La psicologia dels personatges en l'obra de Mercè Rodoreda: etapes i temes

La producció literària de Mercè Rodoreda i la psicologia dels personatges

Estàs d'acord amb aquesta aseveració?

Mercè Rodoreda pertany plenament al segle XX, qualificat de tenebrós per les seves guerres, exilis i règims totalitaris. És durant aquest segle on neix, gràcies a les teories de la psicoanàlisi de Sigmund Freud, la novel·la psicològica que té com a característiques principals la subjectivització, la introspecció en el món interior dels personatges i la utilització del discurs indirecte lliure i el monòleg interior. I és aquest nou model de novel·la el que utilitzarà Rodoreda en les seves produccions. La seva narrativa se centra en la vida interior dels seus personatges.

Etapes en la producció literària de Rodoreda

D'aquesta manera, en la producció rodorediana podem distingir tres etapes:

1. Època de joventut:

   Arriba fins a la fi de la Guerra Civil Espanyola, on publica diferents novel·les de poca rellevància, però en les quals Mercè Rodoreda dóna voltes a un tema que la colpeix: la frustració de l'edat adulta femenina enfront la felicitat de la infantesa encara propera. Al final d'aquesta època va ser, amb Aloma (reescrita posteriorment), quan va guanyar el premi Creixells al 1937. És amb aquesta obra amb la que s'obre la galeria d'heroïnes rodoredianes que s'imposaran en tota l'obra posterior. Aquestes heroïnes tindran com a característiques bàsiques el dolor, el desencís i la soledat. Un parell de característiques d'Aloma seran constants en el món rodorià: la introspecció psicològica i la presència de símbols.

2. Època de maduresa:

   Després de la guerra s'exilia a França i Suïssa. Reprén la seva producció literària ben entrada la dècada dels cinquanta amb la publicació d'obres com Vint-i-dos contes (premi Víctor Cerdà 1957), La Plaça del Diamant (1962), El carrer de les Camèlies (premi Sant Jordi 1966), Jardí vora la Mar (1976) i La meva Cristina i altres contes (1969). D'aquestes obres cal destacar La Plaça del Diamant que, encara que la protagonista, Natàlia (Colometa), pertanyi al sector anònim de la societat que no va exiliar-se, l'obra és el resultat de les experiències viscudes per l'autora durant el seu exili.

3. Època de vellesa:

   En aquesta època destaquen Mirall trencat, Viatges i flors i Quanta, quanta guerra!. Està caracteritzada pel to fantasticomític, abandona l'estil narratiu anterior i reprèn tècniques narratives més tradicionals. L'obra Mirall trencat és una novel·la plena de simbolisme que narra la tragèdia d'una família a través de les generacions (infantesa, maduresa i vellesa) representades per tres personatges femenins. Un dels elements simbòlics és el mirall, que es trenca en mil bocins com es pot trencar una família o una vida.

Conclusió

En definitiva, sí, hi ha una gran influència en els personatges de la producció literària de Mercè Rodoreda, i d'aquesta manera l'autora deixa constància dels seus sentiments i pensaments compresos en un context gris corromput per la guerra i l'exili.

Resum

Mercè Rodoreda va néixer a una època marcada per guerres, exilis i règims totalitaris, època també de la novel·la psicològica. Tot això, s'enmiralla a la seva producció literària d'una manera essencial, producció que està centrada en la vida interior dels seus personatges. Podem dividir-la en tres etapes: Joventut (fins a la Guerra Civil) on publica novel·les de poca rellevància i on es centra en la frustració de l'edat adulta femenina enfront la felicitat de la infantesa, aquí té lloc l'obra Aloma que parla del dolor i la soledat per mitjà d'una introspecció psicològica i la presència de símbols. Maduresa (cap a finals dels cinquanta) on l'autora viu en l'exili, aquesta reprèn la seva producció, és l'etapa on crea l'obra La Plaça del Diamant on Rodoreda plasma les seves vivències durant l'exili per mitjà de personatges que corresponen al sector de la societat no exiliat. I, finalment, la vellesa (1972) on l'autora torna a Catalunya i escriu les seves últimes novel·les caracteritzades pel to fantasticomístic, el narrador omniscient i el simbolisme com el que apareix en Mirall trencat.