Inici de la Guerra Civil Espanyola: Radicalització i Cop Militar
Radicalització Política i Social a la Segona República
- La Falange i els Requetès (grups armats que es preparaven militarment i que van intervenir al bàndol franquista) entrenaven escamots militars.
- Sectors del PSOE i la CNT també es van radicalitzar. El PSOE es va dividir entre els radicals de Largo Caballero i els moderats d'Indalecio Prieto.
- A Catalunya es van unir grups d'esquerra per organitzar el proletariat i van fundar el POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista).
- El 1936 fou creat el PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya) unint el Partit Comunista de Catalunya, els socialistes i els proletaris.
- La CNT es va radicalitzar contra la República demanant la supressió de culte i la confiscació de béns i la seva col·lectivització.
Davant d'això, gran part de l'exèrcit antirepublicà (UME) estava decidit a actuar.
La Conspiració Militar contra la República
Els militars veien amb mals ulls la República. Sanjurjo ja havia intentat un cop d'estat el 1932.
Quan el Front Popular va guanyar les eleccions, Franco ja va proposar l'estat de guerra, però la proposta no va prosperar.
El govern de la República era coneixedor d'aquestes conspiracions i va situar els militars fidels en llocs estratègics i va enviar lluny els generals sospitosos (Franco a Canàries, Goded a Mallorca i Mola a Pamplona).
A l'abril, Mola va preparar una xarxa colpista. El cop d'estat es va avançar al 18 de juliol a causa de l'assassinat de Calvo Sotelo.
La conspiració comptava amb el suport de terratinents i financers, com Joan March, que l'11 de juliol va llogar el Dragon Rapide per traslladar Franco de les Canàries al Marroc, des d'on va dirigir la revolta.
La Insurrecció Militar i la Resposta Republicana
Franco es va posar al capdavant de l'Exèrcit d'Àfrica al Marroc, afusellant tots aquells fidels a la República.
El 18 de juliol, Queipo de Llano es va alçar a Sevilla, i aquella mateixa nit, Mola va declarar l'estat de guerra a la resta d'Espanya.
Espanya Dividida: Zones de Control
El 20 de juliol, el país ja estava clarament dividit. Els rebels van triomfar a l'Espanya rural (Castella, Aragó, nord d'Extremadura, part d'Andalusia, Galícia, Mallorca, Eivissa, Canàries i el Marroc). La resta del territori, incloent-hi les ciutats més importants i industrials, es va mantenir fidel a la República.
La Insurrecció a Catalunya
A Catalunya, la insurrecció va ser frenada el 19 de juliol per militants de la CNT i la FAI, que vigilaven les casernes on els colpistes pretenien entrar a Barcelona.
A Barcelona, van resistir al costat de la República: els sindicats, part de la Guàrdia Civil i la Guàrdia d'Assalt.
El general colpista Goded, arribat des de Mallorca, es va rendir, i els anarquistes es van apoderar de les armes.
El Poder a la Zona Republicana
El 20 de juliol, esglésies i convents de Barcelona van ser cremats. Començava així la revolució.
Es van crear comitès per a l'administració dels ajuntaments.
Aparentment, els governs continuaven manant, però sense capacitat per fer complir les seves ordres. Durant aquests tres dies, el govern va tenir tres presidents: Quiroga, Barrios i Giral.
Les milícies populars (forces republicanes de civils voluntaris amb assessorament militar) van assumir l'esforç militar els primers mesos, però es van produir abusos i assassinats (sobretot de religiosos).
La Zona Insurrecta i l'Inici de la Guerra Civil
A les zones insurrectes (controlades pels colpistes), els càrrecs republicans i els simpatitzants d'esquerres eren exterminats brutalment.
Va començar una llarga Guerra Civil, on el major problema per a la població va ser la subsistència, sobretot a la zona republicana, juntament amb els bombardejos, com el de Guernica, que fou aniquilada per la Legió Còndor alemanya.