L'inici de la Revolució Francesa: Dels Estats Generals a la Constitució
L'inici del canvi (1788)
El rei necessitava diners per als cereals, i una solució era apujar els impostos. Un ministre intel·ligent li va proposar que cobrés un petit impost als privilegiats. Aquests s'hi van negar i van demanar que convoqués una reunió de les corts, els Estats Generals. El procés per escollir els diputats de les corts va durar set mesos.
Mentre duraven les eleccions, els pobles i les ciutats de França van enviar per carta els problemes o les demandes que tenien i que haurien de ser tractades a les corts, en els anomenats Quaderns de Queixes.
La reunió de les corts i la disputa pel vot
El 5 de maig de 1789 es van inaugurar les corts. Des d'aquell dia fins al 20 de juny, l'assemblea va discutir sobre un tema clau: la forma de votar.
- Burgesos (Tercer Estat): Defensaven el vot per persona, ja que tenien majoria numèrica.
- Privilegiats (Noblesa i Clergat): Volien mantenir el vot per estament, cosa que els assegurava la majoria per grup.
El naixement de l'Assemblea Nacional
El 20 de juny, una part de l'assemblea, principalment el Tercer Estat i alguns privilegiats, va abandonar les corts i es va constituir com a Assemblea Nacional. Van fer un jurament, conegut com el Jurament del Joc de Pilota: no separar-se fins a donar als francesos una constitució que atorgués drets i deures als ciutadans.
La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà
Es van reconèixer una sèrie de drets fonamentals, com la llibertat d'expressió i de pensament. El rei la va signar amb reticències. La monarquia mantenia el seu luxe a Versalles, mentre els sans-culottes eren incitats en contra seva per diaris com L'Ami du peuple (L'amic del poble), dirigit per Marat.
L'octubre de 1789, la família reial es va traslladar a París i va passar a viure al palau de les Tulleries, a prop d'on es reunia l'Assemblea Nacional.
La Constitució de 1791
L'any 1790 va baixar la violència a França mentre l'Assemblea Nacional redactava la Constitució, que finalment va ser aprovada pel rei el gener de 1791.
Característiques de la Constitució:
- Monarquia parlamentària.
- Sobirania nacional (inspirada en les idees de Rousseau).
- Separació de poders (inspirada en Montesquieu):
- Poder executiu: en mans del rei i els seus ministres.
- Poder legislatiu: en mans del parlament (l'Assemblea Nacional), format per diputats escollits en eleccions.
L'aparició dels grups polítics
Amb el nou sistema, van aparèixer tres grans grups polítics a l'Assemblea:
- Monàrquics constitucionals: El grup més ric i moderat.
- Girondins: Partidaris d'una república conservadora.
- Jacobins: Coneguts com els de la muntanya perquè seien a les grades més altes. Eren republicans democràtics i radicals.