigues societats de Grècia i Roma:
Consideració de l'infant com a primera propietat o com a inversió en el futur adult.
Poca valoració dels vincles de sang.
L'abandonament, l'infanticidi, l'esclavitud i el maltractament infantil eren pràctiques habituals i tolerades.
L'època medieval i renaixentista:
Expansió i consolidació del cristianisme (segles II-III):
S'imposa la nova moral cristiana.
Repercussions en la conservació de la família i la infància:
Matrimoni com a forma principal d'unió.
Relacions de consanguinitat com a vincle d'unió indissoluble.
Infanticidi considerat delicte.
Religió musulmana (segle VII):
Propagació d'idees que milloren l'atenció a la infància.
Ibn al-Jazzar publica el Llibre de la criança de l'infant.
Aportacions en la pediatria:
Sant Agustí (354-430).
L'humanisme i l'inici de l'educació:
Renaixement: interès específic per l'atenció a la infància com a objecte d'atenció.
Institucions: "els orfenats".
Destaquen les idees de:
J. Comenius (1592-1670)
Jan Baptist de La Salle (1651-1684)
Vicenç de Paül (1581-1660)
L'educació se fonamentava en la disciplina i la severitat dels mètodes educatius, que podien arribar al maltractament.
Pestalozzi (1746-1827):
Atenció a la infància en risc social.
Integració social dels menors de pocs recursos mitjançant l'aprenentatge d'un ofici.
Educadors: persones al servei de les necessitats de l'alumnat.
Fröbel (1782-1852):
Introdueix el joc com l'estratègia pedagògica fonamental en els primers jardins d'infància (Kindergarten).
Industrialització i reglamentació estatal:
La industrialització implica els menors com a força de treball.
Adopció progressiva de lleis protectores de la infància per part de l'Estat.
L'època d'or de la pedagogia i la psicologia:
Escola Nova: moviment pedagògic:
Renovació dels mètodes pedagògics a partir d'una concepció nova i diferent de la infància.
Maria Montessori (1870-1952)
Decroly (1871-1932)
Freinet (1896-1966)
Nill (1883-1973)
La psicologia s'aboca a l'estudi de la infància com a etapa decisiva:
Piaget (1896-1980)
Vigotsky (1896-1934)
Wallon (1879-1962)
Freud (1856-1939)
Organismes internacionals relacionats amb l'atenció a la infància.
A la Segona Guerra Mundial milers d'infants quedaren orfes i sense casa; a partir d'aquí sorgeixen organismes de protecció per a la infància:
Organismes oficials o governamentals:
UNICEF: neix el 1946 per resolució de l'Assemblea de l'ONU, com a fons internacional d'emergència per atendre els infants europeus de postguerra.
L'any 1953 amplia els seus objectius a escala mundial. Treballa per la protecció dels infants sense distinció de raça, creença, nacionalitat o religió.
Promoció de polítiques i associacions a favor dels drets dels infants.
UNESCO: neix el 1945 com a Organització de les Nacions Unides per a l'educació, la ciència i la cultura. Objectius:
Contribuir a la conservació de la pau i de la seguretat reforçant, mitjançant l'educació, la ciència i la cultura, la col·laboració entre nacions.
Donar suport al desenvolupament d'una política internacional que promogui l'atenció a la infància des de tots els àmbits.
OMS: Organització Mundial de la Salut: neix el 1948 a Ginebra.
OMEP: neix el 1948 com a Organització Mundial per a l'educació prescolar, que promou:
L'educació dels infants des del naixement.
Les millors condicions de vida per als infants per part de la família, les institucions i la societat.
Estimula la recerca científica que permeti influir sobre les condicions socials.
UIPE: neix el 1946 com a Unió Internacional de Protecció a la Infància, és una organització pionera en la promoció dels drets de la infància.
IIN: neix el 1927 com a Institut Internacional del Nen i la Nena. Fomenta la protecció als infants menors en tots els aspectes i països americans.
Organismes no governamentals (ONG):
Són entitats de caràcter privat, sense ànim de lucre i generalment creades independentment de governs i organismes internacionals.
Les seves missions són:
Denunciar les causes de violació dels drets.
Incidir en la modificació d'aquesta realitat injusta.
Sensibilitzar la població sobre la realitat existent.
El marc internacional dels drets de la infància.
La Declaració de Ginebra (1924)
Eglantyne Jebb redacta el document l'any 1923, que serà reconegut l'any 1924 per la Societat de Nacions com la Declaració de Ginebra.
La humanitat ha de donar a l'infant el millor d'ella mateixa, i es declara que:
L'infant ha de tenir les condicions necessàries per desenvolupar-se normalment des del punt de vista material i espiritual.
L'infant desadaptat ha de ser integrat.
L'orfe i l'abandonat han de ser acollits i ajudats.
L'infant ha de rebre les condicions necessàries per guanyar-se la vida i ha de ser protegit de qualsevol explotació.
La Declaració dels Drets de la Infància:
Aprovada l'any 1959, el 20 de novembre, per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Consta d'un preàmbul i 10 articles: la societat ha de proporcionar protecció als infants i dotar-los de drets, i insta els governs nacionals a reconèixer aquests drets i a incorporar-los a la seva normativa mitjançant mesures legislatives.
Ha de ser protegit contra les pràctiques que puguin fomentar la discriminació racial, religiosa o de qualsevol altra mena.
La Convenció sobre els Drets dels Infants (20 de novembre de 1989):
Conserva els principis de la Declaració de 1959.
Conté 54 articles referits a drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals.
Els 4 grans principis són:
No discriminació
Interès superior de l'infant
Dret a la vida, la supervivència i el desenvolupament
Participació.
Protocols facultatius: aprovats l'any 2000, s'afegeixen a l'articulat de la Convenció i la complementen:
Protocol facultatiu relatiu a la participació d'infants en conflictes armats:
Estableix els 18 anys com l'edat mínima per al reclutament obligatori.
Exigeix als estats signants evitar la participació en hostilitats.
Protocol facultatiu relacionat amb la venda d'infants, la prostitució infantil i la utilització dels infants en la pornografia.
Aquestes violacions dels drets dels infants han de ser contemplades en les legislacions penals dels diferents països.
Conscienciació pública i cooperació internacional per combatre-les.
Concreta de manera específica els problemes dels menors derivats de la integració europea i el mercat únic.
La Carta de Drets Fonamentals de la UE (7 de desembre de 2000):
Al seu article 24 reconeix especialment els drets de la infància.
El marc internacional:
Estableix tant la Convenció de Drets dels Infants, que Espanya ha ratificat com a Estat, com la seva pertinença a la Unió Europea.
La legislació espanyola, tant estatal com autonòmica, no pot negar ni contradir la Declaració dels Drets Humans, la Convenció sobre els Drets dels Infants, ni qualsevol altre tractat o acord internacional que hagi ratificat.
El criteri jeràrquic que imposa el dret internacional ha de ser respectat per tots els Estats membres, els quals assumeixen la responsabilitat d'elaborar les lleis, els plans o els programes necessaris per fer respectar aquests drets al seu país.
El marc institucional:
Qualsevol acció s'haurà de circumscriure al que permet la Constitució de 1978.
Introdueix el concepte d'Estat social de dret, que pretén garantir l'exercici dels drets individuals i aconseguir el benestar social col·lectiu, respectant les diferents cultures, tradicions, llengües i institucions.
Drets i deures fonamentals més importants:
Article 10: menció genèrica a la dignitat de la persona i als drets humans que li són inherents.
Article 39: protecció a la infància i la família, i de la responsabilitat dels pares.
Article 49: prevenció, tractament, rehabilitació i integració de disminuïts físics, sensorials i psíquics.
Figures jurídiques relacionades amb la protecció del menor:
La pàtria potestat: conjunt de drets i deures que la llei reconeix als pares sobre els seus fills i els seus béns menors d'edat o majors d'edat incapacitats, i té com a objectiu vetllar per l'interès superior dels seus fills.
Tutela, curatela i defensor judicial: són les institucions encarregades de la guarda i la protecció legal dels menors i dels seus béns no subjectes a la pàtria potestat dels seus pares.
La tutela: institució jurídica que consisteix en el poder concedit per la llei a una persona física o jurídica sobre la persona i els seus béns.
La curatela: té per objecte la intervenció de la figura del curador en les actuacions en què el menor o la persona incapacitada no pot intervenir per si mateixa.
L'adopció: és una figura jurídica que consisteix a crear una filiació per decisió judicial.
La protecció jurídica del menor: aquesta llei pretén donar resposta a les demandes que genera la situació social dels infants a causa de les transformacions socials i culturals de la societat actual. Tots parteixen dels principis següents:
Prevaler l'interès del menor per sobre de qualsevol cosa.
S'ha de buscar l'adequació a la normativa internacional.
La llei de protecció del menor concep els menors com a subjectes actius, participatius i amb capacitat de modificar el seu entorn, amb llibertats d'associació, manifestació i expressió. Sobre les actuacions de protecció, es refereixen als poders públics que han d'establir per garantir la protecció dels menors:
Situacions de risc: són aquelles que perjudiquen el desenvolupament personal o social del menor, però no són prou greus per justificar la separació del menor del nucli familiar.
Articles 12 al 15. Obligacions dels ciutadans i de les autoritats i atenció immediata: qualsevol persona que detecti una situació de risc o una possible maltractament d'un menor té l'obligació d'auxiliar-lo immediatament i comunicar-ho a l'autoritat o als seus agents més propers.
Articles 21 i 22. Els serveis especialitzats i la informació als familiars: l'acolliment residencial d'un menor ha de ser en el menor temps possible.
Articles 24 i 25. Sobre l'adopció: la idoneïtat de l'adoptant o adoptants per a l'exercici de la pàtria potestat, a més de tenir les condicions econòmiques necessàries.
Responsabilitat penal del menor.
La Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, fixa la majoria d'edat penal als 18 anys i exigeix la regulació expressa de la responsabilitat penal dels menors d'aquesta edat en una llei independent.
La llei que regula aquesta responsabilitat és la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors. Aquesta llei pretén compaginar l'aplicació d'un procediment sancionador educatiu que respecti els interessos del menor, però sense oblidar l'interès de les persones perjudicades o víctimes del fet comès pel menor. La llei introdueix el principi de la responsabilitat solidària dels pares, tutors, acollidors o guardadors amb el menor responsable del fet. La llei estableix el límit dels 14 anys d'edat per exigir responsabilitat als menors, i distingeix entre dos trams d'edats: 14 a 16 i 17 a 18 anys.
Mesures susceptibles de ser imposades als menors:
Internament: règim tancat, semiobert o obert.
Internament terapèutic: atenció educativa especialitzada o tractament específic dirigit a menors que pateixen anomalies o alteracions psíquiques.
Tractament ambulatori: assistència a un centre designat amb periodicitat.
Realització de tasques socioeducatives.
Amonestació: reprensió de la persona.
La llei estableix l'ordenació dels ensenyaments en les etapes següents: