L'Inici de l'Edat Contemporània: Liberalisme i Il·lustració

Per què 1789 marca l'inici de l'Edat Contemporània?

• Fi de l'Antic Règim.
• Naixement de la societat liberal i moderna.
• Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà.
• Sobirania nacional i divisió de poders.
• Ideals fonamentals: Llibertat, Igualtat, Fraternitat.

1. Crisi i Característiques de l'Antic Règim

Característiques principals:

• Monarquia absoluta (poder del rei per dret diví).
• Economia agrària i senyorial.
• Societat estamental (Clergat i Noblesa = privilegiats / Tercer Estat = 95% no privilegiats).

Composició del Tercer Estat:

• Burgesia: rics sense privilegis.
• Pagesos (85% de la població) i classes populars urbanes.

Economia:

• Agricultura de subsistència, gremis i poca indústria.
• Els pagesos paguen impostos al rei, delmes a l'Església i rendes al senyor.
• Comerç interior limitat.

L'Absolutisme: El Poder del Rei per Dret Diví

• El Rei concentra tot el poder (legislatiu, executiu, judicial).
• Exemple paradigmàtic: Lluís XIV (el Rei Sol).
• Suport de la noblesa i del clergat.
• El poder és teòricament sense control, però limitat per privilegis i corts.

2. La Il·lustració (Segle XVIII): Raó i Progrés

• Moviment intel·lectual basat en la raó, el progrés i la ciència.
• Crítica a l'absolutisme i a la societat estamental.
• Filòsofs clau: Locke, Montesquieu, Voltaire, Rousseau, Diderot.
• Idees principals:
  • La Raó per sobre de la Fe.
  • Importància de l'Educació.
  • Tolerància religiosa i política.
  • Igualtat i llibertat dels individus.
  • Sobirania nacional.
  • Separació de poders.

Obres i conceptes clau:

• L'Enciclopèdia (Diderot, D'Alembert): resum del pensament il·lustrat.
• El Despotisme Il·lustrat: “Tot pel poble, però sense el poble” (Carles III, Frederic II...).

3. Els Fonaments del Liberalisme Polític i Econòmic

• Liberalisme Polític: basat en els drets naturals (Locke), la separació de poders (Montesquieu) i el contracte social (Rousseau).
• Liberalisme Econòmic: Adam Smith defensa la llibertat econòmica i la fi del mercantilisme.

Antecedents: El Parlamentarisme a Anglaterra

• Parlamentarisme: el rei limita el seu poder (Bill of Rights, 1689).
• La Monarquia Parlamentària esdevé la base del sistema liberal.

La Independència dels EUA (1776): Un Precedent

• Les colònies britàniques exigeixen representació política.
• Declaració d'Independència (Thomas Jefferson).
• Constitució de 1787: estableix una república federal amb separació de poders.
• Serveix d'exemple per a la Revolució Francesa.

4. La Revolució Francesa (1789-1799)

Causes de la Revolució Francesa

• Crisi econòmica i fiscal profunda.
• Descontentament social generalitzat (pagesos, burgesos, obrers).
• Difusió de les idees il·lustrades i l'exemple dels EUA.
• Monarquia ineficaç (*Lluís XVI*).

El Paper de les Dones en la Revolució

• Participació activa en clubs i manifestos.
• Olympe de Gouges publica la Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana (1791).
• Els clubs femenins van ser prohibits pels jacobins.

Fases Principals de la Revolució

1. Monarquia Constitucional (1789–1792)

• 1789: Creació de l'Assemblea Nacional i el Jurament del Jeu de Paume.
• 14 de juliol: Assalt a la Bastilla, inici de la Revolució.
• Abolició dels privilegis (4 d'agost).
• Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (26 d'agost).
• Constitució de 1791: estableix una monarquia limitada i sufragi censatari.
• La Fugida de Varennes provoca la pèrdua de confiança en el rei.

2. La República (1792–1794): El Terror

• Assalt a les Tulleries i proclamació de la República.
• Execució de Lluís XVI (1793).
• Divisió política:
  • Girondins (moderats) vs. Jacobins (radicals).
• Govern Jacobí (Robespierre): Constitució de 1793, sufragi universal masculí i reformes socials.
• El Terror: Comitè de Salvació Pública i execucions massives.

3. La República Conservadora i el Directori (1794–1799)

• Caiguda de Robespierre i inici del Terror Blanc.
• Constitució de 1795: sufragi censatari i creació del Directori (govern de 5 membres).
• Crisi política i cops d'estat que faciliten l'ascens de Napoleó Bonaparte.

5. Napoleó Bonaparte: Del Consolat a l'Imperi (1799–1814)

• Esdevé Cònsol (1799) i posteriorment Emperador (1804).
• Estableix un estat fort i centralitzat:
  • Promulga el Codi Civil, impulsa l'educació nacional i crea el Banc de França.
• Consolida els valors revolucionaris (igualtat davant la llei, propietat privada).
• Expansió europea que culmina amb l'Imperi Napoleònic (1812).
• Derrotes clau: Rússia (1812) i Waterloo (1815).
• La caiguda de Napoleó marca l'inici de la Restauració monàrquica.

Conclusió: El LLegat de la Revolució

• Fi de l'Antic Règim i inici de l'Edat Contemporània.
• Naixement del liberalisme polític i econòmic.
• Nous valors socials: igualtat davant la llei, drets humans i sobirania popular.

Canvis Demogràfics i Econòmics al Segle XVIII

• Millores agrícoles (nous conreus com la patata i el tomàquet).
• Creix la burgesia urbana, que exigeix llibertat econòmica i la fi dels privilegis.
• La població creix a causa de la disminució de la mortalitat.