Els inicis de la Segona República Espanyola (1931)

Els inicis de la República

El 12 d'abril del 1931, els resultats de les eleccions municipals convocades pel govern de l'almirall Aznar van significar un rebuig a la monarquia. A les capitals de província i als principals nuclis urbans hi va triomfar la conjunció republicanosocialista, partidària de la instauració d'un règim republicà. A Catalunya, el partit vencedor va ser Esquerra Republicana de Catalunya. El mateix 14 d'abril, Francesc Macià, màxim dirigent d'aquest partit, va proclamar des del balcó de la Generalitat la República Catalana integrada. Aquell mateix 14 d'abril, Alfons XIII va renunciar a la potestat reial i va abandonar Espanya. A Madrid, els representants dels partits que havien signat el Pacte de Sant Sebastià van constituir un govern provisional, presidit per Niceto Alcalá-Zamora.

El conflicte amb el govern provisional

La iniciativa dels dirigents catalans va provocar un conflicte amb el govern provisional de la República, perquè els signants del Pacte de Sant Sebastià fixaven que la descentralització de l'Estat quedaria establerta per la Constitució. El govern de la República va decretar mesures d'extrema urgència i va convocar unes eleccions a Corts Constituents, que van acabar amb una altra victòria de la conjunció republicanosocialista. Tot i que cap partit no va aconseguir una majoria per poder governar en solitari, el PSOE es va convertir en el principal grup parlamentari. L'executiu va quedar en mans de la coalició republicanosocialista, que va ratificar en el càrrec el cap de govern (Niceto Alcalá-Zamora) i els ministres del govern provisional.

Els partits i sindicats

L'escenari polític es dividia de la següent manera:

• Esquerra: Partits republicans (radicalsocialistes, azanistes i nacionalistes catalans i gallecs). El PSOE era el partit més sòlid i estructurat, amb el suport de la UGT, que albergava tant el corrent socialdemòcrata com el revolucionari. Més a l'esquerra hi havia el PCE, sorgit de la branca bolxevic del socialisme, i el sindicat anarquista CNT.
• Centre i centredreta: Representats pels seguidors d'Alcalá-Zamora i pel Partido Republicano Radical de Lerroux (PRR).
• Dreta: El partit fort era la CEDA de Gil Robles. Amb una actitud clarament hostil cap a la República, hi havia grups monàrquics com Renovación Española i els carlins agrupats en la Comunión Tradicionalista.
• Extrema dreta: Petits grups de caire nacionalsocialista i feixista van crear les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS), que més endavant es van unir amb Falange Española.