Inici de la Guerra Civil Espanyola: Cop d'Estat i Resistència (1936)
La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)
1. Del Cop d'Estat a l'Esclat de la Guerra Civil
Els insurrectes contra la República havien previst fer un pronunciament militar que els permetés apoderar-se dels òrgans del govern, decretar l'estat de guerra i sufocar qualsevol signe d'oposició. Aquesta operació havia de ser ràpida, de pocs dies, però al cap d'una setmana es va fer evident que el cop militar havia provocat la divisió del país en dos bàndols i havia originat una sagnant guerra civil.
1.1 L'Aixecament Militar
El pronunciament, que els insurrectes van anomenar "Alzamiento Nacional", es va iniciar el 17 de juliol a Melilla i va triomfar a la resta del protectorat. El dia 18, el general Francisco Franco va arribar al Marroc des de les Illes Canàries i va prendre el comandament de l'Exèrcit d'Àfrica. El mateix dia, altres caps militars es van revoltar: el general Emilio Mola a Pamplona, el general Manuel Goded a Mallorca, entre d'altres.
El govern de la República va trigar a reaccionar a la insurrecció. Santiago Casares Quiroga va dimitir i Manuel Azaña va nomenar José Giral cap de govern.
La primera mesura que es va dur a terme el 19 de juliol va consistir a autoritzar el lliurament d'armes als sindicats i als partits del Front Popular (anarquistes, republicans, socialistes, comunistes). Així doncs, totes aquestes organitzacions, juntament amb la Guàrdia d'Assalt, van plantar cara als colpistes a Madrid i a Barcelona, impedint l'èxit del pronunciament militar. El pronunciament només va triomfar a Castella i Lleó, Navarra, Aragó, Galícia, les Illes Balears i les Illes Canàries. Però va fracassar a Catalunya, València, Madrid i, especialment, a Barcelona (la ciutat industrial més important del país).
1.2 La Insurrecció a Catalunya
L'encarregat de dirigir el pronunciament a Catalunya va ser el general Manuel Goded (Comandant General de les Balears). El dia 18, Goded va dirigir el pronunciament i el 19 va anar a Barcelona. Durant tot el dia 18, les organitzacions d'esquerra van demanar que els donessin armes. Així doncs, les milícies formades per la CNT i la UGT van organitzar una estructura de resistència juntament amb la Guàrdia d'Assalt i la Guàrdia Civil per enfrontar-se a les tropes insurrectes.
Així doncs, el cop havia fracassat i els insurrectes a diversos llocs de Catalunya es van rendir. La victòria es va celebrar com un gran triomf popular, ja que era evident que el paper de les organitzacions d'esquerres havia estat decisiu.