La Internacionalització i la Revolució Social a la Guerra Civil Espanyola
La Internacionalització de la Guerra Civil Espanyola
La Guerra Civil Espanyola va tenir una gran repercussió internacional. L'esclat de la guerra a Espanya es va veure com una confrontació entre les forces democràtiques i en part revolucionàries i els règims feixistes en expansió. Es va considerar que Espanya era un microcosmos on es produïa l'enfrontament armat que molts temien que tingués lloc a escala mundial.
La guerra d'Espanya va apassionar i va dividir els governants, els mitjans de comunicació, l'opinió pública i els intel·lectuals pel món. Els governs feixistes van veure en la insurrecció un fre a l'expansió del comunisme i van ser els primers a manifestar la seva simpatia pels rebels i a enviar-los ajut militar. Oliveira Salazar (aliat fidel dels insurrectes) va acabar a favor de Franco.
L'opinió democràtica i progressista mundial i els partits obrers de tot el món es van manifestar a favor de la República. L'URSS va donar suport a la República, mentre que les democràcies europees van tenir una posició ambigua per la por que el conflicte no acabés estenent-se a Europa.
El Comitè de No-Intervenció
La República va demanar suport militar i polític a França i la Gran Bretanya (GB). La GB va comunicar a França que si intervenia a Espanya per ajudar la República, no donaria suport a la política internacional francesa davant l'amenaça de Hitler. França va impulsar el Comitè de No-Intervenció a Londres, on s'hi van adherir 27 països.
Aquesta política va constituir una injustícia per a la República i va ser una de les causes de la seva derrota, perquè va negar a un estat sobirà i legítim el dret a tenir armes per defensar-se d'una insurrecció.
L'Ajuda Exterior
El Comitè de No-Intervenció no va impedir que els dos bàndols rebessin ajuda exterior. Els insurrectes van ser els més afavorits per la tramesa d'armes alemanyes i italianes, que va ser la més important:
- Alemanya: Va enviar la seva aviació (la Legió Còndor) i va fer servir la Guerra Civil Espanyola com a camp de proves d'algunes armes noves. Després es va cobrar la seva ajuda amb minerals i altres productes necessaris per a Alemanya en la Segona Guerra Mundial (2a GM).
- Itàlia: El suport italià va consistir a enviar el Corpo Truppe Volontarie, i va ser important la contribució italiana en armament.
El govern de la República va comprar armes i productes energètics allà on i com va poder. El govern de Largo Caballero va enviar a la Unió Soviètica, l'octubre del 1936, les reserves d'or del Banc d'Espanya per pagar les armes comprades.
Les Brigades Internacionals
Els consellers militars soviètics van tenir un paper important en l'organització tàctica de la guerra. El bàndol republicà va comptar amb les tropes de voluntaris de les Brigades Internacionals. El moviment de solidaritat antifeixista va ser la causa que més de 60.000 voluntaris tinguessin una intervenció destacada en la defensa de Madrid i als camps de batalla. Les organitzacions comunistes internacionals van tenir un paper molt important.
La Zona Republicana: La Revolució Continguda
El Desencadenament de la Revolució Social
Al territori fidel a la República, la insurrecció va provocar un clima revolucionari. Per aturar la insurrecció, el govern de José Giral va dissoldre l'exèrcit tradicional i els cossos policials, i va decretar la creació de batallons de voluntaris que havien d'integrar-se a les milícies.
Al territori republicà es va crear una estructura de poder popular que constituïa l'única força militar capaç de defensar la legalitat republicana. Aquests organismes es van sentir autoritzats a impulsar canvis socials revolucionaris. Entre l'estiu i la tardor del 1936, el poder de l'Estat va ser substituït per organismes revolucionaris populars que aplegaven forces del Front Popular.
Van sorgir consells, comitès i juntes que organitzaven les columnes de voluntaris i controlaven diversos aspectes de la vida social. En algunes regions es van formar consells regionals, on destaquen el Consejo Soberano de Asturias, el Consell de Defensa d'Aragó i la Junta de Defensa de Madrid.
El Comitè Central de Milícies Antifeixistes
A Catalunya, el 20 de juliol, el president Companys va convocar els dirigents de la CNT-FAI que havien intervingut a aturar els insurrectes i va oferir la formació d'un Comitè Central de Milícies Antifeixistes que agrupés forces polítiques i sindicals fidels a la República. Aquest òrgan es va ocupar d'organitzar columnes de voluntaris que van sortir cap al front d'Aragó i de controlar l'ordre públic.
La Repressió Espontània
Els primers mesos es va crear una repressió espontània contra tot el que pogués tenir relació amb els insurrectes. L'Església, la burgesia, els propietaris i les classes benestants van ser objecte d'una persecució que s'escapava del control del govern. Es van produir:
- Assassinats i *passejades*.
- Detencions il·legals a *txeques*.
- Saqueigs, crema d'esglésies i convents.
- Requisa de béns i propietats particulars.
Es van produir assassinats de presos polítics i figures públiques com Melquíades Álvarez i Primo de Rivera. Molts perseguits van fugir a l'estranger, es van amagar o passaren a la zona insurrecta, i molts acabaren al bàndol franquista. La Generalitat es va esforçar per facilitar la sortida a l'estranger de persones amenaçades per les forces incontrolables.