La Segona Internacional: origen, reivindicacions i fractura
La Segona Internacional
Fundació i estructura
Es va fundar a París durant els actes commemoratius del centenari de la Revolució Francesa (1889). Es va configurar com una organització homogènia ideològicament, una confederació de partits nacionals autònoms sense cap consell general que centralitzés l'acció. L'any 1900 es crea un Buró Socialista Internacional.
Resolucions i reivindicacions
Les resolucions i les lleis impulsades van tenir com a objectius la protecció dels treballadors, la jornada laboral de 8 h i l'abolició del treball infantil. Van condemnar la guerra, que consideraven una conseqüència de l'ordre capitalista, i van fer una crida als treballadors perquè s'afiliessin als partits. També reclamaven la regulació del mercat laboral, la fi de la discriminació sexual i la supressió d'altres formes de desigualtat.
A més, van crear alguns símbols del moviment obrer, com l'himne i la celebració del primer de maig, dia dels treballadors, que van tenir una repercussió notable. Van destacar la Conferència Internacional de Dones Socialistes.
Debat intern i revisionisme
En primer lloc, el revisionisme va ser condemnat i la presència socialista en governs burgesos només es va admetre en cas de necessitat extrema. No obstant això, calia posar fi a la confrontació entre les posicions que defensaven les pràctiques reformistes i les que prioritzaven la consecució de l'objectiu final.
Colonialisme i antimilitarisme
El colonialisme va configurar un segon gran espai de debat. L'espiral bel·licista també va ser objecte de discussió: es va rebutjar la guerra als congressos de Copenhaguen (1910). La guerra era vista com a producte de l'enfrontament entre els estats capitalistes i s'havia d'impedir; si malgrat tot esclatava, s'havia de frenar amb la vaga general o amb la mobilització revolucionària.
La Primera Guerra Mundial i la fractura
Quan va començar la Primera Guerra Mundial (1914), molts partits socialistes van sucumbir a l'onada nacionalista i van abandonar els postulats pacifistes i revolucionaris. Aquesta decisió va provocar una profunda fractura en el moviment.
Concepcions oposades i corrents
Van cristal·litzar dues concepcions oposades sobre com havia de ser el moviment socialista: revolucionari o reformista, segons l'expressió de Rosa Luxemburg. Dintre dels partits es van forjar tres grans grups. D'una banda hi havia els patriotes, que assumien els criteris de defensa nacional preconitzats pels partits burgesos. Els pacifistes i els revolucionaris, com Rosa Luxemburg, Lenin o Antonio Gramsci, pretenien la conversió de la guerra en revolució proletària.
Principals reivindicacions (resum)
- Jornada laboral de 8 hores
- Abolició del treball infantil
- Regulació del mercat laboral
- Fi de la discriminació sexual
- Rebuig de la guerra i defensa de l'antimilitarisme