La influència de la societat en el desenvolupament humà i la socialització
La societat actual i el cas de Kaspar Hauser
Segons Werner Herzog, la societat d'avui no permet a Kaspar viure plenament: no seria una persona socialment acceptada avui dia, ja que tindria costos elevats en educació i medicines. Mai seria autònom, independent per treballar, responsable o capaç d'assumir obligacions; seria un ésser que esclavitzaria el seu entorn i a ell mateix per a poder ajudar-lo.
El naixement i la matriu cultural segons Kamala
Pel que fa a Kamala, diu que l'home es distingeix d'un animal pel seu naixement prematur. La persona s'elabora després a través de la matriu cultural i la matriu de la mare. Les relacions afectives amb la mare condicionen totalment la seva vida emocional, i l'aprenentatge condiciona la seva intel·ligència. Ha d'aprendre en el moment oportú; els primers 2 anys són molt importants per al desenvolupament de la persona.
L'aportació d'Hauser sobre l'entorn
Segons l'aportació d'Hauser, l'home necessita l'entorn per a aprendre. Encara que estigui dotat genèticament, necessita estar envoltat d'aspectes com la societat, la cultura i les lleis per a arribar a ser un home.
La vida anímica de l'home
El títol «Vida anímica de l'home» vol donar a entendre el dany que ha fet psicològicament i anímicament a aquest noi que ha crescut sense saber fer res. Això el converteix en un nen que no té manifestació d'afecte i no es comporta com un humà civilitzat.
Werner Herzog i el descobriment de les lleis socials
Segons Werner Herzog, quan Hauser va viure amb la societat i va sortir al carrer, va descobrir lleis que no li havien ensenyat: les lleis socials. Ell abans es basava en lleis naturals, aquelles que són adquirides de manera natural. Les lleis socials les va descobrir en contacte amb la societat, en tenir comportaments i normes.
«Els 400 cops» i la influència de Rousseau
A la pel·lícula «Els 400 cops» trobem la influència de Rousseau en el nen. La pel·lícula ens diu que el nen no és dolent per natura, sinó que la societat el corromp. L'educació és un instrument de canvi social, i hem de culturitzar-nos per formar part d'un estat polític igualitari. Però aquesta educació ha de desenvolupar les capacitats internes de l'home per si mateix. L'educació s'ha de fer mitjançant la natura: la natura de l'home és bona per si mateixa, centrant-se en el coneixement de la veritable natura del nen i no en els costums adquirits.
El pensament salvatge de Lévi-Strauss
Sobre el «Pensament salvatge», Lévi-Strauss mostra que el pensament salvatge no és el pensament propi de les societats salvatges, sinó qualsevol pensament a partir del moment que s'estableixen classificacions sobre la natura sense sotmetre'ls als imperatius de domesticació. Es recolza en les anàlisis etnològiques del totemisme per a resoldre el problema de la mentalitat primitiva. El pensament salvatge no precedeix el pensament domèstic, sinó que l'acompanya.
La perspectiva cultural i els processos cognitius
Sota el títol «Avui tothom», cal assenyalar que antigament es potenciava el treball del que feien els pares. Els processos cognitius universals impliquen parlar que tothom té consciència. Això depèn de la cultura: uns en desenvolupen més que d'altres. Seria bo conèixer les altres cultures, viatjar, buscar feina... Mirant-ho des de la perspectiva cultural, és precís conèixer com viuen els altres. El procés cognitiu universal existent és la cultura, que fa que cada persona potenciï la seva pròpia.