Institucions Polítiques i Ampliacions Històriques de la UE

Institucions Polítiques de la Unió Europea

1) Parlament Europeu: Òrgan Legislatiu

És l’òrgan de la UE que elabora i reforma lleis. Les seves funcions principals inclouen:

• Elaborar i reformar lleis.
• Aprovar la gestió dels pressupostos.
• Estudiar temes i problemes concrets.
• Controlar el Consell de la UE i la Comissió Europea.

Els membres del Parlament Europeu (eurodiputats) són elegits pels ciutadans de la UE, que voten cada 5 anys.

2) Consell Europeu: Orientació Política

Reuneix els caps d’Estat o de Govern dels estats membres, més el president de la Comissió Europea. Defineix l’orientació política i les prioritats generals de la UE, i estableix la política exterior i la de seguretat comunes.

3) Consell de la UE: Òrgan de Decisió Clau

Reuneix els ministres de cada país per debatre, modificar i adoptar lleis, i també per coordinar les polítiques nacionals. És l’òrgan més important de decisió de la UE, juntament amb el Parlament Europeu, amb el qual aprova el pressupost.

4) Comissió Europea: Funció Executiva

Institució políticament independent de la UE que exerceix la funció executiva. És la responsable d’elaborar propostes legislatives noves i d’aplicar les decisions acordades pel Parlament Europeu i pel Consell de la UE. Defensa i protegeix els interessos de la UE i dels seus ciutadans.

Està formada pel President i els comissaris (elegits pels Estats membres per a un mandat de 4 anys).

Ampliacions de la Unió Europea

Per poder entrar a la UE, cal ser un estat europeu i complir els Criteris de Copenhaguen:

Criteris d'Adhesió (Criteris de Copenhaguen)

1) Criteri Polític

L’estat aspirant ha de tenir institucions polítiques estables que garanteixin la democràcia, l’estat de dret, el respecte als drets humans i el respecte i la protecció de les minories.

2) Criteri Econòmic

Cal tenir una economia de mercat ferma i viable, capaç d’adequar-se al grau de competitivitat existent dins la UE.

3) Cabal Comunitari (Acquis Communautaire)

Fa referència a tot el conjunt de lleis i objectius polítics i econòmics d’àmbit europeu prèviament existents, que el país candidat ha d’acceptar i assumir com a propi.

Cronologia de les Ampliacions de la UE

1958

Es constitueix la Comunitat Econòmica Europea (CEE) amb 6 membres fundadors: França, la República Federal d’Alemanya, Bèlgica, els Països Baixos, Luxemburg i Itàlia.

1973

S’hi incorporen el Regne Unit, Irlanda i Dinamarca.

1981

S’hi afegeix Grècia.

1985

Groenlàndia se’n retira.

1986

S’hi incorporen Espanya i Portugal.

1990

S’hi afegeix el territori de l’antiga República Democràtica Alemanya després de la reunificació alemanya.

1995

S’hi incorporen Àustria, Suècia i Finlàndia.

2004

S’hi afegeixen Polònia, Hongria, la República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Letònia, Lituània, Malta i Xipre.

2007

S’hi incorporen Bulgària i Romania.

Properes Incorporacions (Estats Candidats)

Islàndia, Turquia, Macedònia, Montenegro i Sèrbia.