Institucions i evolució de la UE: Guia completa

Institucions de la Unió Europea

Consell Europeu

Màxim òrgan polític de la UE. Format pels caps d'Estat o de govern, el president de la Comissió Europea i els ministres d'afers exteriors. Defineix les orientacions polítiques.

Parlament Europeu

Representa els ciutadans. Els eurodiputats s'elegeixen per sufragi universal directe i s'agrupen en partits polítics. Exerceix la funció legislativa.

Consell de la Unió Europea

Representa els governs dels estats membres. Format per un ministre de cada estat, que varia segons el tema tractat. La presidència és rotatòria cada 6 mesos. Aprova les lleis, sovint conjuntament amb el Parlament Europeu.

Comissió Europea

Exerceix la funció executiva. Formada pel president i els comissaris. Tots són elegits pels estats membres per a un mandat de 5 anys.

Tribunal de Justícia

Exerceix la funció judicial. Format per un jutge de cada país membre. Els jutges es renoven parcialment cada tres anys.

Tribunal de Comptes

Comprova que el pressupost de la UE s'executi correctament.

Òrgans consultius

• Comitè Econòmic i Social Europeu: Representa la societat civil organitzada.
• Comitè de les Regions: Representa les autoritats regionals i locals.

Òrgans financers

• Banc Europeu d'Inversions: Concedeix préstecs a llarg termini per a projectes d'inversió.
• Fons Europeu d'Inversions: Ajuda a les petites i mitjanes empreses.
• Banc Central Europeu: Responsable de la política monetària europea.

Òrgans especialitzats

• Defensor del Poble Europeu: Actua com a intermediari entre els ciutadans i les autoritats de la UE.

Evolució de la Unió Europea i l'Euro

• 1958: Es crea un sistema per controlar la fluctuació de les monedes.
• 1972: S'estableix un límit de fluctuació per a les monedes, prohibint la devaluació.
• 1975: S'implanta la moneda ECU (unitat monetària de compte, sense circulació física).
• 1979: S'estabilitza la moneda amb l'ECU.
• 1992: El Tractat de Maastricht canvia les sigles i es forma la UE. Es redacten les condicions de convergència econòmica.
• 1998: Es crea el Banc Central Europeu, amb seu a Frankfurt.
• 2002: Dotze països comencen a utilitzar l'euro com a moneda única: Finlàndia, Grècia, Alemanya, Àustria, Luxemburg, Portugal, Espanya, Itàlia, França, Bèlgica, Països Baixos i Irlanda.

Estats membres de la UE (i capitals)

Alemanya (Berlín), Bèlgica (Brussel·les), Espanya (Madrid), França (París), Itàlia (Roma), Finlàndia (Hèlsinki), Portugal (Lisboa), Grècia (Atenes), Països Baixos (Amsterdam), Polònia (Varsòvia), Luxemburg (Luxemburg), Dinamarca (Copenhaguen), Àustria (Viena), Lituània (Vílnius), Letònia (Riga), Estònia (Tallinn), Suècia (Estocolm), República Txeca (Praga), Xipre (Nicòsia), Malta (La Valletta), Hongria (Budapest), Eslovàquia (Bratislava), Regne Unit (Londres), Romania (Bucarest), Eslovènia (Ljubljana), Irlanda (Dublín), Bulgària (Sofia).