Inflació, IPC i Política Monetària: Funcions del BCE i BE
Anàlisi de la Inflació i Política Monetària
Causes de la Inflació (3 Tipus)
Inflació de Demanda (DA)
Si hi ha molta demanda agregada, pugen els preus, generant inflació. L'impacte principal és la pujada de preus generalitzada.
- Famílies: Augmenten el Consum (C).
- Empreses: Augmenten la Inversió (I).
- Estat: Augmenta la Despesa Pública (G).
Inflació de Costos
L'oferta agregada es desplaça a l'esquerra (es contrau). Això implica una reducció de l'oferta i una pujada de preus. El PIB es contrau.
Pugen els costos de producció, com ara:
- Salaris.
- Tipus d'interès.
- Costos d'energia i matèries primeres.
Inflació Monetària
Segons la Teoria Quantitativa del Diner, si la velocitat de circulació (V) i la quantitat de producció (Q) són constants, el nivell de preus (P) és proporcional a la quantitat de diners en circulació (M).
P ∝ M (Preu proporcional a la Massa Monetària).
Indicadors de Preus (IPC)
IPC Subjacent i Harmonitzat (IPCH)
IPC Normal: Basat en la cistella familiar estàndard.
IPC Subjacent: Es calcula eliminant els béns amb preus molt volàtils que canvien ràpidament:
- Béns energètics (petroli i gas).
- Transport local i telefonia.
- Productes agropecuaris.
IPCH (Harmonitzat): És la mitjana de l'IPC de tots els països europeus (actualment 27 països de la UE i 20 de la Zona Euro).
Limitacions de l'IPC
- Alguns béns i serveis no computen.
- Els anys base estan allunyats (ex: 2001 fins ara).
- No reflecteix els canvis en la qualitat dels productes.
- Representativitat de l'Enquesta de Pressupostos Familiars (EPF).
Instruments de Política Monetària
Política Monetària Expansiva
Objectiu: Augmentar el PIB i el Consum (C). A la llarga, pot generar inflació.
- Baixada del Tipus d'Interès (TI).
- Baixada del Coeficient de Caixa.
- Compra d'actius financers en el mercat obert (augmentant l'Oferta Monetària, OM).
Política Monetària Restrictiva
Objectiu: Reduir la inflació i la Demanda Monetària (DM). Pot contraure el PIB i el Consum (C).
- Pujada del Tipus d'Interès (TI).
- Pujada del Coeficient de Caixa.
- Venda d'actius financers en el mercat obert.
El Banc Central Europeu (BCE) i el Banc d'Espanya (BE)
Funcions del Banc Central Europeu (BCE)
- Definir i executar la política monetària única de la UEM.
- Efectuar les operacions en divises que exigeixi la política canviària establerta pels governs dels països de la UEM.
- Posseir i gestionar les reserves en divises dels estats membres de l'Eurozona.
- Promoure el correcte funcionament dels sistemes de pagament nacionals de l’Eurozona.
- Supervisar les entitats financeres, encara que les eventuals mesures les han de prendre les autoritats nacionals.
- Contribuir a l'estabilitat del sistema financer.
- Autoritzar l‘emissió de bitllets de banc en la zona euro.
Història del Banc d'Espanya (BE)
- S. XVIII: Banco de San Carlos.
- S. XIX: Banco Español de San Fernando.
- 1962: Nacionalització de la Banca Espanyola.
- 1994: Independent (Banc d'Espanya, BE).
- 1999: El BE forma part del SEBC (Sistema Europeu de Bancs Centrals), promulgat pel BCE.
- 2002: Introducció de l'Euro.
Funcions Nacionals del Banc d'Espanya
- Custodiar les reserves de divises.
- Estabilitzar el Sistema Financer Espanyol (SFE).
- Posar en circulació les monedes.
- Publicar estadístiques, balanços i informar de riscos.
- Tresorer de l'Estat (Dipòsit Públic, DP).
- Servei de Reclamacions.
Funcions Europees (SEBC/BCE)
Aquestes funcions es realitzen en el marc del Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC):
- Política Monetària Europea (PME): Tipus d'interès i control de preus (P).
- Canvi de Divises i Tipus de Canvi (TC).
- Emetre bitllets.
- Sistema de pagaments, supervisió i control.