Insurrecció Cubana i Guerra Hispanoamericana: Causes i Conseqüències

La Gran Insurrecció Cubana i la Intervenció dels EUA

L'any 1879 es va produir un intent d'insurrecció que va donar lloc a l'anomenada Guerra Chiquita. Els mambises (nom amb què es coneixien els insurrectes cubans) van ser derrotats l'any següent per la manca de suport, l'escassetat d'armament i la superioritat de l'exèrcit espanyol.

Pocs anys després, el 24 de febrer de 1895, amb el Grito de Baire, va començar una insurrecció generalitzada. La rebel·lió va començar a Santiago de Cuba, a l'est de l'illa, però es va estendre ràpidament a la zona occidental, on hi ha la capital, l'Havana.

Cánovas hi va enviar un exèrcit comandat pel general Martínez Campos, que considerava que la pacificació de l'illa requeria una forta acció militar, però acompanyada d'un esforç polític de conciliació amb els insurrectes. Martínez Campos no va aconseguir controlar la rebel·lió i va ser substituït pel general mallorquí Valeriano Weyler, que va canviar de mètode i va iniciar una fèrria repressió, organitzant les concentracions de camperols, que eren obligats a canviar d'assentament i eren reclosos en pobles determinats per evitar el seu contacte amb els combatents.

Weyler va tractar molt durament els rebels, aplicant a molts d'ells la pena capital, i també la població civil, entre la qual es van estendre la fam i les epidèmies. En el terreny militar, la guerra no era favorable als espanyols, ja que tenia lloc en plena selva, la manigua, i contra unes forces molt escampades en el territori, que es concentraven i dispersaven ràpidament. Ni els soldats espanyols estaven entrenats per enfrontar-se a una guerra d'aquest tipus ni l'exèrcit comptava amb els mitjans adients. El mal aprovisionament, la manca de pertrets i les malalties tropicals van causar una gran mortaldat entre les tropes i van fer de la victòria final un objectiu cada vegada més difícil.

L'any 1897, després de l'assassinat de Cánovas, el nou govern liberal va destituir el general Weyler i va encarregar al general Blanco que iniciés una nova estratègia de conciliació. Per això, va decretar l'autonomia de Cuba, el sufragi universal masculí, la igualtat de drets i l'autonomia aranzelària. Però aquestes reformes arribaven massa tard: els independentistes es van negar a acceptar el final de les hostilitats.

La Insurrecció a les Filipines

Paral·lelament, l'any 1896 es va produir una rebel·lió a les Filipines. Aquesta colònia tenia poca immigració espanyola i comptava amb una escassa presència militar, que es veia reforçada per un important contingent de missioners religiosos. Els interessos econòmics eren molt menors que a Cuba, però es mantenien per la seva producció de tabac i pel fet de ser una porta d'intercanvis comercials amb Àsia.

L'any 1892, José Rizal va fundar la Liga Filipina i l'independentisme va quallar en l'organització clandestina Katipunan. Ambdues van tenir el suport d'una facció de la burgesia mestissa hispanoparlant i de grups indígenes. La insurrecció es va estendre per la província de Manila i el capità general Camilo García Polavieja va dur a terme una política repressiva, condemnant a mort Rizal al final de 1896.

El nou govern liberal va nomenar capità general Fernando Primo de Rivera, que va promoure una negociació que, de moment, va pacificar l'arxipèlag.

La Intervenció dels EUA i la Guerra Hispanoamericana

L'interès dels EUA per Cuba havia empès a fer proposicions de compra de l'illa, que Espanya sempre havia rebutjat. El compromís del president McKinley amb els cubans es va fer evident a partir de 1895, quan va mostrar obertament el seu suport als insurrectes, als quals enviava armes per via marítima.

L'ocasió per intervenir en la guerra la va donar l'incident del cuirassat Maine, que va esclatar al port de l'Havana l'abril de 1898. Els EUA van culpar falsament del fet agents espanyols i van enviar a Espanya un ultimàtum. El govern espanyol va negar qualsevol vinculació amb el Maine i va rebutjar l'ultimàtum, amenaçant de declarar la guerra en cas que l'illa fos envaïda. Els dirigents polítics espanyols eren conscients de la inferioritat militar espanyola, però van considerar humiliant l'acceptació de l'ultimàtum sense lluita. Començava així la Guerra Hispanoamericana.

Una esquadra comandada per l'almirall Cervera va partir cap a Cuba i va ser ràpidament derrotada a la batalla de Santiago de Cuba, on s'enfrontaren vaixells malmesos contra navilis moderns. Els EUA van derrotar una altra esquadra espanyola a la batalla de Cavite, a les illes Filipines.

Conseqüències de la Guerra

• El desembre de 1898 es va signar la Pau de París, per la qual Espanya es comprometia a abandonar Cuba, Puerto Rico, Filipines i l'illa de Guam, que va passar a ser un protectorat nord-americà.
• L'any 1899, Espanya va vendre a Alemanya les illes Carolines, Marianes i Palaos al Pacífic.
• L'exèrcit espanyol va tornar vençut i en condicions llastimoses, mentre que molts espanyols es preparaven per evacuar l'illa i repatriar els seus interessos.