L'inici de la Guerra Civil Espanyola: Del cop d'estat a la revolució
L'inici de l'aixecament militar (juliol 1936)
El 17 de juliol de 1936, a Melilla, es va produir el pronunciament conegut com a "Alzamiento Nacional", moment en què Francisco Franco va prendre el comandament de les tropes africanes. El 18 de juliol, altres caps militars es van revoltar: Mola a Pamplona i Goded a Mallorca. Davant la situació, Azaña va nomenar José Giral cap de govern. El 19 de juliol, el govern va autoritzar el lliurament d'armes als sindicats i als partits del Front Popular.
Triomf del pronunciament i insurrecció a Catalunya
El pronunciament va triomfar a Castella i Lleó, Navarra, Galícia, les Balears i les Canàries. A Catalunya, la situació va ser la següent:
- Goded: Dirigia la insurrecció a Catalunya, així com el pronunciament a Mallorca i Eivissa.
- Llano de la Encomienda: Cap militar que tenia el comandament de Barcelona i es va mantenir lleial a la República.
Tot i que Goded va intentar reorganitzar les tropes, va ser massa tard; Llanos va assaltar la Capitania General, provocant la rendició i detenció de Goded.
Consolidació dels bàndols i revolució social
A finals de juliol, els insurrectes ocupaven bona part del territori espanyol, iniciant un enfrontament civil armat entre dos bàndols:
- Insurrectes ("nacionals"): Amb suport i inspiració en el feixisme i el catolicisme. La seva intenció era "restablir l'ordre" mitjançant una dictadura.
- Lleials: Classes populars, empleats, petita burgesia i pagesos sense terres que defensaven la legitimitat republicana.
El poder popular i la crisi de la República
L'aixecament va provocar una crisi profunda i la conformació d'un poder popular al voltant dels sindicats i partits d'esquerres. Es va crear el Comitè de Milícies Antifeixistes i el govern de la República va dissoldre l'exèrcit tradicional per crear batallons de voluntaris i milícies populars, iniciant-se processos de col·lectivització.
Evolució política: De Largo Caballero a Negrín
A Madrid, el socialista Largo Caballero va formar govern amb republicans i socialistes. A Catalunya, Companys va continuar com a president de la Generalitat, formant un govern d'unitat presidit per Josep Tarradellas, dissolent el Comitè de Milícies Antifeixistes.
Els Fets de Maig de 1937 i el govern de Negrín
Els problemes en el govern de Largo Caballero, derivats de la influència de l'anarquisme i l'enfortiment dels comunistes, van portar a la seva dimissió. El nou govern, presidit per Juan Negrín, va excloure els sindicats (CNT i UGT), va il·legalitzar el POUM i va detenir els seus líders, com Andreu Nin.
El govern de Negrín va reforçar el poder central, va unificar la direcció bèl·lica, va integrar les milícies a l'Exèrcit Popular i va establir el control sobre la producció industrial i agrària. El novembre de 1937, Negrín va traslladar el govern a Barcelona.
El comandament únic dels insurrectes
Després de la mort del general Sanjurjo, es va crear la Junta de Defensa Nacional. Finalment, l'octubre de 1936, Franco va ser nomenat cap de l'Alzamiento, cap de govern i Generalísimo, establint un comandament únic.