Introducció a l'Art Islàmic: Orígens i Arquitectura

Introducció: Els orígens de l'Islam

Mahoma, el profeta de l'islam, va néixer cap a l'any 570 a la Meca, una ciutat d'Aràbia. Al segle VII, aquesta península del Pròxim Orient estava poblada de tribus nòmades politeistes, els àrabs. A l'edat de 40 anys, l'arcàngel Gabriel li va revelar que era el profeta triat per Al·là per predicar una nova religió: l'islam. La religió islàmica va aconseguir aglutinar els pobles costaners de la península d'Aràbia i les disperses tribus nòmades del desert.

Trets generals de l'art islàmic

Podem considerar que l'art islàmic és un art eclèctic, ja que, en general, va assimilar les tradicions artístiques dels territoris veïns o conquerits, destacant especialment:

• L'espiritualitat cristiana.
• El rebuig a les imatges del judaisme.
• Les tècniques constructives bizantines (cúpules i mosaics).
• El sentit decoratiu oriental.

A l'art hispanomusulmà s'hi afegeix, a més, la influència romana i visigoda a partir dels vestigis existents a la península Ibèrica.

L'arquitectura islàmica

És la manifestació artística més important de l'art islàmic.

Materials i elements constructius

• Materials: Els més utilitzats són el maó i la pedra, juntament amb maçoneria, guix i, a les cobertes, la fusta. En els revestiments murals són freqüents la ceràmica vidrada, el mosaic i les plaques de marbre o pedres decoratives.
• Suports: Com a element de suport trobem indistintament pilars i columnes (de vegades superposats, com a la mesquita de Còrdova). Els capitells són molt variats, ja que a més de les creacions pròpies, és freqüent trobar capitells i columnes clàssics reutilitzats.
• Arcs: Els àrabs utilitzen sistemàticament les estructures adovellades (arc i volta). Els arcs més comuns són el de mig punt, el de ferradura i el de ferradura apuntat o túmid. Amb caràcter decoratiu s'utilitzen molt els lobulats, els mixtilinis i els entrecreuats. Per ressaltar el caràcter decoratiu de l'arc hi ha diversos recursos, com ara l'alternança de colors en les dovelles i l'emmarcament de l'arc per un arrabà.
• Cobertes: En molts casos són de fusta amb cassetons; també són freqüents les voltes de creueria amb nervis que no es creuen al centre (volta cordovesa o califal), les de galló, les bulbiformes, les de mocàrab i les calades. Amb freqüència s'aixequen sobre un tambor.

Decoració

Quant als elements decoratius, la prohibició de representar persones i animals en els edificis religiosos dona lloc a una decoració imaginativa que té cinc motius principals: